Drets de les dones

Malala torna i qüestiona el matrimoni

  • La premi Nobel de la pau, de 23 anys, provoca una tempesta política i social al Pakistan al defensar no oficialitzar les parelles

Malala torna i qüestiona el matrimoni

EFE / MARCELO CHELLO

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Malala continua sense defraudar la inabastable causa de la defensa dels drets de les dones. La jove pakistanesa es va jugar literalment la vida amb 15 anys perquè les nenes poguessin assistir a l’escola i rebre la mateixa educació que els seus congèneres homes. Li va valer el Nobel de la pau el 2014. Ara, en una entrevista a la revista Vogue arrenca: «Si vols tenir una persona a la teva vida, ¿per què has de firmar uns papers matrimonials? ¿Per què no pot ser només una parella?». Ni cal ni dir la tempesta política i social que s’ha aixecat al Pakistan, país musulmà i patriarcal, on, segons dades de l’Unicef, el 21% de les nenes són sotmeses a un matrimoni forçós abans de complir els 18 anys .«Encara no entenc per què la gent s’ha de casar», reitera l’activista, que ara resideix al Regne Unit.

Amb el plantejament de no formalitzar la unió entre parelles, l’activista de 23 anys, llicenciada en Filosofia, Dret i Economia per la Universitat d’Oxford i convertida en icona dels milions de dones sotmeses al món, ha obert un debat que sobrepassa les xarxes socials per aterrar també a un parlament regional del Pakistan.

Reaccions viscerals

Malala, el 2012, va rebre el tret al cap d’un talibà quan sortia de classe. Va salvar la vida de miracle, atesa la gravetat de les ferides al crani i al coll. Ara, després de les seves explosives reflexions, hi ha qui lamenta a les xarxes que erressin el tret. És un exemple de la visceralitat que han generat els seus arguments.

Les càrregues no només les pateix ella, sinó també la seva família, especialment el seu pare, Ziauddin Yousafzai, etern acompanyant i valedor. Li demanen explicacions i ell només respon que són fragments de l’entrevista trets de context. El popular clergue Mufti Shahabuddin Popalzai n’és un.

El Parlament de la província de Khyber Pakhtunkhwa, d’on és originària Malala, va debatre divendres les afirmacions de l’activista i va ser comminada a aclarir la qüestió. «[Malala] ha d’aclarir si va fer el comentari», va afirmar el parlamentari Sahibzada Sanaullah davant l’hemicicle. Sanaullah va dir a l’agència EFE que Malala ha de publicar un aclariment en què rebutgi la seva afirmació, i si no ho fa presentarà una resolució contra ella al Parlament provincial.

«Ella no pot dir que es pot viure, en parella perquè va en contra de l’islam i de les tradicions paixtus», va explicar el parlamentari, que va qualificar el pare de l’activista de «xulo», que ha venut la seva filla als «occidentals rics». Un altre parlamentari, Inayatullah Khan, va sostenir que la premi Nobel de la pau i icona global ha de seguir els valors paixtus, ètnia a què pertany, i musulmans, perquè són la seva «identitat».

Dels pitjors països per ser dona

El país asiàtic figura al lloc 153è de 156è en l’informe de la bretxa de gènere 2021 del Fòrum Econòmic Mundial, es pot pagar amb la vida en els anomenats ‘assassinats per honor’ i les denúncies de matrimonis forçats són el pa de cada dia.

Fa anys que els grups feministes miren en va de prohibir els casaments fins als 18 anys –ara l’edat legal és 16–, i l’aprovació de lleis contra la violència domèstica han sigut posposades davant les protestes islamistes.

Notícies relacionades

«El teu camí a la vida està establert. Ets enviada a l’escola, aconsegueix millors notes que el teu cosí, obtén una feina que et destrossa, casa’t amb un desconegut o un cosí, tingues dos fills (un que sigui nen, preferiblement)», va escriure al diari Dawn la periodista Aimun Faisal. Faisal considera que davant aquesta perspectiva és normal que el plantejament de Malala causi pànic.

«És un petit exemple del nostre problema nacional amb Malala: ella té la força d’anar contra la convenció i l’audàcia de ser universalment estimada», va explicar Faisal a l’agència EFE. Al seu país d’origen, que va abandonar després de ser atacada, l’activista és constantment vilipendiada per molts que l’acusen de fer malbé la imatge del país o treballar per a la CIA, entre altres teories. «No només ens sentim amenaçats pel seu coratge, també tenim ressentiment perquè sigui celebrada (a la resta del món)», conclou.