Indonèsia assegura que una onada gegant interna va enfonsar el submarí

Una sobtada i gegant onada sota l’aigua va arrossegar el submarí indonesi fins al fons del mar. Aquest fenomen oceànic, tan infreqüent com devastador, és la hipòtesi apuntada aquest matí per les autoritats del país del sud-est asiàtic per explicar la mort dels 53 tripulants.

Dos alts funcionaris de la Marina indonèsia han afirmat que satèl·lits japonesos i europeus han detectat aquesta «onada solitària submarina», que és invisible des de la superfície. La salinitat i la temperatura causen grans diferències de pressió entre l’onada interna i les aigües que l’envolten. La que presumptament va enfonsar el ‘Nanggala’ hauria nascut en les oposades condicions de les aigües pròximes a la costa de Bali, on es va enfonsar el submarí, i les de l’estret de Lombok. La profunditat de les primeres arriben al miler de metres mentre que les de la segona oscil·len entre els 200 i els 400 metres.

«Si va ser una onada interna, estem davant un fenomen de la naturalesa. El submarí hauria sigut arrossegat ràpidament cap al fons. Ningú pot lluitar contra la natura», ha justificat en una roda de premsa l’almirall Iwan Isnurwanto. El marí ha parlat d’una massa d’entre dos i quatre milions de metres cúbics d’aigua que hauria colpejat el submarí després d’iniciar la seva immersió, segons el diari singapurès ‘The Straight Times’. «La tripulació no va poder fer-hi res, no va tenir temps de reacció. Probablement va causar una pronunciada inclinació de la nau que va fer rodar tot el personal fins al punt més baix», ha afegit.

Més fons per al seu estudi

Aquestes onades solitàries, de gran amplitud i violents desplaçaments, són un dels perills més grans per a la navegació submarina i poden posar en risc les plataformes petrolíferes. Jakarta va avançar que tindrà en compte aquest fenomen natural en pròximes operacions i que destinarà més fons al seu estudi i detecció precoç.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Les autoritats no contemplen cap més explicació de l’accident que la d’una invencible força de la natura. Ni l’accident elèctric o mecànic sobtat, que deixaria en mal lloc el manteniment de la seva flota, ni l’error humà, que no parlaria bé de l’entrenament dels seus marins. Tampoc han concedit aquest matí cap credibilitat a un rumor a les xarxes socials que apuntava l’enfonsament per un torpede d’una nau estrangera. «És indignant. Teníem molts barcos a la zona i els seus sonars haurien detectat l’explosió», ha afirmat l’alt funcionari de la Marina Muhammad Ali.

L’última comunicació del submarí ‘Nanggala’ va arribar a les 4 de la matinada del 21 d’abril, pocs minuts després de rebre el permís per iniciar les maniobres de llançament de torpedes. Havia de tornar a la superfície amb prou feines mitja hora després, però no se’n va saber res més fins que no va ser trobat cinc dies després al llit marí. La profunditat, d’uns 800 metres, era molt superior a la que podria haver suportat el seu buc. Ara queden les tasques hercúlies d’aixecar un paquiderm metàl·lic de 1.400 tones. Una nau de rescat submarí enviada per Singapur està recuperant objectes de fins a 150 quilograms, però no hi ha notícies encara dels cadàvers dels marins.