Crisi sanitària global

El Brasil pateix el pitjor flagell de la Covid des de l’inici de la pandèmia

  • El gegant sud-americà tancarà el març amb 300.000 morts enmig d’una situació de desbordament hospitalari

  • Els professionals de la salut reclamen, sense èxit, el judici polític del president, que es burla dels ciutadans espantats

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Els brasilers són les persones que més solitud i tristesa senten al món, seguits pels turcs i indis, segons una recent enquesta d’Ipsos. «S’ha patit molt en la pandèmia. L’espantós nombre de contagis i morts, ajuden a explicar aquest sentiment», considera el consultor Marcos Calliari. «¿Quant temps estaran plorant? Hem d’afrontar els problemes», va dir el president Jair Bolsonaro, com si respongués als enquestats. «Sembla que en aquest país només es mor de Covid-19», va afegir.

El gegant sud-americà ha tingut una setmana luctuosa, amb mes de 10.000 morts, una mitjana de defuncions diàries pròxima a 1.400 i un pic de 1.910. Mai abans havia succeït una cosa tan esborronadora des de l’inici de la pandèmia . La quantitat total de morts va arribar a 264.446 i, a aquest ritme, tancarà el març amb 300.000 casos fatals. Uns 11 milions de brasilers s’han infectat. La segona onada es presenta amb el seu rostre més voraç. A diversos hospitals es repeteix una escena tan anticipada com temuda: els metges de teràpia intensiva han d’escollir els pacients que poden tenir accés a aquestes sales desbordades. Fins al moment, s’han vacunat uns vuit milions de ciutadans en un territori ocupat per gairebé 210 milions. La crisi ha obligat les grans ciutats a tornar als dies de les restriccions més severes. São Paulo, el motor econòmic del Brasil, ha entrat en fase vermella. El governador João Doria va dir que el país es troba a punt del col·lapse: «És una tragèdia tenir un president negacionista».

El pitjor moment

Segons Bruno Boghossian, columnista de Folha de São Paulo, el Brasil va descobrir aviat «la quantitat de mal que un president podria causar en una pandèmia mortal». Des d’un principi, Bolsonaro «va encoratjar aglomeracions, va realitzar campanyes de desobediència a les mesures de protecció, va difondre informació falsa sobre el virus, va distribuir medicaments ineficaços contra la malaltia i va obstaculitzar l’adquisició de vacunes». Mentre governi, «continuarà causant estralls», afegeix.

L’aprovació del president apareix com mai abans per sota del nivell del 30%, d’acord amb una recent enquesta d’IPEC. Només un 28% dels entrevistats pondera l’actual lideratge. IPEC remarca que l’electorat evangèlic és la principal base de recolzament de Bolsonaro.

El PIB ha caigut més de quatre punts el 2020. Des de començaments del 2021 s’ha desencadenat una forta inflació. L’alça dels preus i la reducció de l’activitat econòmica han sigut també part del teló de fons que va precedir la destitució parlamentària de la presidenta Dilma Rousseff, cinc anys enrere. El Congrés ha rebut desenes de crides de judici polític contra el mandatari. El més recent va ser subscrit pels professionals de la salut, que l’acusen d’haver comès delictes de responsabilitat durant la pandèmia.

Sense sortida a la vista

Notícies relacionades

Però l’horitzó d’un impeachment s’ha desdibuixat per dues raons. D’un costat, Bolsonaro ha recorregut al «centre polític» per blindar-se. Els ha donat càrrecs i prebendes que, per ara, li garanteixen certa lleialtat en la legislatura. L’altre factor és el militar. «El Govern es va convertir en una espècie de caserna. Tots estan armats, oficials i soldats a tot arreu. Amb cada any que passa, el nombre de militars que ocupen llocs de confiança a l’Administració pública, en llocs estratègics o no, en ministeris o empreses estatals augmenta dràsticament», va assenyalar el setmanari Istoé. Aquesta prevalença ni tan sols va tenir lloc durant l’última dictadura (1964-85). Els uniformats comanden 16 de les 46 empreses estatals, entre elles Petrobras. Onze ministres provenen de les institucions castrenses, entre ells el general Eduardo Pazuello, que va ser designat al capdavant de la cartera de Salut sense cap experiència en la matèria.

Pazuello va subestimar el desastre de la ciutat amazònica de Manaus. Ara la gran por és que el Brasil sencer sigui com aquella ciutat amazònica. El capità retirat no es creu aquests auguris. Considera que s’ha inoculat «el virus del pànic» en els habitants. Lluny de la ciència, s’empara en les escriptures. «La mateixa Bíblia diu en 365 passatges que no s’ha de témer», afegeix.

La casa d’un milió de dòlars del fill del president