Egipte empresona dos TikTokers per «tràfic de persones» en la seva ofensiva contra la llibertat de les dones

«Senyor president, la seva filla s’està morint. Li juro per Deu que la seva filla s’està morint». Hanin Hossam li implora a una càmera amb l’esperança que el seu missatge arribi fins al president d’Egipte, Abdel Fattah al-Sisi. Les llàgrimes s’acumulen a les galtes d’aquesta jove estudiant d’arquitectura de 20 anys. Hossam passarà 10 anys a la presó, condemnada per «tràfic de persones». ¿El seu crim? Publicar a TikTok vídeos ballant, fent karaoke i animant les seves seguidores a monetitzar el seu contingut. 

Hossam és una de les ‘noies TikTok’ d’Egipte. Només ella i Mawada al-Adham, de 23 anys, són conegudes amb noms i cognoms de cara al públic. En un cas que porta més d’un any de recorregut, totes dues han sigut acusades de «tràfic de persones» i passaran la seva joventut a la presó. Al-Adham ha sigut condemnada a sis anys de presó i Hossam, a una dècada. També totes dues han rebut multes de més de 10.000 euros. «¡10 anys! No vaig fer res immoral per merèixer tot això», lamenta la jove en un vídeo d’Instagram.

L’abril del 2020, la jove que compta amb al voltant de 900.000 seguidors a TikTok va ser arrestada per primera vegada. Després de publicar un vídeo convidant les seves espectadores a compartir continguts en una altra plataforma, Likee, que els permetria guanyar diners, els fiscals la van acusar de «violar els valors i principis familiars». Al seu torn, Adham compta amb tres milions de seguidors a TikTok i milió i mig a Instagram. Un mes després, va ser acusada del mateix delicte, pels vídeos «indecents» on cantava i ballava. 

10 mesos a la presó

Però aquest veredicte va ser anul·lat al gener i van ser posades en llibertat. Tot i que aviat se les va acusar de tràfic de persones a l’«utilitzar les nenes en actes contraris als principis i valors de la societat egípcia amb l’objectiu d’obtenir beneficis materials». «Vaig estar empresonada durant 10 mesos i no vaig dir ni una paraula després del meu alliberament; ¿per què vols empresonar-me de nou?», li pregunta Hossam al president egipci. La més jove de totes dues ha rebut una sentència més dura ja que no va comparèixer davant del tribunal, tal com sí que va fer Adham. 

@haniinhossam11انتي احلي من إليسا♬ original sound – Casament

«Tenia el dret legal de no presentar-se», ha apuntat el seu advocat Hani Sameh, alhora que ha anunciat que recorreran la sentència. En un país on recentment diversos joves de classe alta han sigut posats en llibertat per l’absència de proves en el cas de la presumpta violació grupal a l’hotel de luxe Fairmont, les dones de classe treballadora es podreixen entre reixes o a les llars. Activistes de drets humans han denunciat que aquestes joves han sigut processades com a part d’una ofensiva de les autoritats egípcies contra influencers per càrrecs que violen els seus drets a la privacitat, la llibertat d’expressió, la no-discriminació i l’autonomia corporal. Conservadorisme i patriarcat

dret legalHani Sameh joves de classe altales dones de classe treballadorainfluencersdrets a la privacitat,l’autonomia corporal. Conservadorisme i patriarcatEn el cada vegada més conservador Egipte, les dones de totes les edats són qui més pateixen la mà dura de Sisi. Fa mesos, Human Rights Watch assenyalava el «nou esforç per controlar l’ús que les dones fan de l’espai públic». És a les xarxes socials on les joves han trobat un lloc per expressar-se però, alhora, denunciar l’asfixiant ambient de repressió sexual que habita al país. Al seu torn, la sentència ha despertat a les xarxes una onada de solidaritat amb les joves.

Notícies relacionades

Com viure dels teus seguidors, la batalla de les grans plataformes

Yezid Sayigh: «S’està utilitzant la pandèmia per reprimir més la gent»

Amnistia Internacional ha criticat les «noves tàctiques repressives per controlar el ciberespai». Des de l’aprovació de la llei de delictes cibernètics el 2018, les autoritats poden castigar els continguts que infringeixen conceptes tan poc definits com els «valors familiars» o la «moral pública». Les ‘noies de TikTok’ no són les primeres a pagar la seva espontaneïtat amb la seva joventut. Fa anys que ballarines i cantants són blanc d’atacs per publicacions considerades massa suggeridores. Sama al-Masry, una famosa ballarina de dansa del ventre, és a presó des de l’abril del 2020 per un contingut a les xarxes que suposadament incita al llibertinatge i a la immoralitat.  

What does it mean for an Egyptian court to convict TikTok influencers Haneen Hossam and Mawada al-Adham on "human trafficking" charges?

It means they're criminalizing what influencers globally do every day when they invite others to work with them and monetize TikTok activity.

— Mai El-Sadany (@maitelsadany) 20 de junio de 2021

Masry és una dels més de 60.000 presos per càrrecs polítics que s’esllangueixen a les presons egípcies. Des de l’arribada al poder de Sisi, el 2014, a través d’un cop d’Estat, la repressió ha augmentat. Amb prou feines es respecten els drets humans, les llibertats han sigut coartades i la censura domina tots els nivells de la societat. El conservadorisme egipci s’alia amb el patriarcat estructural i les dones són les seves principals víctimes. Hossam i Adham no podran ballar entre reixes. Mentrestant, des de les seves cases, les seves seguidores comprenen que elles també han de deixar de fer-ho.