L’Iran rebutja l’alto el foc i els EUA asseguren que l’"operació continua"

Com a resposta, la República Islàmica va enviar un text amb 10 demandes als EUA, que inclourien el final dels combats a tots els fronts –incloent-hi el Líban–, l’aixecament de sancions, ajuda en la reconstrucció i l’acceptació d’un nou règim de trànsit a través d’Ormuz, en què l’Iran podria controlar qui i quan hi passa, segons va informar l’agència de notícies IRNA, vinculada a la Guàrdia Revolucionària iraniana. Totes són demandes maximalistes difícilment acceptables per a l’Administració Trump.

El Pakistan, Egipte i Turquia havien proposat un alto el foc temporal de 45 dies per començar a negociar l’obertura total de l’estratègic estret i un acord de cessament de les hostilitats definitiu. Washington tampoc s’ha mostrat gaire favorable a la iniciativa dels països mediadors. "Aquesta proposta és una de moltes idees, i el president nord-americà, Donald Trump, no l’ha validada. L’operació Fúria Èpica continua", va declarar ahir a France-Presse un funcionari de la Casa Blanca.

Les presses dels mediadors per arribar a una entesa responen a l’ultimàtum llançat dissabte pel president nord-americà, Donald Trump. El republicà va donar com a termini fins avui, dimarts, a l’Iran per arribar a un acord. Si no, va amenaçar de destruir "totes les estacions elèctriques i ponts al país persa". "Tornar a l’edat de pedra", va afegir el secretari de Guerra, Pete Hegseth.

En cas que els EUA destrueixin les instal·lacions civils iranianes – fet que, segons els experts, és un crim de guerra– l’Iran ha promès fer el mateix amb els països del golf, víctimes d’una gran part dels atacs de l’Iran a l’exterior durant aquest mes i una setmana de guerra al Pròxim Orient.

"Hem rebut i revisem la proposta del Pakistan. Però no acceptarem dates límit ni cap pressió per prendre una decisió. No obrirem Ormuz a canvi tan sols d’un alto el foc temporal", va dir ahir al matí a l’agència Reuters una font dins del Govern iranià.

Fins ara, Teheran ha rebutjat públicament qualsevol mena de negociació per interrompre l’actual conflicte davant la por del règim que una aturada temporal signifiqui, d’aquí a uns mesos, el reinici de la guerra. Els precedents són clars: Israel i els EUA ja van atacar l’Iran –i van escapçar la cúpula militar persa– el juny del 2025, en la guerra de 12 dies. Des d’aleshores, Teheran va centrar els esforços a crear un sistema militar bàsicament horitzontal, en què la mort dels líders castrenses no destrueixi la capacitat del país persa de combatre ni atacar els seus rivals i veïns al Golf.

Canvis d’objectius

Durant el transcurs de la guerra, tant Washington com Israel han canviat d’objectiu diverses vegades. Tant Trump com el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s’han contradit diverses vegades i han assegurat primer que el seu objectiu era el canvi de règim per dir després que, en realitat, el que buscaven Washington i Tel-Aviv era evitar, per qualsevol mitjà, que la República Islàmica pogués desenvolupar la bomba atòmica.

Notícies relacionades

Costa demana un alto el foc i una solució diplomàtica per a la guerra

La llei de la nova mili alemanya obliga a demanar permís per sortir del país

Més tard, Trump va declarar que el canvi de règim es va aconseguir, que els noms i cognoms dels nous líders de l’Iran són diferents dels d’abans, tot i que els alts càrrecs actuals de la República Islàmica són molt més radicals i ultraconservadors que els que manaven fa un mes.

La proposta d’ahir del Pakistan, Turquia i Egipte no inclou res sobre els aspectes nuclears del conflicte ni aclareix el futur de l’urani enriquit que actualment té el règim. Però sí que estipula que un acord final haurà d’incloure la garantia que l’Iran no desenvoluparà l’arma nuclear. A canvi, els Estats Units haurien de rebaixar parcialment o totalment les sancions econòmiques contra Teheran i entregar els actius iranians a l’estranger, congelats durant l’última dècada.