La nova situació a l’Afganistan
¿Qui és Estat Islàmic Província de Khorasan?
El grup, més radical que els mateixos talibans, reivindica els atemptats a l’aeroport de Kabul
Segueix l’última hora, en directe, sobre la situació que es viu a Kabul i l’aeroport després de l’explosió que hi ha hagut
Imatge de combatents de l’Estat Islàmic a Iraq, a prop de la frontera siriana, feta pública en un compte gihadista de Twitter. /
Les advertències dels Estats Units i el Regne Unit s’han complert. Els voltants de l’aeroport de Kabul, on fa dies que milers de persones estan amuntegades per mirar d’abandonar el país, han sigut objecte d’un doble atemptat terrorista. I les primeres sospites sobre l’autoria de la matança s’han confirmat quan Estat Islàmic Província de Khorasan (ISKP), un grup islamista que actua a l’Afganistan, n’ha reivindicat l’autoria.
El nom al·ludeix a una regió històrica que en el dia d’avui es reparteix entre l’Afganistan i el Pakistan i el seu objectiu és compartit amb altres organitzacions afins: imposar un estricte règim sota la xaria o llei islàmica.
El grup es va fundar el 2015, en plena expansió del califat que llavors liderava Abu Bakr al-Baghdadi, i va saber aprofitar els nombrosos grups armats a la regió per atraure reclutes i forjar aliances operatives, a més de perpetrar atacs. Així, les seves files les van engrossir principalment talibans desencisats, tant afganesos com pakistanesos.
En el seu moment àlgid, el 2016, es calcula que va arribar a tenir entre 2.500 i 8.500 combatents, però les continuades operacions antiterroristes per part de l’Exèrcit afganès amb recolzament aeri i les forces especials nord-americanes va minvar aquesta xifra a finals del 2019 fins a entre 2.000 i 4.000, amb la seva presència reduïda essencialment a les províncies de Nangarhar, on va sorgir, i Kunar.
Entre el 2015 i el2021, l’ISKP ha perdut sis dels seus líders, els quatre primers en bombardejos i els dos últims perquè han sigut detinguts. Fins al moment, cinc dels sis líders del grup eren pakistanesos –tres antics membres de Tehrik-e-Taliban Pakistan (TTP, els talibans pakistanesos)– i un desertor talibà.
El seu actual líder ha sigut identificat com Shabab al-Muhajir, presumptament un àrab expert en la guerrilla urbana i que seria el cervell d’algunes de les operacions més sofisticades perpetrades pel grup. Algunes fonts apunten que anteriorment va estar vinculat amb Al-Qaida.
Cèl·lules dorments
En el seu últim informe del juliol, el comitè de l’ONU encarregat de donar seguiment a les sancions contra Al-Qaida i Estat Islàmic, remarca que «malgrat les pèrdues territorials, de lideratge, personal i financeres patides durant el 2020 a les províncies de Kunar i Nangarhar», l’ISKP ha aconseguit desplaçar-se a altres províncies, com el Nuristan, Badghis, Sari Pul, Baghlan, Badakhsan, Kunduz i Kabul, «on els combatents han format cèl·lules dorments».
Quant al nombre de combatents, els situa entre 500 i 1.500, partint de la informació aportada per un estat membre. A més, afegeix l’informe, «el grup ha reforçat les seves posicions a Kabul i els seus voltants, on comet la majoria dels atemptats». Un dels més recents va ser el perpetrat el 8 de juny contra un equip de desminadors que treballaven per a l’oenagé HALO Trust a la província de Baghlan i que es va saldar amb 10 morts i 16 ferits.
El blanc dels seus atacs durant aquests anys han sigut principalment les autoritats del país i les forces de seguretat, però també minories com els hazara, xiïtes, a qui ha atacat repetides vegades provocant veritables matances.
Boicot a l’acord de pau
L’últim any, arran de l’acord firmat entre els Estats Units i els talibans i l’inici de converses entre el Govern afganès i aquests últims, l’ISKP va centrar tots els seus esforços a intentar torpedinar la possibilitat d’un acord de pau després de dècades de conflicte al país.
Estat Islàmic no va escatimar crítiques a l’acord segellat entre Washington i els talibans, que es va saldar amb el compromís d’una retirada de les tropes nord-americanes del país –que ara s’està fent efectiva– a canvi de la promesa per part dels insurgents que l’Afganistan no serà utilitzat com a rereguarda per llançar atacs terroristes contra Occident.
El portaveu del grup, Abu Hamza al-Qurashi, va denunciar que l’acord era una tapadora de l’«actual aliança entre els apòstates talibans i els croats per combatre Estat Islàmic», i buscava «establir un govern nacional» que reuneixi aquest grup amb altres que igualment titlla d’apòstates.
«Falsa victòria» talibana
Notícies relacionadesDesprés de la victòria talibana del 15 d’agost, Estat Islàmic ha tornat a menysprear l’èxit del grup fundat al seu dia pel mul·là Omar. En un editorial a la seva revista ‘Al-Naba’, el grup terrorista considera que es tracta d’una «falsa victòria». «Els Estats Units han restaurat el Govern dels talibans i li van concedir Kabul sense disparar capl tret», incideix. Així mateix, posa en dubte la seva voluntat d’aplicar veritablement la xaria al país.
En els últims anys, remarquen Carlos Igualada i Javier Yagüe en un article publicat per l’Observatori Internacional d’Estudis sobre Terrorisme (OIET), els principals atemptats terroristes de l’ISKP han tingut lloc a Kabul i amb la població civil com a objectiu destacat. I afegeixen que aquest grup mirarà de posar traves a un futur govern controlat pels talibans, i aquests, al seu torn, faran tot el possible per minvar els seus rivals, buscant atraure els seus combatents amb l’argument de la victòria.
