Itàlia, en guàrdia davant els intents de la màfia de treure profit de la vacuna

L’avenç en la investigació i producció de les vacunes contra la Covid-19 han posat en alerta Itàlia davant l’amenaça que la màfia vulgui treure’n profit i els atacs informàtics que han denunciat ja alguns laboratoris amb plantes de producció en territori italià.

El 2 de desembre, la Interpol va enviar als seus 194 països socis una alerta: «La pandèmia ha construït una activitat criminal depredadora i oportunista sense precedents». Una advertència que va subscriure al cap de poques hores Domenico di Giorgio, responsable de qualitat i falsificació de l’Agència Italiana del Fàrmac (Aifa): «Amb el pic de la demanda, arriba el crim organitzat».

Els 202 milions de vacunes ordenades per Itàlia s’emmagatzemaran totes al centre aeronàutic de Pratica di Mare, al sud de Roma, i des d’allà els militars distribuiran les dosis als 300 ‘hubs’ de la península. D’acord amb els precedents sobre robatoris de fàrmacs antitumorals i contra l’hepatitis C, els punts més sensibles són els camions que transporten la vacuna i les farmàcies dels hospitals.

Base de dades sobre robatoris

Aifa ha engegat un sistema antirobatori i antiblanqueig anomenat Fakeshore, del qual Espanya, Portugal i la Gran Bretanya se serveixen, que consisteix en una base de dades amb els robatoris comesos, les vendes il·legals, el tipus de material sostret i altres informacions, com els codis QR o de barres dels fàrmacs, perquè els països puguin consultar si és material caducat o eventualment robat. En alguna ocasió, material sostret a Itàlia s’ha trobat després a Alemanya, on els productes són més cars.

El 2020 s’han registrat 15 robatoris de fàrmacs. El 2019 van ser 60 i 25 el 2018. «Un fàrmac falsificat o robat de les neveres dels hospitals i després conservat no se sap on ni a quina temperatura és un risc per a la salut dels pacients», il·lustren a Aifa, que juntament amb l’Agència Europea del Fàrmac (Ema) i la de fraus (Olaf), està preparant un projecte pilot per compartir les informacions amb tots els països.

En aquest front, durant els nou mesos de pandèmia les autoritats italianes han canviat la manera de procedir davant les màfies. En lloc d’analitzar successivament de qui és un bé que ha canviat de mà, les fiscalies s’avancen i emeten una «mesura prohibitiva» (de compra) contra tot aquell sospitós d’actuar a favor d’algun clan mafiós. En nou mesos de Covid-19 s’han emès 1.400 mesures semblants i hi ha 3.000 investigacions obertes sobre compravendes sospitoses. Un dels fenòmens més investigats és la compra de serveis i immobles de la sanitat privada.

A més, des del març fins al novembre els carrabiners del Nucli Antifalsificació (Nas) van clausurar 120 portals a través dels quals es venien fàrmacs suposadament útils contra la Covid-19. La majoria es recolzaven en servidors situats a Rússia i Llatinoamèrica. «No significa que la xarxa sigui estrangera, perquè podria ser italiana», van explicar des del Nas. Es tractava de medecines a base de cloroquina, hidrosicloroquina i antivirals.

Piratejos

Però l’activitat delictiva va més enllà del robatori i posterior venda al mercat negre de fàrmacs. IRBM, empresa encarregada de fabricar a Itàlia dosis de la vacuna de la multinacional britanicosueca AstraZeneca, ha denunciat set atacs informàtics «violentíssims».

«Ara ja no podem utilitzar el correu electrònic ni el telèfon per a la comunicació de dades sensibles», admet en públic Piero Di Lorenzo, president de la planta d’IRBM a Pomezia, localitat situada a uns 50 quilòmetres al sud de Roma.

La companyia italiana compta amb 250 investigadors. Trenta d’ells van ser contractats després de l’estiu a causa de l’augment del volum de feina. Ho fan per torns perquè si un es contagia de coronavirus no s’interrompi la cadena d’estudi i producció.

En la carrera per la vacuna no compta només la seva eficàcia, sinó també qui arriba abans que els altres i, com no, el preu. En el cas de la que es fabrica a Pomezia, és de 2,80 euros per dosi, davant els 16,5 euros de la de Pfizer-BioNTech, o els entre 27 i 31 euros de la de Moderna.

Robar dades

Des que AstraZeneca en va difondre el preu han començat els problemes. «Hem començat a patir atacs de pirates professionals violentíssims, que es van intensificar quan es va fer públic la quantitat de 3.000 milions de dosis fabricades. Hem sigut el blanc de set atacs», admet Di Lorenzo.

Segons afirma, l’objectiu dels ‘hackers’ és «robar les dades sensibles del procés de fabricació de la vacuna». Di Lorenzo assegura que els atacs «han sigut llançats des de l’estranger», tot i que no en dona més detalls.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

 Com s’ha encarregat de ressaltar la periodista Federica Bianchi al setmanari italià ‘L’Espresso’, en la carrera de la vacuna cal tenir en compte també el factor geoestratègic. «Pequín vol desmarcar-se de la seva imatge durant la pandèmia, Europa vol demostrar que és una comunitat i Moscou, que és encara una potència. I després els Estats Units, Londres i els altres: el fàrmac que podria posar fi a l’emergència és políticament el Sant Greal», escriu.

«Per a les grans potències com la Xina, Rússia i els EUA la vacuna és també una arma». Pequín ha firmat amb el Marroc la formació d’una plataforma per a la producció i distribució de la vacuna al continent africà.