El ‘Financial Times’ revela plans secrets del Govern britànic per traslladar els submarins nuclears fora d’una Escòcia independent

El Govern britànic està preparant plans secrets per traslladar els submarins nuclears Trident, actualment a les bases de Coulport i Faslane, a la costa oest escocesa, en cas que Escòcia assoleixi la independència en un segon referèndum. El Financial Times ha alertat sobre les possibilitats que el Ministeri de Defensa està estudiant si es produeix la secessió, inclòs traslladar les bases als Estats Units o França. Una altra opció seria l’adquisició d’un arrendament a llarg termini de les dues bases de la Marina Reial, i crear així un nou territori exterior (British Overseas Territory) sense fronteres amb l’Escòcia independent. L’hipotètic territori ha sigut descrit com un «Gibraltar nuclear».

Desmentiment oficial

El diari econòmic cita «diversos funcionaris d’alt rang» com a fonts de l’exclusiva sobre el «nou programa nuclear» que s’està avaluant en cas de la separació d’Escòcia. Un portaveu del Ministeri de Defensa es va afanyar a desmentir aquesta revelació. «No hi ha plans per traslladar la força dissuasiva nuclear de la Base Naval Clyde (Faslane), que contribueix a la seguretat i economia d’Escòcia i de la resta del Regne Unit».

D’acord amb el ‘Financial Times’ l’opció preferent seria traslladar el material nuclear d’Escòcia a la base de la marina reial de Devonport, a la localitat anglesa de Plymouth. Una altra possibilitat seria basar Trident en un país aliat amb els Estats Units, potser a la base naval de submarins Kings Bay de l’Armada nord-americana, al sud-est de Geòrgia. També es contempla el trasllat a França, a l’illa Longue, a la regió de Bretanya, on hi ha els míssils balístics francesos. La sortida de Trident del Regne Unit es veuria inevitablement com una pèrdua de sobirania i una amenaça per a la defensa del Regne Unit.

Presencia nuclear inacceptable

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Boris Johnson va anunciar la passada primavera la intenció d’incrementar en un 40% el límit de caps nuclears Trident, que passarien de les 180 actuals a 260. La «desnuclearització» del territori escocès sempre ha sigut un punt fonamental de l’ideari independentista i és aparentment innegociable. En l’actualitat el Partit Nacional Escocès (SNP), de Nicola Sturgeon, comparteix el poder amb els verds, que per primera vegada formen part del Govern autònom. Junts reuneixen una majoria de 72 dels 129 escons que consta el Parlament escocès.

 En pocs dies l’SNP celebrarà el seu congrés anual i Sturgeon insistirà en la idea que té mandat democràtic «indiscutible» per celebrar un segon referèndum sobre la independència el 2023 com a molt tard. Boris Johnson ha estat rebutjant taxativament aquesta convocatòria i la possible separació d’Escòcia, però l’existència de plans sobre el Trident mostra que el Govern es pren més seriosament la possibilitat de ruptura del que vol aparentar. Fa uns dies el ministre britànic per a Escòcia, Alister Jack, va donar a entendre que el Govern autoritzaria la consulta si la seva celebració compta amb el recolzament d’un 60% dels votants durant «un període sostingut i raonable».