Espanya i Gibraltar n’obren una nova era

La llibertat de moviment que han perdut els britànics amb la sortida de la UE, consumada amb el canvi d’any, la tindran els súbdits de Sa Majestat la reina Isabel II a Gibraltar. Un «principi d’acord entre Espanya i el Regne Unit» permetrà evitar un Brexit dur al Penyal i garantirà el flux de circulació en una frontera que, a la pràctica, quedarà enderrocada en sis mesos. Aquesta és la base del nou tractat sobre Gibraltar que el govern britànic ha de negociar amb Brussel·les en els pròxims mesos.

Els habitants de la Roca tindran un privilegi que sempre va ser un anatema a les illes britàniques: la pertinença a l’espai comú Schengen, que permet la lliure circulació per territori europeu. Gibraltar seguirà les normes de la UE, per la qual cosa la frontera deixarà de ser al reixat per situar-se al port i l’aeroport. Qui entri des de territori espanyol no necessitarà passaport, però sí els britànics que vulguin viatjar a la seva colònia, ja que el Regne Unit no forma part de Schengen.

L’acord fixa un període de transició de quatre anys, «amb Espanya com a membre responsable, el que permet suprimir els controls entre Gibraltar i Espanya». Tant la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, com el primer ministre britànic, Boris Johnson, es van felicitar de la solució trobada in extremis. L’acord no fa referència a l’eterna disputa sobre la sobirania.

Uns 15.000 espanyols que treballen a la Roca i uns 200 camions podran continuar creuant diàriament la frontera sense obstacles i barreres, en una comarca empobrida, el Camp de Gibraltar, en què viuen més de 300.000 persones. En teoria, tenien garantit el pas fluid fins i tot sense acord, sempre que estiguessin inscrits en un registre. Però un Brexit dur hauria acabat amb molts dels seus llocs de treball a Gibraltar i privat les poblacions espanyoles pròximes d’una clientela amb alt poder adquisitiu.

Això explica l’alleujament amb què va ser acollit el pacte entre totes les autoritats i, sobretot, entre els habitants del Camp de Gibraltar. «El 60% del PIB de La Línea de la Concepción el genera Gibraltar», va recordar el president de l’Associació de la Petita i Mitjana Empresa de La Línea (Apymell), Lorenzo Pérez Periáñez.

Els britànics perden, els gibraltarenys guanyen 

A Johnson li agrada repetir que amb el Brexit volia continuar «tenint el pastís i menjar-se el pastís». Que el Regne Unit conservés els avantatges de la Unió Europea sense ser dins. Va dir haver-ho aconseguit després d’arribar, el 24 de desembre, l’acord comercial post-Brexit amb Brussel·les, tot i que la realitat sigui ben diferent.

Amb la sortida de la UE els britànics perden, com ja se n’aniran adonant, molts drets adquirits, inclòs el de la lliure circulació per la UE. Els únics que podran dir que es mengen el pastís i el continuen tenint (un pastís fins i tot més gran que abans) són els gibraltarenys, que van votar contra la sortida de la UE en el referèndum del 2016. Mai han sigut més europeus que ara, més del que ho van ser els britànics, que mai van ser en el club dels 26 països que integren Schengen.

Beneficis per al trànsit de mercaderies

Notícies relacionades

brexit, un cop de 15.500 tones en quotes de pesca

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Amb l’acord s’ha evitat un col·lapse al reixat i ha imperat el sentit pràctic. González Laya i el seu homòleg britànic, Dominic Raab, van estar negociant per videoconferència fins a les tantes, dijous de matinada, malgrat que les converses entre els dos departaments havien començat el 9 de juny. L’acord inclou altres beneficis de la UE per al Penyal, com un règim duaner per al tràfic de mercaderies, sempre que es garanteixi la competència legal en el pla fiscal, mediambiental i social.

La guàrdia europea de fronteres (Frontex) vetllarà pels controls al port i l’aeroport, que Espanya no reconeix com a territoris cedits en el Tractat d’Utrecht. La ministra va advertir que, si no s’aconsegueix un acord, Gibraltar seria «l’únic lloc on hi hagi un Brexit dur».