Empat tècnic en les eleccions de Geòrgia que decideixen el Senat dels EUA

Després de l’anticlímax monumental de les presidencials del novembre als Estats Units, on el resultat definitiu no es va conèixer fins quatre dies després dels comicis, ahir a la nit molts nord-americans se’n van anar a dormir sense conèixer tampoc el resultat de les transcendentals eleccions a Geòrgia. Les dues segones voltes celebrades dimarts a l’estat, que decidiran el control del Senat i les opcions de Joe Biden per fer realitat els plans més ambiciosos de la seva agenda, s’encaminaven cap a un final agònic. Amb el 95% dels vots escrutats, un escó es decantava cap als demòcrates i un altre cap als republicans, però amb marges tan estrets que probablement s’haurà de comptar fins a l’últim vot per conèixer els guanyadors. 

 

El partit de Biden no en té prou amb l’empat per recuperar el control de la Cambra alta. Necessita guanyar els dos escons en joc per controlar l’agenda del Senat i poder legislar sense haver de viure permanentment a expenses del bloqueig republicà. Si no, Biden serà el primer president a més d’un segle en començar el seu mandat amb un Congrés dividit, un escenari gens encoratjador per a tots aquells que esperen que faci realitat les promeses del seu programa. Ja al novembre, Geòrgia va registrar el resultat més ajustat de tots els estats del país. El demòcrata va guanyar per menys de 12.000 vots, un dels motius pels quals Donald Trump ha centrat en aquest antic bastió republicà els últims cartutxos de la seva ofensiva antidemocràtica per subvertir la seva derrota electoral. 

 

Recompte ajustadíssim

I tot indica que aquestes segones voltes del Senat podrien decidir-se per un grapat de paperetes. Amb el 95% de l’escrutini, el senador republicà David Perdue avantatjava el demòcrata Jon Ossoff per menys de 2.000 vots, cada un d’ells amb el 50% dels vots. En l’altra carrera, el demòcrata Raphael Warnock tenia 35.000 vots d’avantatge sobre la senadora Kelly Loeffler, o el que és el mateix, el 50.4% dels vots contra el 49.6%. El mapa, no obstant, hauria d’afavorir els demòcrates perquè el gruix dels vots que falten per comptabilitzar-se provenen de l’àrea metropolitana d’Atlanta, un bastió progressista. Tant és així que Warnock, reverend a la mateixa església on va començar la seva carrera Martin Luther King, va cantar victòria en un discurs virtual, abans que cap mitjà la donés per tancada. 

 

Les segones voltes en les legislatives dels EUA no són habituals. Només les contemplen alguns estats quan cap dels candidats supera el 50% dels vots, com va passar al novembre a Geòrgia. La norma, a més, és que passin inadvertides per al gran públic i registrin una participació baixa, al contrari al que ha passat aquesta vegada. No només es van batre rècords en el vot anticipat, sinó que aquestes han sigut les segones voltes més cares de la història, dos mesos de campanya que han portat fins a l’estat als pesos pesants de cada partit. La factura final de les dues conteses supera els 800 milions de dòlars, segons el Center For Responsive Politics. 

 

El paper de Stacey Abrams

D’acord amb les enquestes a peu d’urna, l’alta participació dels afroamericans hauria sigut decisiva per mantenir les opcions dels demòcrates, que al novembre van conquistar un estat que havia votat republicà des de 1992. Un èxit que s’atribueix a la tasca feta en els dos últims anys per Stacey Abrams per organitzar les bases del partit, registrar votants i propagar el missatge demòcrata. El 2018 l’antiga legisladora estatal de Geòrgia va perdre per la mínima les eleccions a governadora, però ahir a la nit es va mostrar confiada en la victòria dels seus correligionaris. «Crec que estem llestos per aconseguir-ho. Jo aposto pel blau», va dir en el programa de Steven Colbert. El blau és el color dels demòcrates. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda