Daniel Ortega surt a la caça d’opositors i dirigents històrics del sandinisme nicaragüenc

La fiscalia va dir tenir «forts indicis» que aquestes tres llegendes del sandinisme històric, integrants en l’actualitat de la Unió Democràtica Renovadora (Unim, anteriorment Moviment de Renovació Sandinista), «han atemptat contra la societat nicaragüenca». Se’ls considera infractors de la llei de defensa dels drets del poble que el règim d’Ortega i la seva dona Rosario Murillo van promulgar el desembre passat. «Aquesta llei no resisteix la mínima anàlisi jurídica seriosa», va assenyalar Vilma Núñez, presidenta del Centre Nicaragüenc de Drets Humans (Cenidh).

«El règim ha introduït en els últims deu dies la seva maquinària de lleis repressives, aprovades entre l’octubre del 2020 i el febrer del 2021, per sacsejar el tauler electoral de cara als comicis generals del 7 de novembre», va afirmar Juan Carlos Bow a la revista El Confidencial. Alhora, va afegir, la Fiscalia General «ha amenaçat la premsa independent d’aplicar una legislació, del mateix paquet, per criminalitzar el seu treball».

Ortega, transfigurat

Ortega va perdre el poder pels vots el 1990 i amb el rerefons d’una Guerra Civil estimulada des de Washington. Va retornar a la presidència el 2006, completament transfigurat i com a part d’un procés de decantació ideològica que amb prou feines va dissimular amb els colors vermell i negre del vell Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN). A partir d’aquest moment ha fet tot el possible per mantenir-se en el poder. Les seves piruetes polítiques i ètiques no s’entenen sense la seva aliança amb Murillo. Tampoc la repressió que s’ha desencadenat durant els últims anys. Téllez ho havia advertit temps enrere: «Ortega creu que assassinant més de 500 persones es pot adjudicar un triomf i en realitat això el que és la continuïtat d’una crisi summament greu que els farà anar en orris». 

Com a part del seu intent de tornar a ser reelegit, Ortega va acusar també dies enrere la periodista i activista Cristiana Chamorro d’haver rebut diners de la corrupció per sustentar la seva campanya electoral. Va ser posada sota arrest domiciliari hores després d’anunciar els seus plans de competir amb l’home que somia amb una presidència vitalícia. Un altre candidat, el conservador Arturo Cruz, ha rebut el mateix tracte.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El que va venir després és una estocada al cor del sandinisme històric. Téllez i Torres s’ho veien a venir. «Són urpades d’un règim moribund», va dir Torres abans de ser arrestat. Va tenir temps almenys de gravar-se i posar en escena el calat d’un drama històric: «Tinc 73 anys i no vaig pensar mai que en aquesta etapa de la meva vida estaria lluitant de forma cívica i pacífica contra una nova dictadura. Somoza no va aconseguir empresonar-me. Vam lluitar intensament. Era un altre temps i altres circumstàncies. Avui la lluita és pacífica, i això ens dona una gran fortalesa. Fa 46 anys, vaig arriscar la vida per treure de la presó Daniel Ortega i altres companys presos polítics. Vaig tornar a arriscar-la amb Dora María per alliberar aproximadament 60 presos polítics». Les seves paraules s’aturen aquí. Devia ser poc abans que se l’emportessin.

Hugo Torres Jiménez, vice-presidente de Unamos, deja un mensaje a la ciudadanía minutos antes de ser secuestrado, pasando por encima de sus derechos como nicaragüense.#LibertadYA pic.twitter.com/yl0lSgBoZO

— Unidad Nacional Azul y Blanco (@UnidadNic) 13 de junio de 2021

En aquest context, les forces polítiques i socials que rebutgen el règim debaten què han de fer de cara a les eleccions. «Abstenir-se no legitimaria Ortega, sobretot si l’oposició ho fa unida. La comunitat internacional ho entendria com la confirmació que les nostres eleccions són una basta pantomima», va sostenir el sociòleg Humberto Belli Pereira. «Participar-hi també podria ser una bona opció, però només si compleixen dues condicions: que el competidor pugui atraure un cabal de vots considerables i que la seva xarxa de fiscals pugui documentar el possible frau». Si no existeixen aquestes condicions, afegeix, «participar-ho seria arriscar-se a una victòria d’Ortega sense robatori, que és, precisament, el que planeja».