El cas George Floyd

El judici que ha posat en suspens els EUA queda avui vist per a sentència

  • Les parts presenten els seus arguments finals en el procés contra el policia Derek Chauvin

  • L’acusació demana al jurat que es refiï del que van veure els seus propis ulls als vídeos de l’arrest de George Floyd

  • La defensa sosté que l’agent va actuar de forma «raonable» davant la resistència que va presentar el sospitós

El judici que ha posat en suspens els EUA queda avui vist per a sentència
3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

El judici més transcendental de les últimes dècades als Estats Units ha quedat avui vist per a sentència. Després de tres setmanes de vistes i testimonis d’alt voltatge emocional, avalats pels vídeos esgarrifosos que van documentar la mort de l’afroamericà George Floyd fa gairebé un any a Minneapolis, les parts han presentat aquest dilluns els arguments finals que determinaran la sort del policia blanc Derek Chauvin. El veredicte està mans d’un jurat compost per 12 persones, que es retiraran al final de la jornada a deliberar sobre els tres càrrecs d’assassinat i homicidi imprudent que s’imputen a Chauvin, l’home que durant 9 minuts i 29 segons va asfixiar Floyd clavant-li el genoll al coll, el preludi de les protestes i els disturbis racials més grans en molt temps

Per molt flagrants que puguin semblar les proves, els abusos policials als EUA rarament acaben sent castigats. En tota la història de Minnesota, l’estat on se celebra el judici, només un policia ha sigut condemnat per assassinat. A escala nacional, no és gaire diferent. Segons un estudi de la Universitat Estatal de Bowling Green, dels 104 agents no federals arrestats per assassinat o homicidi involuntari entre el 2015 i el 2019, només 4 van ser condemnats pel primer càrrec i 18 pel segon.

Aquesta vegada la perspectiva que Chauvin pugui ser exonerat ha posat al país en suspens. La tensió és extrema, especialment a Minneapolis, una ciutat completament presa per 4.000 militars i policies. Allí, les topades amb les forces de l’ordre se succeeixen des de la setmana passada, després que la policia matés un negre d’uns vint anys, Daunte Wright, en un control de trànsit. Poc després va sortir el vídeo d’un altre incident similar a Chicago, en què un policia va matar a trets Adam Toledo, un noi hispà de 13 anys, tot just a continuació que el noi tirés l’arma després d’una persecució a peu. 

«El que van veure és el que va passar»

Al judici per la mort de Floyd, convertit en un emblema de la brutalitat policial cap als afroamericans, la fiscalia sembla tenir-ho tot de part seva. No només va comptar amb els testimonis de diversos forenses que van avalar la mort per asfíxia causada pel genoll de Chauvin, sinó amb la mateixa direcció de la policia de Minneapolis, que va declarar que l’agent havia vulnerat tots els protocols respecte a l’ús de la força. «Els demano que utilitzin el sentit comú, que es creguin el que van veure els seus propis ulls perquè el que van veure és exactament el que va passar,» ha dit l’advocat de la fiscalia, Steve Schleicher, referint-se als vídeos de l’arrest. 

Notícies relacionades

Schleicher va descriure les accions de Chauvin com a «extremadament desproporcionades» i va considerar una «tonteria» les teories esgrimides per la defensa, que atribueix la mort de Floyd als seus problemes cardíacs, una possible sobredosi de drogues o fins a la inhalació del monòxid de carboni que sortia del tub d’escapament del cotxe patrulla. «El que el va matar va ser la força inadmissible utilitzada per aixafar-lo contra el terra», va afegir l’advocat de l’acusació.  

La defensa, en canvi, va argumentar que el vídeo del genoll al coll no compta tota la història del que va succeir aquell 25 de maig del 2020. L’advocat Eric Nelson va afirmar que Floyd es va resistir a l'arrest i va mostrar «signes d’agressió», cosa que va portar Chauvin a comportar-se com hauria fet qualsevol altre «agent raonable», recorrent als recursos après durant els seus 19 anys a la policia.