El col·lapse del sistema bancari del Líban arrossega la seva població a la pobresa i l’escassetat

Un mosaic d’esquerdes travessa la pantalla congelada d’un caixer. La màquina no accepta cap targeta. La pols cobreix les tecles numerades mentre als peus del caixer, una mare anima els seus fills a demanar almoina. Dins de les oficines del banc, no hi ha llum ni tot just treballadors. El retrat es repeteix a les portes dels bancs de la capital del Líban. El col·lapse del sistema bancari de la que va ser «la Suïssa del Pròxim Orient» és una realitat que fa dos anys que està estancada. Avui és la causa d’una de les pitjors crisis econòmiques des del segle XIX. 

Tot va començar amb caixers escopint les targetes bancàries la tardor del 2019. Les màquines es negaven a proporcionar dòlars als que els sol·licitaven, tot i que feia anys que la societat libanesa utilitzava la moneda nord-americana alhora que la seva lliura local. Des de desembre de 1997, després del final de la Guerra Civil libanesa, un dòlar equivalia a 1.507,5 lliures libaneses. Fa dos anys, les dècades de corrupció i malbaratament de l’Estat libanès i la insostenibilitat de les seves fonts de finançament van provocar el col·lapse ja anunciat.

El detonant del cop va ser la desacceleració de les entrades de divises fortes en el sistema bancari, de què depèn el govern. Els més de mig centenar de bancs al país van veure com en tot just un mes els seus usuaris van retirar uns 3,8 milions de dòlars per la falta de confiança en la banca. Amb una diàspora molt més gran que la seva població, l’economia i el sistema financer libanesos depenen d’aquestes remeses que ara, fan el camí invers. Hi ha més dòlars sortint del país que entrant.

The first order of business for the new minister of finance is two fold: to table for the COM consideration the firing of the current governor of @BDL_Lebanon for fault and propose a new governor and ensure that the monetary authority works together with the executive for …

— Henri J. Chaoul 🇱🇧🇨🇦 (@henrichaoul) 11 de septiembre de 2021

Les condicions que els bancs libanesos havien ofert per atraure la moneda estrangera –lleis de secret bancari, exempcions d’impostos, taxes d’interès elevades– van caure sobre si mateixes. Ara, la banca del país deu uns 77 milions d’euros. Des de finals del 2019, la ciutadania no pot accedir als seus estalvis ja que els bancs no permeten retirar els diners dels seus comptes. La devaluació de la moneda en un 84% ha provocat que tot i que puguin treure els dòlars del banc, només obtindran el 16% del seu valor inicial. 

País endeutat

Així el Líban és un dels països més endeutats del món. El deute públic respecte al PIB va ser d’un 171,7% el 2020. A més, el seu col·lapse ha esquitxat els països veïns augurant els fantasmes d’una fallida regional. Entre 20 i 42 mil milions de dòlars de dipositants sirians estan atrapats al Líban, agreujant la crisi econòmica que ja viu el país en conflicte. Al seu torn, el 20% de les divises del Iemen, uns 240 milions de dòlars, estan bloquejades en bancs libanesos. Hi ha poques probabilitats que aquests milions es recuperin ja que la banca del Líban no té fons per pagar els imponents.

Amb el nomenament del nou govern el mes passat, la ciutadania libanesa tenia certa esperança que es nomenessin representants disposats a resoldre aquests problemes. Però la investidura de Yusef Khalil com a ministre de Finances va ser un altre cop dur per a una societat en la qual el 70% ja viu sota el llindar de la pobresa. Khalil va ser un dels arquitectes de l’enginyeria financera que va provocar el col·lapse dels bancs. També se’l coneix com l’aliat de Riad Salameh, el governador del Banc Central durant els últims 30 anys, el nom del qual va aparèixer als papers de Pandora recentment. 

Negociacions amb l’FMI

Aquest nou Executiu té la tasca de reprendre les negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre un paquet de rescat. El juliol del 2020, les converses van col·lapsar després que els parlamentaris i els bancs del Líban s’oposessin al pla del govern anterior al no estar d’acord sobre el valor de les pèrdues financeres. La banca, aplaudida pels seus diputats aliats, no volia pagar tant. Mentrestant, la comunitat internacional exigeix aquest pla de rescat com a requisit previ per a l’ajuda al desenvolupament.

...and before the first bread price hike in June 2020, a 900 gram loaf of bread in #Lebanon cost 1,500LL ($1).

The country's food inflation is one of the highest in the world, and the fuel crisis has further worsened it.

— Kareem Chehayeb | كريم شهيب (@chehayebk) 6 de octubre de 2021

Però molts libanesos als carrers es pregunten com els trauran de la crisi aquells mateixos que la van crear amb la seva corrupció desenfrenada, el seu malbaratament i els seus incomptables delictes financers. Cada matí al despertar, els libanesos consulten a quant està el canvi del dòlar a la lliura i per a aquells el salari dels quals es manté en la moneda local, quin és el valor real del seu dia de treball. Els preus no han tardat a adaptar-se i la inflació està desbocada.

Misèria i fam

Notícies relacionades

El Líban es queda sense gasolina i sense vida

Trípoli, el retrat d’un Líban desesperat

Diverses manifestacions davant els bancs aquesta setmana han escenificat l’embafament del poble libanès, incapaç d’accedir als seus propis diners. Ja s’ha evaporat. Davant l’absència de dòlars al país, els bancs permeten retirar lliures al canvi de 3.900 lliures per dòlar. Mentrestant, al carrer la moneda nord-americana es ven a un valor al voltant de 17.000 lliures i tot es paga conforme a aquesta xifra. 

Al Grand Serail, residència del primer ministre, encara continuen discutint sobre com presentar-se a les negociacions amb l’FMI, però els libanesos no en poden esperar més. Les esquerdes dels caixers automàtics els han atrapat, abocant-los a un abisme de misèria, gana i desesperació.