La pandèmia i l’arribada de Biden forcen Cuba a avançar en les reformes econòmiques

«No és una taula de salvació, és una mesura una mica a la desesperada», afirma Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob per a l’Amèrica Llatina, que remarca que perquè sigui efectiva i tingui un veritable impacte en la població també són necessaris canvis administratius i legals per agilitar la concessió de permisos. No obstant, Ayuso concedeix que, juntament amb la desaparició del peso convertible cubà des de l’1 de gener, és «un avenç en la bona direcció».

La liberalització ja estava prevista en el model d’actualització econòmica i suposa un pas més en el procés de reformes que va engegar Raúl Castro el 2007, però estava bloquejada. No obstant, la greu crisi econòmica que pateix l’illa com a conseqüència de la pandèmia, amb una reducció dràstica dels viatges i el turisme, les recents sancions nord-americanes i la falta d’accés al finançament internacional han forçat el Govern de Miguel Díaz-Canel a donar més aire a l’espai privat. El PIB de l’illa es va contraure un 11% el 2020 i alguns analistes comparen la situació actual amb la de l’anomenat període especial que va viure el país a principis dels 90 després del col·lapse de la Unió Soviètica.

Un gest esperat

Els principals beneficiaris de la reforma són negocis privats de molt petita escala, treballadors per compte propi (els anomenats «‘cuentapropistas’») i microempreses. «És una mesura que s’estava esperant des de fa molt temps i que permetrà estendre l’activitat privada, sobretot als professionals (...) Amb una mica de sort, ajudarà que en el futur les coses puguin canviar de manera positiva», explica des de Cuba Raúl Relova, emprenedor i coordinador del Proyecto Vista Hermosa, que connecta la producció al camp amb els restaurants.

«Permetrà generar nous llocs de feina i altres formes d’ingressos per a les famílies», afegeix Pavel Vidal, professor associat de la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali (Colòmbia) i expert en economia cubana. A l’actualitat, el sector privat dona feina a 600.000 persones (el 13% de la població activa), segons les dades oficials, tot i que a la pràctica el nombre és molt més gran. Aquests 600.000 són els que compten amb una llicència de «‘cuentapropista’», però al seu torn fan servir més treballadors als seus negocis.

Vidal destaca la necessitat que es defineixi «alguna cosa més àmplia, com un marc legal per a la petita i mitjana empresa» i el sistema impositiu que s’aplicarà a la nova obertura del sector privat. «És crucial que deixin créixer les empreses perquè aportin a la productivitat general de l’economia», recalca.

Nou inquilí a la Casa Blanca

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’arribada de Biden a la Casa Blanca coincideix amb l’anunci d’aquest gest econòmic. «Aquestes reformes són un senyal per a Biden i li permetran aconseguir recolzaments interns, vèncer resistències per justificar la possible dinamització de les relacions i una eventual sortida de Cuba de la llista de patrocinadors del terrorisme», remarca Ayuso. En una de les seves últimes decisions com a president, Donald Trump va tornar a incloure el règim a l’esmentada llista després que Barack Obama l’hagués tret el 2015. Aquesta mesura comporta traves al comerç i més sancions.

«El resultat (de les eleccions als EUA) es visualitza com a favorable per al futur de Cuba perquè depèn molt d’aquesta relació. Els treballadors privats es podran desenvolupar millor amb un canal més obert per poder accedir als béns que necessiten», afirma, per la seva banda, Relova, abans de destacar que la pandèmia farà que tot «sigui més difícil d’aplicar». No obstant, es mostra optimista i considera que el pitjor ja ha passat. I confia en un futur ple d’oportunitats amb la pròxima arribada de la vacuna cubana. El país compta amb quatre projectes en marxa, el més avançat dels quals podria entrar a la fase 3 al març. n