Sichel i Boric, candidats presidencials de la dreta i l’esquerra a Xile

L’exministre independent Sebastián Sichel i el diputat i exlíder estudiantil Gabriel Boric es van convertir aquest diumenge en les cartes presidencials de la dreta i l’esquerra, respectivament, de cara als comicis del 21 de novembre.

Contra tot pronòstic i amb més del 75% de les meses escrutades, Sichel es va imposar amb el 48,7% dels vots, mentre que Boric va aglutinar el 60%.

El ministre de Desenvolupament Social amb Piñera entre 2018-2019 i president de l’estatal Banc Estat fins al desembrel de 2020 es va imposar al gran favorit: l’exalcalde Joaquín Lavin, del partit ultraconservador Unió Demòcrata Independent (UDI). També va competir contra els seus excompanys de gabinet Mario Desbordes, del conservador Renovació Nacional (RN), i Ignacio Briones, del liberal Evópoli.

Després d’haver passat per diversos partits de l’espectre polític, incloent-hi Democràcia Cristiana (DC), Sichel es defineix com l’únic candidat de «centre» i va acudir a aquestes primàries sense el suport de cap formació en específic

Per la seva banda, el diputat de l’esquerrà Front Ampli (FA) va derrotar l’alcalde comunista del barri de Recoleta (a la capital), Daniel Jadue, que va liderar les enquestes durant mesos però es va veure embolicat en diferents polèmiques en la recta final de la campanya.

Amb una proposta per canviar l’actual model neoliberal més transversal que la comunista i amb un to més conciliador, Boric és diputat des del 2014 i va irrompre en el panorama polític en les grans manifestacions estudiantils de fa una dècada a favor de la gratuïtat.

ELS CANDIDATS MÉS JOVES

Sichel (43 anys) i Boric (35) són els dos candidats més joves de les primàries, que han atret més votants del que s’esperava, malgrat la pandèmia, el dia festiu de divendres i la fatiga electoral, doncs són les cinquenes eleccions d’aquest any després de les constituents, municipals i primera i segona volta de les regionals.

La centreesquerra no va aconseguir posar-se d’acord per inscriure una candidatura comuna, tot i que tot apunta que la presidenta del Senat, la democratacristiana Yasna Provoste, es llançarà abans de la data límit del 23 d’agost.

La gran incògnita és si rebrà el suport del Partit Socialista (PS), que a priori es decanta per Paula Narváez, que va ser portaveu en el segon mandat de Michelle Bachelet (2014-2018).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les primàries es produeixen quan Xile surt d’una virulenta segona onada i dues setmanes després de la instal·lació de la Convenció Constitucional, integrada per 155 ciutadans electes i encarregats de redactar una nova constitució que substitueixi l’actual, redactada durant la dictadura militar d’Augusto Pinochet (1973-1990).

El procés constituent va ser precisament la sortida que va trobar la política a l’onada de protestes que va esclatar l’octubre del 2019 contra la desigualtat i el Govern, les més greus des del final del règim militar, amb una trentena de morts i milers de ferits.