Tensa calma als EUA

11 dies després de l’assalt al Capitoli dels Estats Units, a tres jornades només que Joe Biden prengui possessió com a 46è president, la nació continua vivint la seva transició més inaudita, contenint la respiració, en una tensa calma. Al tancament d’aquesta edició no s’havien materialitzat protestes violentes o el terrorisme domèstic del potencial del qual havia advertit l’FBI, disparant les alertes i el blindatge del país. No obstant aquest diumenge tot, de costa a costa, era exponent d’una sensació de volatilitat i fragilitat que, almenys per ara, s’ha normalitzat als EUA; el recordatori que, en les ja definitives raneres de la presidència de Donald Trump, res és com hauria de ser en circumstàncies democràtiques normals.

Washington DC es despertava de nou amb l’imponent desplegament de la Guàrdia Nacional que pot superar els 25.000 efectius per a dimecres, amb un ampli perímetre del centre pràcticament segellat; amb tanques, barricades de concret, vehicles i efectius militars i negocis parapetats.

Les tropes uniformades també es desplegaven en 19 dels 50 estats on els governadors han volgut reforçar la seguretat entorn dels seus Capitolis i utilitzar el cos de reservistes perquè recolzi les forces de l’ordre locals. I són part de les mesures, com diverses declaracions d’emergència o retards de sessions legislatives previstes per a aquesta setmana que remarquen l’estat d’alerta en què viu el país.

Petits grups en diversos estats

Al migdia aquest diumenge petits grups de manifestants que encara recolzen Trump o segueixen convençuts de les seves mentides sobre un frau inexistent en unes eleccions que el mateix govern ha declarat «les més segures de la història» s’havien començat a congregar a prop dels ultraprotegits edificis estatals a Michigan, Ohio, Oregon, Texas, Carolina del Nord i altres estats segons relatava la premsa local i es podia comprovar a les xarxes socials. En alguns casos eren només grapats de persones, en alguns també anaven armats.

Inicialment, de qualsevol manera, les manifestacions estaven lluny d’una participació massiva. I part de l’explicació pot raure en decisions adoptades en els últims dies per alguns líders de milícies o grups supremacistes blancs i altres extremistes de desincentivar els seus membres o seguidors a manifestar-se aquest cap de setmana.

Un correu electrònic que va enviar dijous el fundador de la milícia Oath Keepers, Stewart Rhodes, instava a no protestar als capitolis estatals advertint que algunes convocatòries podien ser «trampes» (al mateix correu, citat per ‘The New York Times’, Rhodes instava Trump a declarar la llei marcial). També Enrique Tarrio, líder dels neofeixistes Proud Boys, havia declarat a ‘USA Today’ que el seu grup no es mobilitzaria en protestes al voltant de la presa de possessió. «Sento que aquesta part de la batalla ha acabat», va dir. 

Aquests missatges públics no eliminen l’amenaça i, segons han relatat a Axios investigadors especialitzats, s’ha detectat la persistència de trames extremistes, especialment fora de DC i abans de la presa de possessió per part de moviments extremistes com els Boogaloo Bois.

Arrestos

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

A la capital s’havien produït tres arrestos des de divendres. Aquest diumenge la policia va detenir un jove de 22 anys de Virginia que caminava pel centre portant a la vista una pistola (prohibida a DC) i tenia també tres carregadors d’alta capacitat i 32 bales. Dissabte va ser arrestada una dona que va intentar creuar un dels punts de control d’accés al perímetre de seguretat de la presa de possessió fent-se passar per agent de policia i membre del gabinet del president. Divendres un altre veí de Virginia havia sigut detingut amb una arma i abundant munició al seu vehicle però després es va determinar que era un contractista de seguretat que, tot i que sense permís per portar la pistola a la capital, aparentment no presentava una amenaça.

Arrestos similars per armes són freqüents a DC i no solen rebre aquesta atenció, però és que els EUA no solen sortir tampoc a un ‘democracidi’.