TORNADA A L’AFGANISTAN

Un Alcorà, un kalaixnikov i ‘selfies’ a la frontera afganesa

  • L’entrada al país centreasiàtic des de l’Uzbekistan és més fàcil del que s’esperava, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO

  • Els talibans, sabedors que són els nous governants del país, mostren relaxació als ‘checkpoints’

20 de septiembre del 2021. AFGANISTAN. PUesto de control de los talibanes en Marzar-e-Sharif, en la frontera de Afganistán y Uzbekistán. RICARDO GARCIA VILANOVA

20 de septiembre del 2021. AFGANISTAN. PUesto de control de los talibanes en Marzar-e-Sharif, en la frontera de Afganistán y Uzbekistán. RICARDO GARCIA VILANOVA / RICARDO GARCIA VILANOVA (EPC_EXTERNAS)

4
Es llegeix en minuts

Una massa dispersa s’entreveu a la frontera entre l’Uzbekistan i l’Afganistan, un anar i venir constant de gent que surt i entra de l’emirat. L’últim ‘checkpoint’ abans d’entrar a l’Afganistan està situat al pont que travessa el riu Amu Darya, que uneix els dos països. A l’altre costat, només un petit arc blanc dona la benvinguda al país veí. Allà, un talibà sosté a la mà un petit Alcorà amb les vores daurades. Recolzat a la part dreta de la cadira, un kalaixnikov. Està tan absort en les escriptures sagrades dels musulmans que no presta a penes atenció als que hi acaben d’arribar. Simplement, saluda amb cansament i assenyala en direcció a l’edifici. Dins hi ha un ambient animat al voltant de la màquina que escaneja els equipatges. Les maletes i motxilles són registrades sense massa interès i, després d’un cop a l’espatlla, acaben amb el missatge protocol·lari de «¡Ves-te’n en pau!».

En general, els talibans es diferencien de la resta dels habitants d’aquesta regió del nord del país per la seva imponent barba, que molts compaginen amb una llarga melena i amb un turbant embolicat al cap. Són ells els que controlen ara aquesta frontera construïda pels russos quan eren els amos d’aquest país.

Arribar al batejat pels talibans Emirat Islàmic de l’Afganistan és molt més fàcil del que es podria esperar. Als punts de control, els soldats armats ens saluden de manera exuberant i amistosa i ens demanen selfies amb ells: «Foto, foto», repeteixen. A cada foto amb estrangers occidentals, els talibans fan broma com si fossin nens juganers. Es nota per la seva relaxada despreocupació: els islamistes radicals han arribat a la meta dels seus desitjos. Després de 20 anys de lluita, els Estats Units, el seu enemic més gran, han retirat les tropes i els han entregat el seu territori. Els talibans són ara els nous governants de l’Afganistan. Finalment, el proverbi que diu «ells tenen els rellotges però nosaltres, el temps» ha donat els seus resultats.

85.000 combatents

La paraula ‘talibà’ és d’origen paixtu i significa «alumnes o estudiants». El moviment va ser fundat a principis de la dècada de 1990 i té el seu origen a les escoles islàmiques del Pakistan. Des d’aleshores fins fa tot just uns quants dies van estar lluitant contra la democràtica República Islàmica de l’Afganistan. Segons xifres oficials de l’OTAN, els talibans compten actualment amb uns 85.000 combatents i, resulta evident, que amb el recolzament de part de la població, ja que sense ella no haurien aconseguit prendre pràcticament tot el país en tot just 11 dies. Fonts coneixedores del moviment afirmen que els talibans estan finançats per l’Aràbia Saudita i el seu objectiu és un plantejament estricte d’islamisme sunnita amb l’aplicació al peu de la lletra de la llei islàmica.

Ja han format un Govern islamista, en què hi ha dos ministres per la captura dels quals els EUA ofereixen encara diversos milions de dòlars. Però entre bambolines es parla d’un acord entre les dues parts per combatre l’ISIS-K, la filial afganesa d’Estat Islàmic, que cada vegada té més força en aquest país. Un excomandant de la policia d’aquesta regió confirma la implantació en la societat d’aquest grup, que fins fa molt poc tenia un califat amb tres capitals –Mossul, Raqqa i Sirte– a tres països diferents –l’Iraq, Síria i Líbia–. Segons l’opinió de l’oficial, es preveu en pocs mesos un escenari semblant al de Síria, en què tres actors es disputaran el poder: els talibans, la resistència (encapçalada pel fill de l’icònic líder de la resistència Ahmad Shad) i l’ISIS-K.

El nou Govern ha iniciat la segregació per gèneres en la vida pública. Les restriccions per a les dones es van anunciant a comptagotes. Des d’aquest dilluns les dones tenen prohibit treballar. Dissabte, el Govern va anunciar la reobertura de les classes d’ensenyament secundari per als homes, però no les de les noies. Les universitats públiques continuen tancades. L’antic Ministeri de la Dona ha sigut reemplaçat pel Ministeri de la Promoció de la Virtut i la Prevenció del Vici. No sembla que falti gaire perquè acabin d’implantar l’ideari extrem de l’emirat islàmic.

Notícies relacionades

Periodistes, en el punt de mira

No obstant, s’hi percep una calma tensa, que s’evidencia en una cosa que no és visible a primera vista. Al carrer, un desconegut s’acosta a nosaltres identificant-se com a periodista d’un important mig afganès. «Cada dos dies, canvio d’ubicació», ens confessa, davant el temor que finalment el trobin. Els periodistes són un dels grups objectiu de la caça de bruixes del qual amb prou feines emergeixen notícies, però que s’evidencien en els dos periodistes afganesos que fa poc van ser detinguts i colpejats per cobrir les manifestacions de protesta que un grup de dones van protagonitzar a Kabul.