Crisi al Pròxim Orient

L’Iran afirma que els nous passos nuclears són en «resposta a la maldat» d’Israel

  • Després del suposat atac israelià a la planta nuclear de Natanz, Teheran anuncia que enriquirà urani al 60% més a prop de la bomba atòmica

  • Mentre Viena, els Estats Units i l’Iran reprenen les converses, l’Estat hebreu mostra la seva fèrria oposició a l’aixecament de les sancions

L’Iran afirma que els nous passos nuclears són en «resposta a la maldat» d’Israel
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Escalada en la guerra a l’ombra entre Israel i l’Iran. Les dues grans potències del Pròxim Orient han augmentat els seus enfrontaments indirectes durant els últims dies. El president de l’Iran, Hassan Rohani, ha afirmat que la decisió d’elevar la producció d’enriquiment d’urani al 60% és «la resposta a la seva maldat», amb referència al recent atac a una planta nuclear atribuït a Israel. Mentre els Estats Units i l’Iran s’acosten en converses a Viena per reprendre el pacte nuclear, l’Estat hebreu mostra la seva fèrria oposició. 

«El que han fet es diu terrorisme nuclear, el que fem és legal», ha declarat el president Rohani en una reunió del Consell de Ministres. L’Iran acusa Israel d’haver sabotejat la planta d’enriquiment d’urani de Natanz, al centre del país, tot i que l’Estat hebreu no ha confirmat ni desmentit les acusacions. Dos dies després de l’accident catalogat d’atac, sabotatge i terrorisme nuclear per part de l’Estat hebreu, l’Iran va anunciar dimarts la seva intenció d’enriquir urani al 60% a partir de «la setmana vinent».

Al seu torn, l’endemà de l’acusació de l’Iran, un vaixell israelià ha sigut atacat a les costes dels Emirats Àrabs Units sense deixar ferits. A l’espera de confirmació oficial, tots els indicis apunten al servei d’intel·ligència iranià. Durant els últims mesos, gran part de la batalla entre les dues poderoses potències s’ha lliurat al mar amb atacs a grans embarcacions iranianes i israelians en aigües internacionals. 

Més a prop de la bomba atòmica

L’enriquiment d’urani al 60% per part de l’Iran ha fet saltar les alarmes en la comunitat internacional. Fins ara havia arribat al 20%. Cada vegada el país persa està més a prop del nivell del 80-90% necessari per poder crear una bomba atòmica. La República Islàmica sempre ha negat que es vulgui dotar de l’arma nuclear sota l’argument que la seva moral i la seva religió l’hi prohibeix.

«Vau voler buidar les nostres mans durant les converses, però les nostres mans estan ocupades», ha dit Rohani després d’anunciar la instal·lació de noves centrifugadores que enriqueixen l’urani de forma més ràpida. El diàleg indirecte que està tenint lloc a Viena entre delegacions nord-americanes i iranianes augura el final del bloqueig entre els dos països. La retirada unilateral de Trump del pacte nuclear i la imposició de dures sancions va provocar la ruptura el 2018. 

Fins aleshores, l’Iran havia respectat el límit d’enriquiment d’urani al 3,6%. Però quan l’anterior president nord-americà va abandonar el pacte, els iranians van començar a incrementar-lo.

Joc diplomàtic

Notícies relacionades

Encara li queda recorregut al joc diplomàtic entre les dues potències, però les parts implicades parlen de resultats «satisfactoris» després d’una intensa setmana passada. A Israel, Netanyahu també s’ha pronunciat durant una visita del secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin. «Mai permetré que l’Iran obtingui la capacitat nuclear de portar a terme el seu objectiu genocida d’eliminar Israel», ha afirmat el primer ministre israelià.

«Al Pròxim Orient no hi ha una amenaça més seriosa, més perillosa, més urgent que la que planteja el règim fanàtic de l’Iran», ha repetit el mandatari. En aquest conflicte a base de l’ull per ull, ningú acaba d’esgarrapar-se de veritat. Una guerra entre les dues potències tindria conseqüències catastròfiques i totes dues ho saben.