Macron crida a consultes els seus ambaixadors als EUA i Austràlia

França ha cridat a consultes els seus ambaixadors als Estats Units i Austràlia pel que considera fets d’«excepcional gravetat» d’aquesta setmana, després que el Govern de Canberra rescindís un contracte valorat en 66.000 milions de dòlars (56.000 milions d’euros) amb la naviliera francesa Naval Group, com a part de l’acord a tres bandes aconseguit amb Washington i Londres, anomenat ‘pacte Aukus’.

El ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha llançat un comunicat aquest divendres «a petició» del president, Emmanuel Macron, per cridar a consulta els seus ambaixadors als Estats Units i Austràlia. «Aquesta decisió excepcional es justifica per l’excepcional gravetat dels anuncis realitzats el 15 de setembre per Austràlia i els Estats Units», assenyala un comunicat en el qual es titlla d’«inacceptable» la decisió de Canberra de desvincular-se d’un contracte que mantenia amb França des del 2016.

«L’abandonament del projecte [...] i l’anunci d’una nova associació amb els Estats Units per llançar estudis sobre una possible cooperació futura en forces de propulsió subnuclear constitueixen un comportament inacceptable entre aliats, Forces Armades i socis, les conseqüències dels quals afecten la idea mateixa que tenim de les nostres aliances, les nostres associacions i la importància de l’Indo-Pacífic per a Europa», explica Le Drian.

Associació en seguretat

Notícies relacionades

Els EUA reforcen la seva aliança amb el Regne Unit i Austràlia per fer front a la Xina al Pacífic

La UE no va ser informada del pacte entre els EUA, el Regne Unit i Austràlia

Els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia van anunciar dimecres un nou acord a tres bandes sota les sigles Aukus –acrónico del nom dels tres països en anglès– amb el qual busquen desenvolupar una associació en matèria de seguretat, que els permeti compartir tecnologia i garantir la seva seguretat cibernètica, a més de desenvolupar una sèrie de sistemes submarins i de llarg abast.

París va retreure poc després de conèixer la notícia al Govern de Canberra «un punyal per l’esquena», ja que considera que «és una decisió contrària a l’esperit i lletra de la cooperació entre França i Austràlia, basada en una relació de confiança política i en el desenvolupament d’una base industrial i tecnològica de defensa». L’entrada d’Austràlia en aquest acord amb nord-americans i britànics els autoritza, entre altres aspectes, a l’accés a tecnologia per al desenvolupament de submarins nuclears, i deixa així de banda l’acord entre Canberra i París.