El consum de marihuana a Mèxic es queda als llimbs

Una tos sobtada acaba en somriure. A uns metres del Senat mexicà, el Gustavo agafa el seu porro i fa una segona calada. Fins fa poc, l’escena hauria semblat una activitat legal a Mèxic. El Congrés es va quedar a un pas d’aprovar la regulació del cànnabis i molta gent, com el Gustavo, van creure que per fi havia arribat el dia. Però no va ser així. «No em sorprèn», diu recolzat en una tanca de metall. El Tribunal Suprem mexicà va declarar inconstitucionals les lleis que prohibeixen l’ús de marihuana. Ho va fer després que els legisladors rebutgessin una normativa que tenia com a objectiu regular-ne el consum. Un escenari de forta confusió que deixa els consumidors en uns llimbs administratius.

Tècnicament, qualsevol persona major d’edat pot consumir cànnabis gràcies a la declaratòria del Suprem. Però amb unes restriccions inassumibles, com importar llavors des de l’estranger per 140.000 pesos (5.833 euros), tramitar un permís subjecte a un molest procés burocràtic o córrer el risc de ser detingut per portar més de cinc grams, el límit que marca el Codi Penal. Això últim ha sigut molt criticat per activistes i oenagés, per deixar a la intempèrie els usuaris.

El Gustavo ho va viure en carn pròpia. Ja ha perdut el compte de les vegades que l’ha detingut la policia. «Els agents et veuen, sospiten i t’agafen. Després volen cobrar una comissió. És tot corrupció», diu.

Orlando Pacheco, de 35 anys, també va passar el mal trago de presentar-se davant un jutge per tenir més dels cinc grams. «Si els policies et veuen ‘cholo’ (membre d’una banda i amb roba ampla), és un estigma», afirma l’activista del Club Canábico Xochipilli, mentre es toca els llargs rínxols negres i la barba. Pacheco, a qui els seus amics anomenen Ted, ja veia venir l’embolic legal fa temps.

Canvis en les lleis

El 2018, l’alt tribunal va decidir que la prohibició atempta contra el lliure desenvolupament de l’individu. I li va donar un any al Congrés –amb un sistema bicameral similar al dels Estats Units– perquè fes canvis en les lleis. Els legisladors, lluny de prendre nota, van demanar tres pròrrogues des d’aleshores. L’última va vèncer el 30 d’abril del 2021. Els senadors es van negar a discutir en el ple el dictamen que van aprovar els diputats al març. Això va portar el Suprem a declarar la inconstitucionalitat. 

El que vol dir la declaratòria és que la marihuana és legal. Però sense regles clares, una cosa que donarà peu a moltes interpretacions. Ara amb la sentència, el regulador de medicaments Cofepris hauria d’entregar directament permisos de consum als usuaris. 

Això en teoria, però la pràctica deixa molt a desitjar, segons Frida Ibarra, directora d’incidència de l’organització Mèxic Unit Contra la Delinqüència. Ibarra creu que l’organisme no estarà per la feina: «Cofepris ha portat a terme una estratègia burocràtica per no donar resposta a les autoritzacions». Des de l’organisme rebutgen aquestes acusacions i asseguren que «com a autoritat regulatòria nacional no pren decisions discrecionals i respecta els marcs regulatoris».

A uns metres, rere la tanca on descansa el Gustavo, hi ha el Plantón 420, un campament davant el Senat que es va instal·lar fa poc més d’un any. Un breu recorregut genera la impressió d’estar en un jardí botànic de marihuana. Els 20 activistes ja han aconseguit les seves pròpies victòries legals. Després de rebre una notificació per ser desallotjats, van promoure un recurs d’empara que van guanyar. El jutge va interpretar que el desnonament hauria vulnerat el dret a la protesta dels integrants del moviment.

A la tenda principal, Pepe Rivera, de 44 anys, acaba una reunió. És un dels principals portaveus de l’associació. Rivera és sever i llança metralla cap a tots els bàndols: «A mi no m’han garantit els meus drets ni el tribunal ni el Congrés», sentencia amb to cru. 

Fer pressió

El moviment 420 va començar a fer pressió a les faldes de l’edifici quan ja es començava a entreveure que el Congrés no tenia voluntat per regular la marihuana. Rivera riu per la quantitat de senadors que se li han acostat «com per fer-se la foto» quan passen pel campament, però no «fan res per garantir els drets humans dels consumidors». 

Tot va ser per un problema tècnic. El Congrés havia aprovat canvis en el projecte al qual abans havia donat el vistiplau el Senat. Això no va agradar. D’acord amb el coordinador dels senadors de l’oficialista Morena, Ricardo Monreal, el document dels diputats –en què Morena també és majoria– havia canviat moltes coses. És per això que es va deixar passar el temps perquè el Suprem es posicionés. 

Notícies relacionades

Mèxic despenalitza el consum lúdic de marihuana però no la comercialització

¿Quantes plantes de marihuana puc tenir a casa per a consum propi?

Alejandro Madrazo, director del Centre d’Investigació i Docència Econòmiques, creu que l’actitud del partit en el Govern es deu a la falta de voluntat del president Andrés Manuel López Obrador, moltes vegades ambigu en el tema: «Tenim un president profundament conservador, moralista i ignorant en matèria de drogues». A més, afegeix que des del Govern federal hi ha interessos creats pels departaments encarregats de la seguretat, com l’Exèrcit, que solen emportar-se un bon tros del pastís dels pressupostos per a la guerra contra el narcotràfic, que el 2020 va costar 34.554 vides a Mèxic. 

Des d’un banc de Plantón 420, Pepe Rivera es queixa de com tot es va esfondrar tan ràpid. «Ens veuen com malalts mentals», es queixa. Abans d’anar-se’n, com a protesta, encén un porro en el límit entre el campament i el Senat. Finalment, deixa anar una proposta en cas que el tema torni al Congrés: «Primer els nostres drets i després, el mercat [de la marihuana]».