‘Dixie’ ja s’ha convertit en el segon foc més gran de la història de l’Estat de Califòrnia

 L’incendi ‘Dixie’, que s’ha propagat ràpidament aquesta setmana i ha arrasat la petita població de Greenville, ja s’ha convertit en el segon més gran de la història de l’estat de Califòrnia, a l’arribar aquest diumenge a les 187.562 hectàrees cremades. Ahir l’oficina del xèrif del comtat de Plumas va informar que després de l’evacuació de l’antiga ciutat minera de Greenville seguien desaparegudes quatre persones de les vuit que inicialment no es va poder localitzar. De moment, el foc ha obligat a desallotjar milers de persones i ha destruït uns 400 edificis, però encara no s’ha certificat cap víctima mortal. Diumenge el front de l’incendi va acabar controlat en un 21% segons els serveis de bombers de Califòrnia, que han desplegat més de 5.200 efectius.

El Departament Forestal i de Protecció contra Incendis de Califòrnia (Cal Fire) va informar en el seu compte de Twitter que ‘Dixie’ ja havia arrasat 187.562 hectàrees, unes 6.000 hectàrees més respecte a dissabte. L’incendi ‘Dixie’, que va començar el passat 14 de juliol, s’ha estès veloçment en els últims dies: dimecres era l’onzè incendi més gran de la història de Califòrnia, dijous va escalar fins a la sisena posició i divendres va arribar al tercer lloc. Cal Fire va indicar que tres bombers van patir lesions, sense precisar-ne detalls. D’altra banda, l’Oficina del Sheriff del comtat de Plumas va assenyalar en un informe actualitzat aquest diumenge que hi ha quatre les persones el parador de les quals és desconegut.

El foc encara amenaça la seguretat d’unes 14.000 vivendes, comerços i indústries, després de destruir pràcticament tot el centre urbà de Greenville, una petita ciutat minera creada durant la febre de l’or situada 250 quilòmetres al nord de Sacramento, amb prop d’un miler d’habitants. Alguns d’ells, armats, es van resistir a ser evacuats i abandonar les seves propietats i van decidir combatre el foc pels seus propis mitjans.

A Califòrnia, el pic de la temporada d’incendis, cada vegada més prolongada a causa del canvi climàtic, es produeix habitualment entre setembre i novembre, per la qual cosa encara queden diversos mesos de molt perill. A finals de juliol, el nombre d’hectàrees cremades a Califòrnia ja superaven en un 250% les perdudes el 2020, que havia sigut el pitjor any en matèria d’incendis forestals de la història.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Les causes del foc segueixen sota investigació, tot i que la companyia elèctrica Pacific Gas & Electric ha informat que podria haver-se iniciat quan un gran avet de Douglas va caure sobre una línia elèctrica, cosa que va provocar les espurnes que van iniciar l’incendi. Es tracta de la mateixa companyia en les línies de la qual es va generar l’incendi de 2018 que va acabar amb la vida de 82 persones.