La Cambra de Diputats de Xile envia al Senat el projecte de mort digna

La Cambra de Diputats de Xile ha aprovat i, per tant, enviat al Senat aquest dimarts el projecte de llei de mort digna i cures pal·liatives a l’haver votat la iniciativa en el particular després de set anys de tramitació al Congrés. La votació –amb 79 vots a favor, 59 en contra i una abstenció–, que en un primer moment estava programada per a dijous passat, 15 d’abril, s’ha acabat celebrant aquest dimarts i no compta amb el suport de l’Executiu, com va detallar el ministre de la Secretaria General de la Presidència, Juan José Ossa, que va dir que «el Govern ha demanat que el projecte sigui rebutjat». No obstant, la iniciativa sí que ha rebut el suport de diputats de Xile Som-hi, informa ‘La Tercera’. Ara el text haurà de ser abordat a la Cambra alta.

La Cambra, no obstant, ha rebutjat algunes de les disposicions originals de la iniciativa, com les que permetien practicar eutanàsia a menors d’edat i a aquelles persones que pateixen una malaltia psíquica insuportable. Així, els requisits per sol·licitar l’eutanàsia implicaran ser major de 18 anys, ser resident al país i manifestar la voluntat de manera «expressa, raonada, inequívoca i lliure de qualsevol pressió externa».

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

La notícia ha sigut celebrada per l’activista Cecilia Heyder –que ha emprès una batalla judicial per accedir a una mort assistida–, una de les persones més defensores del projecte, incidint que «d’això es tracta l’amor per la vida, d’estar en pau i de tenir llibertat per prendre les pròpies decisions, sobretot les del cos, perquè una vida sense llibertat no és vida. Llei d’eutanàsia».

El projecte «regula els drets i deures que tenen les persones en relació amb accions vinculades a la seva atenció en salut per tal de permetre la mort digna o l’eutanàsia.» En concret, despenalitza l’eutanàsia en dos casos: en les persones que pateixin una malaltia terminal o una que produeixi un dolor constant i insuportable, recull ‘El Periodista’.