Mor Saraiva de Carvalho, l’estrateg de la Revolució dels Clavells

Otelo Saraiva de Carvalho, un dels capitans militars de la Revolució dels Clavells més emblemàtic, perquè va dissenyar el pla per acabar amb la dictadura salazarista, ha mort aquest diumenge a Lisboa, als 86 anys.

Saraiva de Carvalho, que ha mort de matinada a l’Hospital Militar de Lisboa, en què va ingressar fa quinze dies, segons van informar mitjans locals que no van precisar la causa de la mort, va passar a la història com l’home que va dissenyar el pla d’operacions militars que va posar fi a la dictadura d’António de Oliveira Salazar el 25 d’abril del 1974.

Nascut el 1936 a Lourenço Marques, avui Maputo, capital de la llavors colònia portuguesa Moçambic, va passar la majoria de la seva infància i joventut a l’Àfrica, on va ser un dels responsables de la intel·ligència militar a Angola. Allà va començar a prendre consciència del problema colonial i el 1973 va ser destinat a Lisboa, cosa que marcaria el seu paper en la revolució.

La seva casa a la capital es va convertir en centre de reunions i trobades que van forjar el cop i va ser elegit responsable del Comitè Executiu del Moviment de les Forces Armades, l’organització de militars que va acabar amb la dictadura.

Va ser Saraiva de Carvalho qui va dissenyar i va dirigir les operacions militars que van assetjar el quarter do Carmo, on es trobava el primer ministre Marcello Caetano (hereu de Salazar) i la rendició del qual va dictar l’èxit de l’aixecament. Es va convertir així en un dels principals rostres del 25 d’abril i va formar part del Consell de la Revolució.

Saraiva de Carvalho es va alinear amb l’ala més radical del Moviment de les Forces Armades i va passar tres mesos a presó per la seva implicació amb l’aixecament esquerrà del 25 de novembre del 1975. Després de la seva sortida de presó, es va presentar a les eleccions presidencials del 1976, les primeres lliures en democràcia, on va quedar segon amb el 16% dels vots, per darrere d’António Ramalho Eanes. Tornaria a presentar la seva candidatura a les presidencials del 1980, aquella vegada amb només un 1,5% dels sufragis.

La imatge del capità quedaria entelada anys més tard, quan va tornar a presó per les seves relacions amb l’organització terrorista d’esquerra Forces Populars Vint-i-Cinc d’Abril (FP-25), que va deixar diverses víctimes mortals al país. Saraiva de Carvalho va ser acusat de ser «cervell» i dirigent de l’organització terrorista, un fet que sempre va negar, i va passar cinc anys empresonat en presó preventiva al fort militar de Caxias, als afores de Lisboa.

Notícies relacionades

Propi d’un tirà

Espanya, ni prioritat ni problema per a la Casa Blanca

El 2011, en una entrevista amb l’agència Lusa, el militar es va mostrar decebut amb qüestions que encara afectaven Portugal, com les «enormes diferències salarials». «No hauria fet el 25 d’abril si pensés que cauríem en la situació en què estem actualment», va assegurar.

El militar era bígam, com va ser revelat en una biografia escrita pel periodista Paulo Moura: es va casar jove i més tard va tenir un segon amor a la presó. «De dilluns a dijous viu en una casa; divendres, dissabte i diumenge els passa en l’altra», recull el llibre.