Xile ajorna les megaeleccions només quatre dies abans i en ple pic de la pandèmia

Només quatre dies abans i en ple pic de la pandèmia, el Parlament de Xile va aprovar aquest dimarts postergar durant cinc setmanes les megaeleccions del 10 i 11 d’abril per elegir representants municipals i regionals, així com els delegats que redactaran una nova Constitució.

El canvi de data al 15 i 16 de maig, sol·licitat pel gremi mèdic després de l’agreujament de la pandèmia i proposat pel Govern el 29 de març, va ser promulgat aquest mateix dimarts pel president del país, Sebastián Piñera. «Les raons per promoure aquesta postergació són molt sòlides i són bàsicament dues: primer, cuidar la salut dels nostres compatriotes i, segon, cuidar la salut de la nostra democràcia», va explicar el mandatari conservador.

La greu situació sanitària que travessa Xile «anticipava una alta abstenció de la ciutadania» i, va apuntar Piñera, «en aquestes eleccions, que elegirem els constituents [...], la participació de tots i cadascun dels ciutadans és fonamental i constitueix un compromís moral amb el nostre país».

La demora a aprovar l’ajornament dels comicis –els més grans de la història recent de Xile, amb més de 16.700 candidats– es va deure a les diferències en alguns detalls entre l’oficialisme i l’oposició. Després d’un llarg debat de diversos dies, els parlamentaris van decidir suspendre les campanyes electorals fins al 28 d’abril i que els alcaldes que havien deixat els càrrecs per optar a la reelecció hi tornin fins al 15 d’abril.

Els diputats i senadors van rebutjar, no obstant, la declaració com a festius dels dies de l’elecció, la condonació durant el període de postergació dels interessos bancaris per als candidats que van demanar crèdits per realitzar la campanya i la gratuïtat del transport per encoratjar la participació. «Lamento que no sigui festiu irrenunciable. Les persones que treballen dependran de la voluntat dels ocupadors i hauran d’anar a votar en només dues hores», va afirmar la senadora socialista Isabel Allende.

Pel parlamentari ultraconservador Iván Moreira, la discussió ha arribat a «un nivell preocupant d’exageració»: «L’important és suspendre les eleccions per un tema sanitari i l’essencial són les persones i explicar-los quins càrrecs han d’elegir», va afirmar. «No sento que s’estiguin donant els incentius per buscar una participació massiva en les eleccions», va afegir, per la seva banda, l’opositor Jaime Quintana.

Nou calendari electoral

La postergació implica, a més, que la segona volta de les eleccions de governadors regionals –un càrrec de nova elecció, ja que fins ara eren designats per l’Executiu– passaran del 9 de maig al 13 de juny, mentre que les primàries presidencials es realitzaran el 18 de juliol.

L’oposició d’esquerra i centreesquerra va accedir la setmana passada a moure els comicis a canvi de més restriccions de mobilitat per contenir la pandèmia i assegurar una bona situació epidemiològica al maig, així com un paquet de mesures econòmiques perquè els més vulnerables i les delmades classes mitjanes respectin les quarantenes i no surtin a treballar.

Amb l’ocupació hospitalària al 95% i xifres rècord de contagis a causa de l’expansió de noves variants, Xile travessa el pitjor moment de la pandèmia i les autoritats van decidir a finals de març decretar un estricte confinament domiciliari per a més del 83% de la població, entre els quals, els més de 7 milions de la capital.

Notícies relacionades

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Berlín endurirà les lleis davant l’augment d’agressions a polítics

L’agreujament de la crisi sanitària transcorre en paral·lel a un exitós procés de vacunació, gràcies al qual més de 7 milions de persones ja han rebut almenys una dosi de la vacuna contra la Covid-19 (més de 4 milions amb les dues injeccions), cosa que col·loca Xile com un dels països amb més percentatge de la població inoculada.

El Govern xilè creu que els primers efectes de la vacunació es notaran a mitjans d’abril i confia que per a les eventuals eleccions del maig hi haurà 9,3 milions de persones amb almenys una dosi.