Regulació tecnològica

Facebook culpa Trump de l’assalt al Capitoli

  • El Congrés dels EUA examina el rol de la xarxa social, Google, Youtube i Twitter en la proliferació de desinformació política i sobre la pandèmia

Facebook culpa Trump de l’assalt al Capitoli
3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Nosaltres complim la nostra feina per garantir la integritat de les eleccions. I després, el 6 de gener, el president Trump va fer un discurs en què va rebutjar els resultats i va demanar a la gent que lluités». Amb aquestes paraules, el director executiu de Facebook, Mark Zuckerberg, ha negat la responsabilitat de la xarxa social que va fundar el 2004 en l’atac contra el Capitoli i l’ha defensat de les proves que l’assenyalen com a part responsable en la propagació de desinformació.

L’últim any els Estats Units han viscut una onada de notícies falses i manipulacions en diferents camps, des de la difusió d’idees racistes i negacionistes de la pandèmia de la Covid-19 fins a les conspiracions de frau plantejades per Trump que van culminar en la insurrecció ultradretana contra el Congrés. L’impacte d’aquest fenomen ha reunit aquest dijous tres de les persones més poderoses del món, els responsables de Facebook, Google i Twitter, per comparèixer virtualment davant de la Subcomissió d’Energia i Comerç de la Cambra de Representants.

Durant més de quatre hores, congressistes de diferent signe ideològic han arremès amb duresa contra aquestes companyies. Els demòcrates les han acusat de permetre la difusió de conspiracions, l’organització de grups supremacistes, la supressió de vot per a les minories racials i la propagació de falsedats sobre frau electoral. Tot i que els grups supremacistes que van assaltar el Capitoli es van organitzar a través de Facebook, Zuckerberg s’ha negat a respondre amb claredat la seva responsabilitat en el que va passar. El mateix camí ha seguit Sundar Pichai, director executiu d’Alphabet, matriu de Google i propietària de Youtube. Jack Dorsey, conseller delegat de Twitter, ha acceptat amb matisos el rol de la seva plataforma en l’atac.

Dorsey ha tornat a ser objecte de les crítiques dels congressistes republicans, que han assegurat que existeix una censura de les opinions conservadores. Twitter va bloquejar el compte de Trump per temor d’una incitació més gran a la violència. Més tard, Youtube va seguir aquests passos i Facebook està pendent de si la seva junta de supervisió dictamina una suspensió permanent.

Tot i així, la secció 230 de la Llei de Decència en les Comunicacions –base fonamental d’Internet– estableix que aquestes plataformes tenen dret a eliminar contingut no il·legal quan vulnera les seves polítiques internes. Republicans i demòcrates coincideixen, amb divergències, a modificar aquesta llei per responsabilitzar més a les plataformes.

Més regulació

La creixent pressió política i l’acumulació d’escàndols obren la porta a una nova era de més regulació. «L’autoregulació no ha funcionat, no ha frenat la desinformació», ha remarcat la congressista demòcrata Jan Schakowsky. «El seu propi model de negoci s’ha convertit en el problema i el temps de l’autoregulació ha acabat. És hora de legislar per fer-vos responsables», va afegir el també demòcrata Frank Pallone. Facebook, Google i Twitter s’han mostrat obertes a algunes modificacions de la llei que els dona immunitat.

Notícies relacionades

Demòcrates i republicans coincideixen que aquests gegants tecnològics ostenten massa poders, no obstant divergeixen en la seva resposta. Mentre els primers exigeixen una regulació més gran per moderar els continguts i els algoritmes que incentiven la radicalització dels usuaris, els segons advoquen en gran part per reduir aquesta moderació.

Diverses investigacions acadèmiques i periodístiques han revelat que els algoritmes de recomanació de plataformes com Youtube i Facebook amplifiquen els missatges extremistes així com la desinformació sobre l’origen del coronavirus i l’impacte de les seves vacunes. Les companyies han pres mesures per eliminar els comptes que difonen aquests missatges, però tot i així molts segueixen encara en línia i sent monetitzats pels seus autors fins i tot quatre mesos després dels comicis presidencials.