Brussel·les vol prohibir la venda de vehicles de combustió i híbrids el 2035

L’exercici legislatiu més gran de la història comunitària destinat a convertir la Unió Europea en una potència climàtica mundial, complir amb l’objectiu de retallar un 55% les emissions de CO₂ el 2030 i arribar a la neutralitat climàtica el 2050 ja està en marxa. La Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres un ampli paquet de propostes legislatives (batejat com ‘Fit for 55’) que toca tota mena de sectors, des de l’energia fins al transport, la fiscalitat o el comerç internacional, i políticament molt explosiu pel cost que tindrà en els Estats membres i les butxaques dels ciutadans. Aquest impacte convertirà la negociació entre els Vint-i-set i l’Eurocambra en una batalla campal.

«Un canvi d’aquesta envergadura mai és fàcil. Hi haurà qui digui que cal anar més a poc a poc, aspirar a menys o fer menys. Però pel que fa al canvi climàtic no fer res suposa que tot canviarà. Els incendis o huracans són només un botó de mostra del que pot ser el nostre futur», ha recordat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha avisat que les tecnologies basades en combustibles fòssils han arribat al seu límit i que és necessari apostar per un nou model que posi un preu a l’emissió de CO₂. «Tenim els objectius, la llei del clima i avui es mira d’indicar el full de ruta a un nou objectiu», ha dit la presidenta.

«No es pot perdre temps», ha afegit el vicepresident executiu Frans Timmermans. «Està clar que hi haurà Estats membres i membres del Parlament Europeu a qui no els agradin aspectes del paquet però el que no poden discutir és l’objectiu, que és reduir un 55%, perquè està en la legislació. Si no els agraden, que ofereixin alternatives. Parlarem i trobarem una solució comuna», ha opinat.

Fons social del clima

L’exercici legislatiu arrencarà amb la revisió del sistema de comerç d’emissions, que fixa un preu a les emissions de CO₂. El règim s’ampliarà al sector marítim i obligarà la indústria i els sectors grans consumidors d’energia a realitzar inversions massives per impulsar l’ús de tecnologies més netes. A més Brussel·les planteja crear un règim paral·lel de comerç d’emissions per al sector del transport i els edificis a partir de l’1 de gener del 2026 per incentivar l’ús de cotxes més nets i la renovació d’edificis.

Per combatre les repercussions potencialment negatives de la mesura entre els grups més vulnerables Brussel·les proposa crear un nou fons social del clima per prevenir la pobresa energètica –que afecta 35 milions de persones a la UE– i evitar una nova onada de protestes dels Armilles Grogues. El nou fons comptarà amb 72.200 milions per al període 2025-2032 i es finançarà amb el pressupost de la UE i els ingressos del règim de comerç d’emissions. Els Estats membres hauran de cofinançar els plans (cosa que elevarà el fons als 144.400 milions) i l’objectiu és recolzar particularment aquells que no tenen capacitat de renovar les seves cases i que tenen problemes per pagar les factures energètiques.

Final als cotxes dièsel i gasolina

El pla també revolucionarà la mobilitat a Europa ja que les mesures adoptades fins ara no han tingut èxit. Per a això proposen objectius més estrictes en la reducció d’emissions de CO₂ de vehicles i furgonetes nous per arribar a una retallada del 55% el 2030 (davant el 37,5% previst actualment) i arribar al 100% de reducció el 2035. Això significa que a partir d’aquesta data no es podran comercialitzar a la UE vehicles de combustibles fòssils com el dièsel i la gasolina –les motocicletes n’estan exemptes– ni tampoc els cotxes híbrids, que també emeten CO₂, cosa que significa que només podran vendre’s o elèctrics o cotxes d’hidrogen.

«Hi ha una dotzena de grans fabricants que han anunciat que canviaran la seva flota per quedar-se exclusivament amb vehicles baixos en emissions entre 2028 i 2035. Ens hem orientat per aquest objectiu tan ambiciós», ha explicat Von der Leyen. Un objectiu que els tècnics comunitaris consideren viable atès el desenvolupament tecnològic actual i el llarg període transitori. «Si en 15 anys la indústria no és capaç de millorar és que tenim un problema de competitivitat i no crec que sigui el cas», expliquen fonts europees, que asseguren que els cotxes fabricats abans podran continuar circulant tot i que la idea és accelerar la seva substitució per vehicles nets.

Aposta pel cotxe elèctric

Per desincentivar l’ús dels cotxes dièsel o gasolina, que també veuran encarir-se els impostos pels canvis en la directiva sobre fiscalitat energètica, la Comissió proposa incloure el transport en el sistema de comerç d’emissions i apostar pel desenvolupament del cotxe elèctric. Un camí en el qual jugarà un paper important el desplegament d’infraestructures de recàrrega de bateries al llarg i ample de la geografia europea. Fins al desembre del 2020 només hi havia 226.000 punts de recàrrega públics a la UE i el 70% estava concentrat només en tres països: Països Baixos, França i Alemanya, cosa que fa inviable creuar Europa en un cotxe elèctric. 

La situació és encara pitjor quant als cotxes d’hidrogen, amb només 125 estacions l’any passat. La solució, segons Brussel·les, passa per trencar aquest cercle viciós augmentant els punts de recàrrega públics. El pla planteja punts de recàrrega cada 60 quilòmetres per als vehicles elèctrics i cada 150 quilòmetres per als d’hidrogen. Construir aquesta xarxa, segons les estimacions de la Comissió, tindrà un cost de 15.000 milions.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El pla també contempla canvis per al sector marítim i aeri, que veurà desaparèixer l’exempció al querosè, amb l’obligació d’utilitzar més biocombustibles a partir del 2030 per a tots els avions que s’enlairin d’aeroports europeus i l’obligació d’augmentar gradualment el percentatge fins al 2050. En el cas del sector marítim, el 2050, l’ús de combustibles renovables haurà de constituir més del 80% del mix utilitzat. El full de ruta també augmenta l’ambició en matèria d’energies renovables, que haurà de suposar el 40% del mix energètic el 2030 (actualment l’objectiu és del 32%) i eleva del 32,5 al 37% l’objectiu d’eficiència energètica.

Una altra de les grans novetats és el nou mecanisme d’ajust de carboni en frontera (CBAM en les seves sigles en anglès) que forçarà els importadors de productes d’acer, ciment, alumini, fertilitzants i electricitat procedents de països amb regles climàtiques menys estrictes a pagar una taxa, a partir del 2026, per evitar una competència deslleial als productors europeus que sí que estan subjectes a l’esquema de comerç d’emissions. Una mesura que podria generar noves tensions amb la Xina, Turquia o Rússia, grans exportadors en alguns dels segments afectats. «L’objectiu no és que sigui una nova font d’ingressos», sinó «donar incentius a productors de tercers països perquè facin més verda la seva producció», asseguren fonts de l’Executiu comunitari. En paral·lel, i per evitar problemes a l’OMC, el nou full de ruta preveu la desaparició gradual de les emissions gratuïtes tant de l’aviació com dels quatre sectors inicialment coberts a partir del 2026.