Turquia tanca amb polèmica per Ramadà

Va passar la setmana passada, el 24 de març, en un palau de congressos a Ankara, la capital de Turquia. Milers de persones de tot el país es van reunir al mateix lloc –tots hi van arribar en busos col·lectius– per escollir de nou el líder: el líder del principal partit de Turquia, l’AKP, i el president del país, Recep Tayyip Erdogan.

Mentre Erdogan, feia el seu discurs, envalentint els seus seguidors, aquests cridaven, celebraven, cantaven, ballaven: «¡Recep Tayyip Erdogan! ¡Recep Tayyip Erdogan! ¡El que és com sembla, el que té el poder del poble, l’esperança de milions!», aclamaven els assistents, molts d’ells sense la mascareta –protegint no la boca i el nas, com ha de ser reglamentàriament, sinó només tapant la barbeta.

Mentrestant, fora del recinte, els casos diaris per coronavirus pujaven, i ja se situaven en 20.000 positius al dia. Ara, una setmana després, ja estan per sobre de 35.000, el rècord històric durant la pandèmia. Algunes desenes dels assistents al congrés de l’AKP han donat positiu, segons diverses informacions.

Ha arribat el moment de tancar. «L’increment del nombre de pacients i de morts ens força a revisar les mesures existents. El nombre de províncies que està en la categoria de risc màxim ha arribat a 58 [d’un total de 81], cosa que representa el 80% de la població,» va dir Erdogan aquest dilluns, quan va anunciar les noves restriccions:

«Haurem de fer alguns sacrificis durant el mes de Ramadà», va dir el president turc. Els seus crítics i membres de l’oposició, no obstant, es queixen tots del mateix: els sacrificis hauran de fer-se, sí, però no els faran del tot els seguidors d’Erdogan.

Diferències

DiferènciesI els motius són senzills: el president turc va anunciar que els restaurants, bars i cafeteries tancaran durant el mes sagrat de l’islam, el Ramadà, que aquest any comença el 13 d’abril i acaba el 13 de maig. Els votants d’Erdogan, en general islamistes i conservadors, dejunen durant aquest mes sagrat, i igualment no anirien a menjar a cap restaurant.

I encara més: les noves restriccions obliguen les esglésies del país a tancar durant aquesta Setmana Santa, i els grecs, armenis i assiris –les comunitats cristianes que habiten a Turquia– no podran celebrar la Pasqua als seus edificis religiosos. Durant el Ramadà, no obstant, les mesquites continuaran funcionant i rebent gent.

«Nosaltres, com a treballadors de la salut, estem pagant el preu de les seves polítiques equivocades», ha dit en un comunicat l’Associació de Metges de Turquia, molt combativa contra el Govern des de l’inici de la pandèmia.

«[Al comandament] veiem a persones que mai prenen les decisions a temps i que no involucren treballadors de la salut en el procés. Veiem aquells que encara, després d’un any, no rastregen els contactes amb cap base científica, aquells que no proposen un calendari de vacunació clar, aquells que no volen controlar el viatge entre ciutats, aquells que omplen congressos, aquells que forcen que els treballadors treballin sense les precaucions necessàries», afirma l’associació.

Vacunació elevada

Vacunació elevadaTot i que els casos positius per coronavirus s’hagin disparat aquest març a Turquia, i amb la corba de casos encara ascendint exponencialment, hi ha un motiu per a l’esperança al país eurasiàtic. I és el ritme de vacunació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Fins ara Turquia ja ha aplicat més de 16 milions de vacunes, a un ritme de gairebé mig milió diàries. Són, en total, nou milions de primeres dosis i gairebé set de segones. Gairebé el 10% de la població està totalment vacunat.

A més, el Ministeri de Sanitat turc va anunciar que el país rebrà 100 milions de dosis fins al maig, la gran majoria de les quals són de l’empresa xinesa Sinovac, tot i que també n’ hi haurà de Pfizer/BioNTech i, s’espera, de la russa Sputnik V. Fins al maig, si els terminis es compleixen, als turcs els tocarà aguantar tant la gana com la respiració.