Crit contra la violència racial a Minneapolis

A ritme del so sanatori del gong, més de 300 persones –asiàtiques, afroamericanes, llatines i blanques– van tancar aquest diumenge una jornada en record de les últimes víctimes mortals de la violència racial als Estats Units, celebrada a la cantonada en la qual George Floyd va perdre la vida suposadament asfixiat per un agent el maig passat.

En aquesta coordenada del sud de Minneapolis, els manifestants van alçar el puny per exigir «justícia» per a les sis dones d’origen asiàtic assassinades el març a Atlanta; l’afroamericà Daunte Wright i l’hispà Adam Toledo, de 20 i 13 anys, respectivament, que van morir a Brookyln Center (Minnesota) i Chicago després de rebre sengles trets de policies.

La manifestació d’aquesta unió de minories racials, tantes vegades discutida als EUA, va comptar també amb el recolzament dels «aliats blancs», segons els organitzadors, que es van acostar al veïnat de Powderhorn per mostrar el seu rebuig al sistema policial al país en la vigília de l’inici de la recta final del judici contra l’exagent Derek Chauvin, acusat de matar Floyd.

La protesta, nascuda sota el lema «Negres i Grocs» i organitzada pel grup Stop AAPI (Asiàtics-Nord-Americans i Illencs del Pacífic) Hate i altres col·lectius asiàtics, va voler ser un «exercici de curació» per a dues comunitats «traumatitzades».

«La comunitat creu que la unitat ara és important perquè els dos grups estem passant un període traumàtic de curació», va declarar a Efe una de les organitzadores, que va preferir mantenir-se en l’anonimat.

Ella, juntament amb més de 300 persones, va aixecar el puny al cel, amb gest de ràbia, mentre la multitud recitava els noms de les últimes víctimes de la violència racial i corejava càntics ja habituals en aquest tipus d’esdeveniments als EUA, com «No Justice, No Peace, Prosecute the Police» (Sense justícia no hi ha pau, processin la Policia).

Un altre grup recentment impactat per la violència policial als EUA han sigut els llatins, després que l’adolescent Adam Toledo morís d’un tret el passat 29 de març malgrat tenir les seves mans buides en alt en el moment de l’impacte d’una bala, segons un vídeo publicat recentment pel Departament de Policia de Chicago.

Això va provocar que la indignació s’estengués també a hispans, que van sortir aquest diumenge als carrers de Minneapolis per demanar l’«abolició» de la policia tal com està estructurada actualment.

Les comunitats reunides aquest diumenge a la zona zero de la lluita contra la violència policial, el tristament famós carrer 38 amb l’avinguda Chicago, van mostrar a més el seu rebuig a les elevades mesures de seguretat que han convertit Minneapolis en una ciutat assetjada en els últims dies.

Notícies relacionades

¿És veritat que Trump ha parat 8 guerres? ‘Fact check’ sobre l’afirmació del president dels EUA

Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració

A la doble tanca de tres metres d’altura i els vehicles blindats que envolten des del començament del procés al jutjat, al centre de l’urbs, s’han sumat reforços de seguretat.

Més de 3.000 membres de la Guàrdia Nacional i uns 1.100 agents de diferents agències locals, segons dades oficials, patrullen l’àrea metropolitana de les «ciutats bessones», Minneapolis i Saint Paul, la capital estatal.