brexit, un cop de 15.500 tones en quotes de pesca

brexit, un cop de 15.500 tones en quotes de pesca

01 de gener 2021

L’Acord de Comerç i Cooperació entre la Unió Europea i el Regne Unit ja està, finalment, disponible. Més de 48 hores després que es tanqués el periple de quatre anys de negociacions pel Brexit, i davant la total falta d’informació oficial des de Brussel·les, el document de 1.246 pàgines està en mans dels armadors comunitaris. La pesca, com un dels eixos sobre els quals es van centrar bona part de les converses entre Michel Barnier i David Frost, té un capítol especial, en què es recull com quedarà el repartiment de quotes per a les espècies que la UE captura en aigües britàniques i la relació entre les dues parts. És a dir, la tisorada en les possibilitats de pesca per a la flota gallega i de la resta d’Espanya. Si bé a priori no es veuran afectades les quotes de les espècies que es capturen en aigües ibèriques –especialment aquelles que són objectiu de la flota de litoral–, el cop a Gran Sol segueix present i preocupa el sector, sobretot de cara a negociacions futures.

Partint de l’acord, el Regne Unit disposarà d’un 25% del valor de les quotes en joc (160 milions d’euros), i es fixa un període transitori per als pròxims cinc anys i mig en els quals l’accés a aigües estarà garantit. Però els arrossegadors i palangrers de fons de Galícia que pesquen a l’històric calador patiran les conseqüències del pacte a partir ja del 2021: partint de les últimes quotes acordades, les d’aquest any, Espanya perdrà almenys 15.500 tones d’espècies de gran importància com el lluç, rap, ruixa, escamarlà, rajades o maire, una vegada es faci efectiva la transferència total i gradual a Londres al final del pacte, a partir de l’estiu del 2026. I el sector a Galícia ho té clar: no es recuperarà en el futur el perdut en el present.

La Comissió Europea va publicar el text complet ahir al matí. Els països disposen d’uns dies per examinar els diferents compromisos pactats de cara a facilitar l’aplicació provisional de l’acord a principis d’any. La pesca, prioritat màxima per a Galícia una vegada salvats els aranzels en altres sectors de vital importància, com la conserva, l’automoció o el tèxtil, figura en un apartat concret de 14 pàgines.

L’articulat per a la relació pesquera, que es recull a continuació, cobreix tots els aspectes que més polèmica van suscitar –i encara susciten– després del referèndum del 2016 i n’incorpora d’altres, com la situació del bacallà a Svalbard (Noruega). L’apartat està encapçalat per un acord per a la cooperació a l’hora d’«assegurar que les activitats pesqueres de poblacions compartides a les seves aigües siguin ambientalment sostenibles a llarg termini i contribueixin a aconseguir beneficis econòmics i socials».

Les quotes

El que més preocupa el sector comunitari és com s’organitzarà aquesta cessió per al Regne Unit del 25% del valor mitjà de les quotes que captura en aigües britàniques (valorat en total en 640 milions d’euros). Els quatre annexos amb les taules recullen el percentatge que anirà creixent en favor de Londres, mentre es redueix el que té Brussel·les de forma gradual i fins al 2026. Això afectarà diversos països, com Espanya, partint del mal anomenat ‘principi d’estabilitat relativa’.

Aquest sistema de repartiment, conjuminat principalment per cinc estats el 1983 –França, Dinamarca, Bèlgica, Alemanya Occidental i el mateix Regne Unit– va ser mínimament modificat per fer un petit forat a Espanya i Portugal, que es van incorporar tres anys més tard a la Comunitat Econòmica Europea. Espanya es va quedar amb menys d’un reintegrament: el 7% de les quotes, que encara preserva. És la mateixa ràtio que Holanda; però aquest últim país compta amb el 6,6% de la capacitat pesquera d’Europa (que es mesura en tones GT), i la flota espanyola voreja el 22%.

Des de Brussel·les ja van anticipar fa tres anys que, passés el que passés amb el Brexit, els pesquers gallecs no veurien millorades les seves possibilitats malgrat la baixa del Regne Unit del club comunitari. «La Comissió no veu cap raó per modificar la política pesquera comuna, que continuarà implementant-se en tots els seus aspectes», va concloure el llavors president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El que no s’esperava el sector, després de quatre anys d’unió dels Vint-i-set en aquesta i altres matèries, és que finalment la pesca es convertís en moneda de canvi a la taula de Barnier i Frost i patís un descens en les seves quotes, ja per si mateix escasses. Segons càlculs realitzats per aquest diari i partint dels percentatges que es quedarà el Regne Unit a partir del 2026 –quan finalitza l’aplicació gradual– i de l’estabilitat relativa, Espanya perdrà més de 15.500 tones de les seves espècies principals, on el gruix (més de 8.800) seran de maire, espècie clau per a intercanvis, però que també n’inclouen d’altres de vital importància com el lluç, rap, bruixes, escamarlà o rajades de Gran Sol. Traduït en facturació, i d’acord als preus mitjans de primera venda durant el 2019, l’import total que deixaria d’ingressar la flota se situaria en 36,7 milions d’euros.

Si bé l’afectació és diferent per espècies i n’hi ha unes quantes que se n’han quedat fora, cosa que fa que Espanya no sigui dels més afectats (són les espècies d’aigües ibèriques), el país compta amb quota en un total de 17 de les 32 espècies en les quals hi haurà cessions a Downing Street. Això sí, finalment no s’entregaran quotes d’espècies d’aigües profundes, com a besuc, bèrix, sabre negre o cua de rata.

Una altra cosa és el succeeix en pesques fora de la UE. El sector pesquer es va quedar parat al veure que l’acord incorporava també el repartiment de quotes de bacallà a la NAFO, la divisió del qual per a la zona 3M ja es va donar a conèixer en la reunió anual per decidir les quotes en aquest calador, i de Svalbard, on el Regne Unit es quedarà amb un 25% de les possibilitats de pesca. Aquesta qüestió, que s’esmenta com a «cas especial» i que va agafar per sorpresa –i indignat– el sector, s’estima en un cop a la flota espanyola de 1.200 tones més.

Negociació

A més del repartiment de les quotes, el document també estipula com s’organitzarà la negociació dels totals admissibles de captures (TAC) per a aquest període. Així, «a tot tardar el 31 de gener de cada any» les dues parts s’asseguraran d’establir un calendari de consultes a fi d’establir els TAC per a les espècies compartides. L’objectiu d’aquestes consultes és que com a molt tard el 10 de desembre de cada any quedin establertes les possibilitats de pesca per a aquestes mateixes quotes en el següent curs, afegint que si el 20 de desembre no hi ha acord sobre alguna espècie, s’establirà una quota d’acord amb la recomanació científica.

En aquest article també s’inclouen els intercanvis entre les dues parts, per això s’establirà «un mecanisme per a transferències voluntàries durant l’any».

Accés

L’accés a aigües està recollit en l’article 8 de l’apartat de pesca. «Cada part atorgarà als vaixells de l’altra part accés per pescar a les seves aigües a les subzones ICES pertinents aquell any», sempre que s’hagi establert un TAC abans, i «amb l’objectiu d’assegurar un equilibri mútuament satisfactori entre els interessos de les dues parts». Això també s’aplicarà per a les espècies que no estan en el sistema de quotes, tot i que en aquest cas el límit estarà fixat per la mitjana de captures del període 2012-2016.

Aquest accés es permetrà també per a les aigües que es troben entre les milles 6 i 12 a comptar des de la costa per a aquells que «tinguessin accés a aquestes aigües el 31 de desembre del 2020». Aquest últim punt també especifica que la pròrroga de les quotes acordada per al primer trimestre del 2021 s’aplicarà com a TAC provisional per permetre l’accés als vaixells pesquers.

Rescissió i compensacions

De la mateixa manera l’acord incorpora les possibles «mesures compensatòries d’acord amb l’impacte econòmic i social d’un canvi en el nivell i les condicions d’accés a les aigües». En l’article 9 apareix reflectit que aquest impacte «es mesurarà sobre la base de proves fiables i no merament en conjectures i possibilitats remotes», i que els seus efectes poden ser la suspensió «totalment o parcialment» de l’accés a les seves aigües, així com aixecar «el tracte aranzelari preferencial atorgat als productes pesquers». A més, «es podrà sol·licitar l’establiment d’un tribunal d’arbitratge» per vigilar el procés i no estarà permès invocar «l’acord de l’OMC ni cap altre acord internacional per impedir que l’altra part suspengui obligacions» compensatòries.

Quant a la rescissió del pacte, el document estipula que serà possible amb un avís de nou mesos d’antelació, qüestió que també aplica per a l’acordat en aviació, comerç i transport.

Malvines

D’altra banda, i fora de tot el que fa referència a la pesca, l’acord reflecteix el que recollia l’avanç d’un dia abans per part del Govern de Boris Johnson pel que fa a les Malvines. El resum per capítols de Londres estipulava, entre altres qüestions, que els pactes assolits entre el Regne Unit i la UE no afecten els territoris d’ultramar, com les Malvines, a la qual en el text complet esmenten directament per confirmar el que va publicar ahir aquest diari: a partir de l’1 de gener la flota gallega amb bandera malvina patirà uns aranzels d’entre el 6% i el 18% sobre el peix que arriba a Europa, majoritàriament a través del port de Vigo, i que nodreix –principalment amb el calamar– la indústria transformadora de la comunitat.

El que sí que apareix en l’apartat pesquer, en l’article 10, és l’excepció per a les dependències de la Corona (Crown Dependencies), és a dir, els paradisos fiscals de l’Illa de Man (entre Irlanda i Escòcia) i les de Jersey i Guernsey (al canal de la Mànega), que s’inclouen en l’acord i a les quals sí que es permetrà l’accés als barcos de pesca.

Ratificació de l’acord a Londres

Torn del Parlament Europeu per votar

¿Poden haver-hi contratemps?

¿Hi haurà aranzels?

¿I per als productes d’Espanya?

Ja ets usuari registrat? Inicia sessió

Estàs llegint un contingut especial elaborat per la redacció dEl Periódico per la seva comunitat de lectors.

Per gaudir dels continguts de +Periódico has de navegar registrat. No té cap cost, però et permet accedir a la nostra informació i serveis de qualitat.