Crisi diplomàtica

La «punyalada per l’esquena» a França

  • El Govern de París se sent traït per Austràlia i els EUA per haver perdut la venda de 12 submarins per valor de 56.000 milions d’euros

  • L’Elisi ha reaccionat cridant a consultes els ambaixadors a Washington i Canberra, obrint una crisi diplomàtica entre aliats

La «punyalada per l’esquena» a França

PHILIPPE DESMAZES / REUTERS

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

«Seré clar, és una punyalada per l’esquena. Havíem establert amb Austràlia una relació de confiança i aquesta confiança ha sigut traïda». Una frase, sens dubte contundent, amb què el ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha expressat aquesta setmana l’enuig de París amb el Govern de Canberra pel pacte de compra de submarins subscrit amb els Estats Units i que ha suposat per a la indústria militar francesa perdre més de 56.000 milions d’euros. En un tancar i obrir d’ulls, Austràlia va convertir en paper mullat l’acord firmat el 2016 pel qual s’havia compromès a adquirir a França fins a 12 submarins de propulsió convencional. Ara l’encàrrec és per al Pentàgon, que dotarà l’Armada australiana de vuit submergibles de propulsió nuclear.

La pèrdua del multimilionari contracte té a veure amb l’anomenada AUKUS, una aliança militar i geoestratègica donada a conèixer al món dijous passat, amb què els EUA, Austràlia i el Regne Unit pretenen fer front a l’expansió i influència de la Xina a la regió de l’Índic i el Pacífic. Frenar el gegant asiàtic s’ha convertit en una de les principals prioritats del president nord-americà, Joe Biden, com ho va ser també per al seu predecessor, Donald Trump.

La reacció de l’Elisi per la «traïció dels submarins», com ja es coneix el pacte a París, ha sigut cridar divendres a consultes els ambaixadors a Canberra i Washington, una mesura dràstica, d’alt calat diplomàtic entre aliats i de conseqüències impredictibles. És la primera vegada que França pren una decisió d’aquestes característiques des de la independència dels EUA, país amb qui sempre ha tingut bones relacions –amb alguna vicissitud–, fins i tot quan el Govern de París del llavors president Jacques Chirac es va oposar a la invasió de l’Iraq el 2003.

Prova nuclear

Si dures han sigut les paraules del ministre francès contra el Govern d’Austràlia, també ho han sigut les que ha llançat contra Biden, però sense anomenar-lo. «Aquesta decisió unilateral, brutal i impredictible s’assembla molt a què feia el senyor (Donald) Trump», ha assenyalat el cap de la diplomàcia francesa. En el cas d’Austràlia, ja hi va haver un conflicte diplomàtic similar el 1995, quan França va decidir fer una prova nuclear al Pacífic Sud el 1995. Llavors va ser Canberra qui va retirar el seu ambaixador a París.

Aquesta crisi «és molt més que una disputa diplomàtica. La crida a consulta dels ambaixadors és la punta de l’iceberg», ha advertit a la BBC Peter Ricketts, exambaixador del Regne Unit a França. «A França hi ha una profunda sensació d’haver sigut traïda» per part d’aliats de l’OTAN. Washington assegura que tant l’Elisi com la Comissió Europea coneixien els plans de formació de l’AUKUS i del pacte dels submarins, el que tant París com Brussel·les han negat amb rotunditat.

Per a França també suposa una traïció estratègica, una humiliació per haver sigut menystinguda i menyspreada com a potència nuclear, com a membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i com a país que també té interessos geoestratègics a la regió. Els territoris francesos d’ultramar d’aquesta zona, Nova Caledònia i la Polinèsia, estan habitats per més d’un milió i mig de ciutadans francesos. A més, França té desplegats a la regió de l’Índic i el Pacífic 8.000 soldats i desenes de barcos, inclosos diversos submarins nuclears, repartits entre les seves bases navals.

«Interessos de seguretat»

«Austràlia vol submarins amb més autonomia i més discrets que els submarins convencionals que proposava França», va dir el primer ministre australià, Scott Morrison, declaració que només ha fet que irritar encara més l’Elisi. Des que es va firmar el contracte amb França, han sigut nombrosos els retards, sobrecostos i canvis de disseny, que tampoc han contribuït al desenvolupament dels submarins. Canberra defensa la seva decisió argumentant que han prevalgut els «interessos de seguretat» del país davant l’amenaça de la Xina a la zona. Washington, per la seva banda, ha intentat reconduir la situació i ha recordat que França és «un soci vital».

Notícies relacionades

Respecte al tercer membre de l’aliança AUKUS, el Regne Unit, el Govern de París ha preferit ignorar l’Executiu de Londres, amb qui manté tenses relacions. «El Regne Unit ha acompanyat aquesta operació (la cancel·lació del contracte) de manera oportunista», va dir a Reuters una font oficial francesa. «A París no necessitem consultar els nostres ambaixadors per saber què pensen i quines conclusions treure».

La crisi dels submarins irromp a més quan falten només vuit mesos per a les eleccions presidencials franceses. La postura ferma del president francès, Emmanuel Macron, que fins ara s’ha abstingut de fer declaracions al respecte, pot servir com a mur de contenció al discurs nacionalista que sempre enarbora l’extrema dreta, a priori, la principal força rival del mandatari en els comicis de l’abril que ve.