Crisi veneçolana
La UE desconeix el resultat de les eleccions a Veneçuela
- La baixa participació ha restat legitimitat a la victòria del madurisme
- La UE assegura que la contesa no ha complert les «condicions democràtiques»
- González Laya reitera la disposició d’Espanya a contribuir a solucionar la crisi
zentauroepp53572592 brussels belgium 29 05 2020 european high representativ200529160945 /
Tot sembla haver quedat al mateix lloc conflictiu aVeneçuela després que el madurisme guanyés leseleccions parlamentàriesamb el 67% dels vots, però amb la participació de només el 31% del padró electoral, segons dades oficials. Els festejos dilluns a la matinada per l’obtenció d’uns 240 de 277 escons en l’Assemblea Nacional(AN) que ha d’assumir les seves funcions el 5 de gener no van silenciar les crítiques i impugnacions a nivell local i internacional. I, tot i queNicolás Maduro va dir que el Partit Socialista Unit (PSVU) ha sigut «ratificat i recontraratificat pel vot, l’amor i la passió del poble», ni tan sols la màquina estatal va aconseguir treure milions de veneçolans de casa per acudir a les urnes.
Els Estats Units no es van demorar a qualificar de «farsa» la contesa. El mateix van fer els seus aliats llatinoamericans. L’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior,Josep Borrell, va reiterar que les eleccions «no complien les condicions democràtiques». La ministra d’Exteriors d’Espanya,Arantxa González Laya, va assenyalar que la UE no pot reconèixer el resultat, perquè els comicis van mancar de garanties. «És el que he vingut mantenint des de fa mesos. En tot cas, Espanya manté la seva disposició a recolzar un procés de transició per buscar una solució pacífica a la crisi». Al ser consultada sobre la comanda que va fer a la UE l’excap de GovernJosé Luis Rodríguez Zapaterode «separar-se de la política deDonald Trumpcap a Veneçuela», González Laya va respondre lacònicament: «El president Zapatero és un ciutadà lliure d’expressar la seva opinió i la respecto».
De moment, la UE deixa en suspens la seva postura en relació amb el diputatJuan Guaidó, reconegut com a «president encarregat» del país sud-americà en la seva condició de principal autoritat parlamentària i el mandat de la qual venç formalment el 5 de gener. Les forces que segueixen el lideratge de Guaidó han convocat una consulta virtual de cinc dies per desconèixer les eleccions. S’estima que no tindrà una alta convocatòria.
La reacció de Maduro
Maduro es va anticipar a les crítiques externes i en la mateixa tarda de diumenge va recordar que les eleccions dels Estats Units van tenir lloc el 3 de novembre i en el dia d’avui no hi ha resultats oficials». El mateix Trump, va afegir, va parlar de frau. «¿I quin país del món es posa a opinar del que va passar allà? El vot d’avui [per diumenge] és per dir al món que Veneçuela no és colònia de ningú».
El madurisme s’ha oblidat a hores d’ara de l’Assemblea Nacional Constituent(ANC), que va crear el 2017 com un contrapoder de l’AN i sense cap intenció de redactar o esmenar l’actual Carta Magna. Ara es proposa tornar al Congrés amb algunes de les seves principals figures, entre ells,Diosdado Cabelloi la seva dona, Marlenis Contreras; Cilia Flores, la primera dama o, com la coneix l’argot estatal, «la primera combatent», iNicolás Maduro Guerra, fill del president.
El dilema opositor
Per Margarita López Anaya, autora d’El ocaso del chavismo, el país viurà una situació semblant a la del 2005, quan una setmana abans de les parlamentàries l’oposició es va retirar i va permetre queHugo Chávezcontrolés el 100% dels escons de l’AN. «¿I ara què?», se n’han preguntat molts a Caracas. L’excandidat presidencial, Henrique Capriles,va fer una crida a l’oposició a «replantejar alternatives reals» després d’aquest nou fracàs. La societat «mereix recuperar la confiança, tenir una ruta real que permeti arribar a solucions veritables. Això avui no ho tenim».
