L’Índia és una bomba de rellotgeria vírica

El Govern del nacionalista Narendra Modi va presumir abans de temps dels seus èxits. Va dir que després de salvar el seu país salvaria el món. Va començar a vacunar en massa amb el seu producte nacional, el Covaxin, aprovat sense concloure la tercera fase dels assajos clínics. Modi va perdre un temps preciós en propaganda sense preparar-se per a un altre impacte. El ritme de contagis actual supera els 350.000 diaris, tot i que ningú sap quines són les xifres reals.

Aquesta crisi és una advertència per a Occident, entotsolat en la seva vacunació i en els somnis d’un aixecament ràpid de les restriccions per impulsar l’arribada de milions de turistes i iniciar la recuperació econòmica. Tot pot descarrilar. Els científics temen que l’Índia pugui convertir-se en un viver de mutacions de la Covid-19. Ja se n’han detectat tres que han travessat les seves fronteres. A Europa som lluny de la immunitat de grup, que s’ha situat en un 70% de vacunats, sense que ningú sàpiga quin és el veritable llindar.

La solidaritat amb l’Índia, on es barregen –com passa en les catàstrofes humanitàries– els enviaments concrets amb les promeses del que es farà, en realitat és un acte en defensa pròpia. L’objectiu és impedir que el problema es desbordi, com va passar el gener del 2020 amb la Xina. Pocs prometen vacunes; la majoria hi envia oxigen i tendes de campanya.

Contrast social

A més d’un país molt desigual, ple de persones pobríssimes, l’Índia té una poderosa indústria farmacèutica que li va fer guanyar-se el sobrenom de «la farmàcia del món». No només fabrica medicines assequibles per a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, el 40% dels genèrics que es venen als EUA són made in India. També supleix el 60% de la demanda global de vacunes. Ara prioritzarà la seva urgència nacional sobre qualsevol exportació. Ens faltaran les dosis d’AstraZeneca elaborades a l’Institut Serum a Pune, propietat d’arximilionaris indis.

Després de superar el Brasil en contagis, s’acosta a la segona posició mundial en el nombre de morts (més de 200.000). No hi ha llits hospitalaris ni possibilitat de seguir el rastre dels contagis en ciutats superpoblades on les persones viuen amuntegades. La pobresa és un factor de risc afegit. Els contagiats es barregen amb els sans sense accés a ajuda. Les imatges de pires funeràries en alguns carrers donen la mesura de la gravetat de la situació. L’escriptora índia Arundhari Roy parla de crim contra la humanitat i assenyala Modi i el seu partit, el Bharatiya Janata Party (Partit del Poble de l'Índia).

Associacions mèdiques índies han acusat el primer ministre de ser «el gran propagador» del virus. Va menysprear el perill d’una segona onada, es va enrocar en el triomfalisme. Deia que el clima els protegia. Va fer seves les idees més desenraonades, es va arribar a afirmar que havien arribat a la immunitat de grup. No es van prendre les mesures preventives adequades ni es va fer provisió de mascaretes i de bombones d’oxigen, essencials en la pandèmia perquè prop d’un 25% dels pacients ingressats necessiten ajuda per respirar.

Mesures de seguretat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

El partit del primer ministre ha celebrat mítings massius sense mesures de seguretat sanitària i ha permès esdeveniments religiosos massius, com el bany al riu Ganges, al qual van acudir a mitjans d’abril més de 3,5 milions de persones. El Govern no va voler o no es va atrevir a suspendre’l malgrat que les dades de contagi eren de 100.000 diaris. La situació és tan greu que el Departament d’Estat dels EUA ha demanat als seus ciutadans que evitin els viatges a l’Índia, i als que hi són dins, que en surtin.

Hi ha poques ofertes de vacunes, ja que tots els països prioritzen la salut dels seus nacionals i diuen, com el Regne Unit, no disposar d’excedents. Modi ha celebrat la mobilització internacional però rebutja rebre res del seu arxienemic, el Pakistan. La Xina ha enviat des de Hong Kong un carregament de bombones d’oxigen i promet més ajuda. Putin ha ofert la seva vacuna Sputnik V, convertida en una arma diplomàtica que encara no compta amb el vistiplau de la UE ni dels EUA. Sobre el tauler de l’Índia es desplacen peces mogudes pels mateixos interessos polítics i econòmics que participen en la gran guerra mundial de les vacunes. És el mercat, amic.