Pobresa, atur i desnonaments: les ferides econòmiques de la pandèmia als EUA

La necessitat d’aquest rescat, el segon més important de la història del país després de l’aprovat també contra la pandèmia al març però menor del que consideren necessari molts economistes, és imperiosa. En un país que ja ha registrat més de 18 milions de contagis i més de 323.000 morts el virus ha ressorgit encara amb més força en les últimes setmanes. Han tornat les mesures de confinament per mirar de frenar la propagació i, amb aquestes, tancaments de negocis (en molts casos, sobretot de pimes i especialment de bars i restaurants, definitius).

Es perden llocs de treball i sous i els conflictes s’intensifiquen. Les últimes dades econòmiques anunciades aquest dimecres mostren una caiguda dels ingressos personals, de l’1,1% (i del 3.6% des de juliol), el primer descens des d’abril de la despesa del consumidor. El que a l’estiu prometia ser una recuperació ràpida s’ha estancat. Ressuscita l’amenaça de la doble recessió, més quan el tallafoc que va ser el primer rescat massiu s’està evaporant i el segon s’ha deixat, des del Despatx Oval, en els llimbs. I els experts avisen que, com més tard es col·loqui aquesta tireta, més permanent serà la cicatriu de les ferides, i el país no deixa de sagnar.

L’atur i la pobresa

Uns 20 milions de nord-americans estan a l’atur o han sortit de la massa laboral, i sense el rescat fins a 14 milions es quedarien sense prestacions. Al novembre només es van crear 245.000 llocs de treball, el número més baix des que va començar la recuperació. I les dues últimes setmanes han vist com, cada una, més de 800.000 persones s’apuntaven als programes d’atur estatals, mentre 400.000 treballadors temporals i de la gig economy buscaven els subsidis federals que s’han creat per a ells (que expiraran sense el rescat). 

La pandèmia ha fet que gairebé vuit milions de nord-americans, incloent 2.5 milions de nens, hagin caigut des del juny en la pobresa, oficialment marcada als EUA en poc més de 26.000 dòlars d’ingressos anuals per a una família de quatre membres. L’11.7% de la població del país ja entra en aquesta classificació i s’ha fet el salt més important (2,7% des de juny) des que es van començar a recollir dades fa sis dècades. Els més afectats, de nou, són negres i llatins.

Són milions més els que pateixen el que es coneix com a «inseguretat alimentària». I si l’any passat la van experimentar 35 milions de nord-americans, l’organització Feeding America calcula que el problema pot afectar 50 milions quan acabi l’any. Un de cada sis ciutadans.

Milions a punt del desnonament

Com la d’alimentació, la crisi de la vivenda és especialment profunda. Al gener 12 milions de nord-americans, tres milions més que al novembre, deuran de mitjana 5.850 dòlars (uns 4.800 euros) en pagaments de lloguers retardats i factures de serveis com llum, aigua i telèfon. Comparats amb dades del 2013 i el 2017 els impagaments s’han multiplicat un 300% fins al 18%.

Aquestes dificultats colpegen especialment dur famílies amb nens (21%) i de color (29% negres i 17% hispans) i una anàlisi de la Reserva Federal de Filadèlfia també adverteix de l’impacte desproporcionat en les mares solteres. Com li ha dit a ‘The Washington Post’ Mark Wolfe, director de l’Associació Nacional d’Assistència Energètica: «És com una novel·la de Charles Dickens, una història de com la gent de més a baix està patint».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Segons dades de l’Associació de Banca Hipotecària només en el tercer trimestre hi va haver impagaments de més de 19.000 milions (29.000 milions en deute estudiantil) però els números de la Coalició Nacional de Vivenda de Baixos Ingressos, i els de Moody’s, permeten obrir encara més l’objectiu i veure millor la dimensió de la crisi: el 31 desembre es deuran en lloguers fins a 70.000 milions de dòlars.

Això feia que un dels elements més anhelats del paquet d’ajuts que ara Trump fa sotsobrar sigui el de l’extensió de la moratòria de desnonaments que els Centres de Control de Malalties van dictar a la tardor, que expira el 31 de desembre i que el nou rescat prolonga, tot i que només un mes. Però ni tan sols aquestes proteccions allunyen gaires persones de quedar-se sense sostre. Cada estat té regles diferents, la protecció no és automàtica, molt està en mans dels jutges i res ha impedit que molts propietaris ja hagin presentat demandes contra els seus inquilins.