Crims de guerra

Israel colpeja el periodisme a Gaza

  • L’Exèrcit israelià bombardeja l’edifici que acollia les seus d’Al-Jazira i Associated Press en un gest que alarma la comunitat periodística a tot el globus

  • «La feina de la nostra vida se n’ha anat; els nostres records, les nostres vides que acabes de malgastar», li recrimina Abu Husam, el propietari de l’edifici, a un oficial israelià per telèfon

Israel colpeja el periodisme a Gaza
6
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

«Dona’ns només deu minuts, de veritat», el propietari de la torre Yala li implora a un oficial israelià al telèfon. «No agafaran armes, només les seves càmeres, sisplau», prega Abu Husam. Però a l’altre costat de la línia, només hi havia un rotund no. Minuts després, l’edifici que allotjava les seus d’Al-Jazira i Associated Press a la Gaza només era un munt de runa. «La feina de la nostra vida se n’ha anat; els nostres records, les nostres vides que acaben de malgastar», denúncia Abu Husam amb dignitat. 

L’últim atac d’Israel no ha matat ningú. Però sí que ha ferit de gravetat a tota una societat, la gazatí, que s’esllangueix sota les bombes. «El món sabrà menys sobre el que està passant a Gaza a causa del que ha passat avui», ha dit Gary Pruitt, president i director executiu d’AP. La consternació entre els treballadors de mitjans de comunicació internacionals a Gaza s’estén a la comunitat periodística a tot el globus.

«Al-Jazira no serà silenciada», ha reconegut la presentadora Halla Mohieddeen en directe. La seva veu desbordada per l’emoció ho ha assegurat: «t’ho podem garantir ara mateix». Una hora abans, membres de l’Exèrcit israelià han trucat a Abu Husam per anunciar-li les seves intencions de demolir l’edifici. Els onze pisos han sigut desallotjats de treballadors i residents. En directe per televisió, les súpliques del propietari de la torre perquè quatre periodistes recollissin el seu equip de treball han sigut rebutjades.

La violència que s’enceba amb la població gazatí mira d’esgarrapar la veritat. Fa sis dies que Israel bombardeja la Gaza sense deixar entrar periodistes per informar des del terreny. Gràcies a la feina dels professionals locals, el món coneix les matances que estan fuetejant l’enclavament. A més, el bombardeig contra la torre Yala pot tenir greus conseqüències en la comunicació, ja que allà es trobava la principal distribuïdora d’internet de la Franja. 

Matança a una família

Embolicat en una manta, Omar Al-Hadidi brama entre el caos de l’hospital Al Shifa. Aquest nadó de tan sols cinc mesos és l’únic supervivent d’una altra matança que Israel va cometre des del cel. Deu persones de la mateixa família, dues dones i vuit nens, han mort a casa seva al camp de refugiats de Shati a la Franja de Gaza per un atac aeri divendres a la nit. A l’Omar l’han trobat sota el cos sense vida de la seva mare Maha. Amb aquest gest, la Maha va evitar que el seu petit fos com ella, un altre número més a la xifra de 145 morts a l’enclavament. Després de cinc nits de bombardejos, 41 nens han sigut bombardejats. 

Al seu torn, els continus atacs estan destrossant una infraestructura ja per si mateix delmada a la franja pel bloqueig israelianoegipci des de fa 15 anys. L’única central elèctrica de l’enclavament corre el risc de quedar-se sense combustible en els pròxims dies. Des de Gaza, Refaat Alareer intenta comunicar-se amb EL PERIÓDICO per telèfon però el so dels bombardejos israelians és tan elevat que li resulta impossible. Al costat de la seva dona i les seves sis filles, fa dies que l’autor del llibre de contes ‘Gaza responde’ denuncia els atacs israelians per xarxes socials. 

Una ‘Nakba’ infinita

Enmig de l’escalada de violència més letal dels últims set anys, els palestins lamenten la ‘Nakba’. Fa 73 anys, més de 700.000 palestins van fugir o van ser expulsats de les seves llars durant la guerra que va culminar amb la creació de l’Estat d’Israel. El 15 de maig del 1948 les tropes del futur Estat hebreu van fer fora la meitat de la població àrab de Palestina. Avui, després de més de set dècades, se succeeixen les històries d’expulsió, violència i saqueig. La resistència és tal que afloren els temors d’una tercera intifada o aixecament palestí quan les converses de pau porten suspeses des del 2014. 

Els atacs a mitjans de comunicació i periodistes a Israel activen totes les alarmes. «Aquest últim a un edifici conegut per Israel per allotjar mitjans internacionals fa sorgir el fantasma que les FDI estan apuntant deliberadament als mitjans per interrompre la cobertura del sofriment humà a Gaza», ha dit Joel Simon, director executiu del Comitè per a la Protecció dels Periodistes. En el seu obsessiu discurs, l’Exèrcit israelià ha justificat que Hamàs utilitzava les oficines dels mitjans com a «escuts humans» però no ha proporcionat proves d’això.

A més, multitud de mitjans i periodistes israelians han denunciat la instrumentalització de la premsa per part d’Israel divendres a la matinada. Una declaració vagament redactada per l’Exèrcit israelià feia entendre que les FDI havien fet una incursió per terra a la Franja. Alguns mitjans van publicar aquesta informació però no hi havia tropes dins de Gaza. Igualment membres de Hamàs van córrer a posicions defensives en alguns dels seus túnels subterranis. Israel va aprofitar per bombardejar-los. 

Violència més enllà de Gaza

Notícies relacionades

També durant la jornada de dissabte, la violència de l’Exèrcit israelià no s’ha limitat a Gaza. A la Cisjordània ocupada, multituds de palestins han protestat per denunciar la contínua ocupació israeliana i el bombardeig en curs de Gaza. Almenys 13 palestins han mort pels intents de l’Exèrcit israelià de contenir les manifestacions. Diversos centenars han resultat ferits. A Jerusalem Est no s’han detingut les protestes. 

Al seu torn, la tensió augmenta a les ciutats mixtes d’Israel. El llançament de bombes incendiàries contra les llars de famílies àrabs al barri d’Ajami de Tel Aviv ha avivat les protestes. Dos nens de 12 i 10 anys han patit cremades greus i estan hospitalitzats. Tant a Haifa, al nord del país, com a Jaffa, al sud de la capital, els clergues musulmans han instat els residents a eliminar els símbols islàmics que identifiquen les seves cases per evitar els atacs dels radicals jueus.