Comicis a Rússia

Vladímir Karà-Murzà, opositor rus enverinat: «La Rússia de Putin és estalinisme postmodern»

  • L’activista afirma que el Kremlin té «por del seu propi poble» i anuncia que exigirà al Tribunal d’Estrasburg una investigació internacional sobre el que va anomenar «esquadrons de la mort» que assassinen opositors

Vladimir Kara-Murza, opositor de Putin

Vladimir Kara-Murza, opositor de Putin

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Corresponsal per a l'antiga URSS

Ubicada/t a Moscou

ver +

Vladímir Karà-Murzà rep EL PERIÓDICO en un cafè després d’anar a una vista judicial al Tribunal del Districte de Khamovniki, on va presentar una demanda contra el Comitè d’Investigació (la fiscalia) per negar-se a iniciar investigacions criminals després d’haver patit dos enverinaments, el 2015 i el 2017. Malgrat les amenaces que hi ha sobre la seva vida, no té cap intenció d’exiliar-se, a diferència d’altres opositors russos: «Aquest és el nostre país; si te’n vas, perds el vincle amb la realitat i l’autoritat moral», justifica.

-¿Perquè ha anat avui al tribunal?

-A Rússia, als opositors, de vegades se’ns dispara, de vegades ens enverinen. Aquest últim mètode es fa servir des de l’època soviètica, i després d’arribar Putin al poder, s’hi recorre sovint. Té dos beneficis respecte a l’assassinat amb armes: és un mètode sàdic, pateixes molt. És molt dolorós quan no pots respirar i veus com la teva vida se’n va. Però la raó més important és el que els nord-americans anomenen negació plausible. Cada cop que un opositor és enverinat, la maquinària propagandística del Kremlin es posa en marxa i assegura que no hi ha hagut enverinament, que ha sigut ùna falta de sucre, una borratxera, una al·lèrgia... En el meu cas, em van enverinar dues vegades, el 2015 i el 2017, i vaig estar en coma. Els metges li van dir a la meva dona que les meves possibilitats de sobreviure eren del 5%. En els dos casos, vaig denunciar els fets davant el Comitè d’Investigació. El febrer d’aquest any, es va publicar a Bellingcat i The Insideruna investigació en què es va identificar quatre funcionaris de l’FSB de Rússia (com autors) i vam tornar a denunciar els fets davant el Comitè d’Investigació. Vam rebre dues respostes contradictòries: en una es descartava iniciar un procediment criminal, en l’altra es deia que no havien rebut la meva demanda. No em sorprèn que a Rússia no s’investigui un crim contra un opositor. Però el que encara em torba és que ni tan sols pretenguin fer veure que ho investiguen. Amb la nostra demanda del febrer del 2021, amb fets concrets, dates, noms... no han fet res. Anirem a instàncies judicials superiors, tot i que no em faig cap il·lusió. Per això portarem el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, on exigirem l’inici de procediments internacionals contra aquests esquadrons de la mort que actuen a Rússia.

-¿Es pot utilitzar aquest terme, esquadrons de la mort?

-Per descomptat. Vivim a Rússia i ens hem acostumat a la realitat. Però la veritat és que en ple segle XXI, en un país europeu, hi ha assassins a sou de l’Estat amb la funció d’eliminar físicament els oponents polítics.

-Aquest diumenge se celebren eleccions a Rússia. ¿Què n’espera? ¿Recolza el Vot Intel·ligent?

-A Rússia, cal posar la paraula eleccions entre cometes. Segons el Consell d’Europa i l’OSCE, aquí no hi ha hagut eleccions lliures des de fa 20 anys. En aquesta ocasió, a la majoria de l’oposició no se li ha permès participar. El poder ha imposat una gran quantitat de barreres legislatives, judicials. Hi ha intimidació, amenaces, s’obliga a anar a votar i recolzar els candidats del poder. Per primera vegada en 30 anys no hi haurà observadors de l’OSCE. Com a historiador que soc, li diré una lliçó de la història: als països on no es pot canviar els líders a les urnes, més aviat o més tard el canvi es produeix al carrer. Això no és un desig, sinó la constatació d’uns fets. De tots els pocs oponents a què s’ha permès participar en aquests comicis, només hi ha un partit veritablement opositor que critica de forma sistemàtica tant la política interior com la política exterior del Kremlin, i és Iàbloko. Però en tots els seus anuncis electorals, en totes les paperetes, s’ha d’incloure el terme «agent estranger». Sobre el Vot Intel·ligent, en la majoria dels casos la campanya proposa votar pels candidats del Partit Comunista. Aquest partit és responsable de terribles crims comesos contra el nostre poble, contra milions de persones torturades, afusellades o enviades al gulag. Hi ha circumstàncies en la vida en què no se m’aixeca la mà per votar per aquest partit.

-¿No creu que aquestes barreres administratives de què parla són cada vegada menys i menys efectives, a jutjar pel que va passar l’any passat en algunes eleccions regionals?

-El poder controla per complet l’espai polític, però veiem centenars de milers de persones als mítings de l’oposició. Malgrat els vetos en les eleccions, passen coses inesperades. En els sondejos d’opinió, Rússia Unida només obté el 27% del recolzament, a Moscou el 15%. Els que controlen tot el país només tenen el suport del 27%. ¡No és normal! Creix la protesta, però el poder continua tancant-se.

Notícies relacionades

-¿Creu vostè que el Kremlin cada vegada té més por?

Això va començar fa 20 anys, quan Putin va arribar al poder. El primer que va fer va ser recuperar l’himne soviètic, un símbol molt important. Una persona que fa tornar l’himne de Stalin, actuarà seguint els mètodes de Stalin, amb algunes correccions, una mica com un estalinisme postmodern. En els primers anys es van tancar tots els canals independents, es va començar a empresonar presoners polítics, com Mikhaïl Jodorkovski i altres. Es va expulsar del Parlament la veritable oposició. El moment més terrible va ser el 27 de febrer del 2015, quan al peu del Kremlin va ser assassinat Borís Nemtsov. Sí, el règim està preocupat, i sobretot, té por del seu propi poble.