La migració veneçolana ja creua il·legalment el Rio Bravo cap als EUA

D’acord amb l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels EUA, entre gener d’aquest any i principis de juny, 10.635 veneçolans van entrar a aquest país pel mateix camí il·legal que van travessar Yomaira i Alfredo. Durant el període 2019-2020, l’últim any de l’era de Donald Trump, només van tenir lloc 145 trànsits d’aquesta naturalesa. La majoria nega haver-se deixat un dineral per trepitjar, com sigui, territori nord-americà. No obstant, la policia estima que hi ha una xarxa de tràfic de persones que els cobra entre 2.000 i 3.000 dòlars per arribar al paradís anhelat. «Ningú entra il·legalment als Estats Units sense pagar alguna cosa als coiots», li va dir una autoritat fronterera a Texas a la revista digital de Caracas Efecto Cocuyo.

El nou flux de migrants cap als Estats Units no s’aturarà. La previsió està relacionada amb les recents disposicions adoptades pel president Joe Biden. La Casa Blanca va decidir setmanes enrere atorgar un estatus de protecció temporal –conegut com TPS– a milers de veneçolans que es troben ja en aquest país. El TPS és assignat als qui fugen d’un conflicte armat, un desastre natural o sota altres condicions extraordinàries. No només els protegeix d’una eventual deportació: també poden obtenir un permís de treball provisional. La mesura, que també s’estén a ciutadans procedents d’El Salvador, Haití i Hondures, té una vigència inicial de 18 mesos. No es descarta la seva pròrroga. Es calcula que podria afavorir més de 320.000 veneçolans.

#DebesSaberlo Datos de la Oficina de Aduanas y Protección Fronteriza de EEUU muestra que, entre enero de 2021 y el 3 de junio, 10.635 venezolanos ingresaron por el sector Del Río, en comparación con los 145 registrados durante el año fiscal 2019-2020 https://t.co/WhxSJ1TUhI

— Venezuela Migrante (@venezuela_migra) 21 de junio de 2021

Un drama sense precedents

Veneçuela s’ha convertit, després de Síria, en el país més afectat per una crisi migratòria al món. La Comissió de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR, calcula que 5,6 milions de persones van abandonar el país des que es va aguditzar el conflicte polític intern, el 2013. No hi ha un precedent d’aquesta naturalesa a Amèrica Llatina. El torrent humà no dona senyal de frenar-se.  Colòmbia és el seu receptor més gran. Gairebé 1,8 milions d’immigrants ja es troben en aquest país. Molts s’enfronten a l’extrema pobresa, l’abandonament i reaccions xenòfobes. Segons el diari El Universo, de Guayaquil, milers de veneçolans es desplacen mensualment cap al sud del subcontinent des del nord equatorià. Ho fan de vegades sense miraments i malgrat les condicions que imposa la pandèmia.

Amèrica Llatina viu el seu desastre econòmic més gran dels últims 120 anys com a conseqüència de la Covid. El PIB regional va caure més de nou punts. Es van perdre milions de llocs de treball. Els veneçolans dispersos pels països sud-americans es van trobar entre els més afectats pel col·lapse. D’acord amb ACNUR, un de cada quatre nens s’ha separat de la seva mare, el seu pare o tots dos. Un terç pateix situacions de gana. Una de cada tres nenes i adolescents va abandonar els seus estudis després d’emigrar. Les dones han conviscut amb l’amenaça de la violència de gènere i l’abús sexual.

Una conferencia de donantes para los refugiados y migrantes venezolanos consigue compromisos por 1500 millones de dólares, incluyendo 954 millones en donaciones. #JuntosXLosVenezolanos https://t.co/TS2zFEwG4t

— Noticias ONU (@NoticiasONU) 17 de junio de 2021

Ajut econòmic

En aquest context s’ha realitzat al Canadà una Conferència Internacional de Donants, en Solidaritat amb els Refugiats i Migrants Veneçolans. Els seus participants es van comprometre a recaptar 1.500 milions de dòlars en subvencions i préstecs. Els Estats Units van anunciar que contribuirà amb 407 milions de dòlars. Els canadencs ho faran amb 93,12 milions. El Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) van garantir uns altres 600 milions de dòlars en préstecs per abordar la crisi. «¿Això cobreix totes les necessitats? Per descomptat que no, va dir l’Alt Comissionat de l’ACNUR, Filippo Grandi.

Notícies relacionades

La frontera amb Veneçuela, l’altre polvorí colombià

Biden fa una picada d’ullet a Veneçuela

«Veneçuela condemna amb indignació el desenvolupament, en el seu nom, d’una nova edició de la farsa mediàtica», va reaccionar el ministeri d’Exteriors. Al seu torn va exigir «el cessament dels actes d’agressió política, econòmica i de comunicació» contra el Govern de Nicolás Maduro. El ministre Jorge Arreaza va cridar al seu torn l’atenció «sobre la destinació dels fons econòmics que diuen haver recaptat». També va denunciar «el silenci que els esmentats Governs i entitats internacionals mantenen sobre el robatori i saqueig dels recursos de l’Estat veneçolà a l’exterior».