Cancelo està ‘sonat’

En la meva llengua, un sonat no és simplement un boig. Un sonat és un guillat particular, un paio genial, un boig creatiu, disruptiu... És aquest personatge que camina mig segon per davant de la resta i que, per això mateix, sembla desajustat. No està desequilibrat: està descompassat amb la lògica del món. El sonat incomoda, inventa, arrisca i, de vegades, s’equivoca. Però quan l’encerta, canvia la lògica de la realitat. I, si hi ha un futbolista que encaixa en aquesta definició avui, és Joao Cancelo.

Notícies relacionades

Shakira i Bocelli obren el Mundial

El Barça vola a Tenerife amb el 2-0 i l’opció de culminar l’eliminatòria

Cancelo no interpreta el lateral habitual; el reescriu a cops de brotxa. Físicament és potent, elàstic, amb aquesta gambada felina que li permet corregir el que ell mateix desordena. Tècnicament és un centrecampista camuflat a la banda: controla, perfila i filtra amb naturalitat impròpia d’un defensa. Tàcticament és eclèctic, gairebé capritxós. Apareix per dins quan ningú l’espera, es fica a la sala del gol com qui entra a casa seva i, de sobte, el partit té una altra textura. ¿És indisciplinat? Probablement. ¿És desobedient? Segur. ¿És decisiu? Quan li dona la gana, sí. I aquí hi ha la qüestió. El Barça no necessitava un funcionari del carril, necessitava un agitador il·lustrat. Alves ho era. Contra el Llevant va deixar estampes que justifiquen la seva incorporació: canvis d’orientació quirúrgics, conduccions que trencaven línies i aquesta sensació que alguna cosa podia passar si la pilota el trobava. I el trobava.

És clar que un sonat sense direcció és soroll. Per això resulta tan suggerent imaginar-lo sota la batuta de Hansi Flick. Perquè si algú ha demostrat saber domesticar el talent indòmit és ell. Flick no llima la personalitat: l’afina. No apaga la rebel·lia: l’encarrila. Va convertir peces disperses en engranatges de precisió i té prou olfacte per entendre que Cancelo no ha de ser lligat, sinó orientat. El futbol, com la vida, avança gràcies als que surten de la línia. Jo em considero un exemple de pirat. I crec saber del que els parlo. Llarga vida a la bogeria.