Xavier Vilajoana, Precandidat a la presidència: "Fa cinc anys que al Barça hi tenim un president sense ètica ni estètica"

¿Què opina de la denúncia presentada contra Joan Laporta?

Si es confirma que s’han produït actes d’aquesta gravetat, podria suposar un punt i a part. Sempre he dit que la transparència no ha de tenir límits ni tampoc té tempos. El soci té dret a preguntar i a saber el que passa, per què en lloc d’entrar 100 milions d’euros n’han entrat 60 o si en lloc de sortir-ne 100 n’han sortit 150, i el club ha de respondre.

La campanya s’ha polaritzat en dues visions del Barça.

Hauríem de dir prou en tots els sentits, no ens podem permetre ni un minut més que el club estigui en mans d’aquest president, i surti reelegit. És important fer propostes i que el soci escolti, però ha arribat el moment de pensar en el Barça amb majúscules.

Són tres contra un, però si tots tres no s’uneixen...

Diria que som tres amb el Barça. Els contres no m’agraden. Qualsevol precandidat que es presenti té el meu respecte. Hi ha la il·lusió personal per ser president, però també esforç, compromís i molt temps dedicat. He sigut respectuós amb el president Laporta i se li havia de donar temps per veure quines decisions prenia. Ara ha de retre comptes.

Si retem comptes, ¿quin balanç fa del seu mandat?

Ha sigut molt negatiu. Absolutament. Quan diu que ha salvat el Barça i l’ha recuperat econòmicament, s’equivoca. Els números diuen que en cinc anys s’han acumulat pèrdues de 300 milions. Si no s’haguessin venut els actius que hi havia, les pèrdues serien de 1.000 milions. El deute ha crescut estratosfèricament, som el club més endeutat de la història del futbol. La recuperació econòmica no es veu enlloc, no és veritat. ¿De veritat que no s’ha pogut fer millor per, almenys, no perdre diners o no continuar estant amb una regla que ens impedeix fer els fitxatges que ens agradaria fer?

Ni l’Espai Barça tampoc és el que es va dir.

Conec molt bé aquest sector, i ningú podia plantejar en un projecte d’aquestes dimensions, que el farà més econòmic, més ràpid i més bonic que els altres. Vol dir que no saps el que tens entre mans. Amb aquesta improvisació, ara una empresa, ara una altra que canvia, amb informes negatius de la constructora...

Amb el pressupost i els terminis que van anunciar, ¿s’atreviria a dir que han mentit al soci?

Per descomptat que han mentit, han enganyat constantment. Van anunciar quatre pseudoinauguracions. El com és molt important i el com s’està executant la remodelació és terrible.

¿En quin sentit?

El club té la responsabilitat de ser exemplar en tot el que fa. I amb el nou Camp Nou, no ho està sent. Poden dir-me que és responsabilitat de la constructora, però al final el responsable de veritat, d’aquest projecte, és el club. I no pot ser que hagin incoat expedients, multes per valor d’un milió d’euros, treballadors que estan explotats, faltes administratives... ¿Aquest és l’exemple que trobem l’obra més emblemàtica d’aquest país?

Si donem per ben encarrilat el futbol, ¿quins plans econòmics té vostè?

No vendre més del que tenim, no anticipar més ingressos i fer una gestió responsable de les despeses. Hi ha moltíssimes partides de despeses que no estan explicades ni són clares. Tenim tan poc talent a nivell executiu, sense un executiu com Déu mana, que ens hem ajuntat amb partners de dubtosa reputació, partners perseguits per la justícia, amb països que no sabem per què participen amb el Barça...

Els ingressos existeixen.

Els ingressos ja existien. El mèrit de mantenir-se entorn d’un pressupost d’ingressos de 1.000 milions no el veig enlloc.

En totes les eleccions es parla de moments catastròfics.

És un moment catastròfic perquè quan concentres un deute tan elevat en mans d’un sol creditor, que respon per molts altres inversors, indirectament estàs en mans d’aquesta empresa, d’aquesta gent. La seva prioritat és cobrar, i en realitat són els propietaris del club, perquè ells poden decidir demà augmentar els abonaments un 300% o vendre un jugador o un altre. El soci, al final no és el propietari real, no participa de les decisions i pot acabar sent un mer espectador, un proveïdor o un client.

¿Diríem que ara el president del Barça és el president de Goldman Sachs?

No sé si és el president del Goldman Sachs, però és evident que en aquest cas Goldman Sachs té molt a dir a can Barça.

La font d’ingressos que ha de ser el Camp Nou, ¿passa per augmentar els preus?

En absolut. La sostenibilitat no depèn d’explotar el soci; el soci és qui ha de disfrutar, no és a qui cal demanar diners amb abonaments més cars i entrades a preus desorbitats. Cal ajudar-lo per anar als desplaçaments i mantenir els preus anteriors a la pujada a Montjuïc. No com un premi, sinó com un dret seu.

Va publicar la seva carta de dimissió a Laporta del 2005, ¿per què no amb Bartomeu?

Vam dimitir en bloc. M’agrada aclarir-ho: en el primer cas se’m va comunicar després de tres anys a la secció de futbol sala que em volien apartar en una cadira perquè col·locarien uns amics d’algú. Estar per estar sense aportar el meu coneixement o la meva experiència, no m’agrada. En el segon cas, jo vaig tenir una independència absoluta sobre el futbol base i el femení. Ningú em deia el que havia de fer, ningú em va imposar res. Si hagués pensat en mi, me n’hauria pogut anar. Però vaig pensar en el club i em vaig quedar. La meva feina està donant resultats: el 70% dels jugadors del primer equip venen de llavors. L’equip femení és un èxit gràcies al treball que es va fer. Li hauria fet un mal favor al club, pensant si podia sortir més tacat o no, haver marxat. I no ho vaig fer.

Però en la seva època es produeix la gran afluència de jugadors estrangers que no va servir de res.

Cal tenir clara la cronologia. Vaig ser responsable del futbol base i gràcies a la meva lluita vaig acabar sent responsable del Barça B l’últim any. Com aquesta manera d’obrar afectava tota la feina que es feia, em vaig enfrontar a tothom per canviar-la. I va canviar. No ho compartia, treballava des de dins per revertir-la. En l’última temporada, l’equip va estar a punt de pujar a Segona A amb l’equip més jove de la història.

Notícies relacionades

Cancelo està ‘sonat’

Lucas Boyé frustra el Girona a Vitòria

A nivell institucional, ¿s’han perdut les formes?

Absolutament. És un president que fa cinc anys que actua sense ètica i sense estètica. No només val el què al Barça, sinó que és molt important el com. En qualsevol decisió. I el com, en totes les àrees, ha sigut nefast i l’ètica ha brillat per la seva absència.