Regions i Govern central italians, en peu de guerra per les restriccions

«Es parla d’esquiar quan hi ha 600 morts per dia,no som un país normal», va explotar la setmana passada el microbiòleg Andrea Crisanti, quan els difunts no havien vorejat encara els gairebé 1.000 d’aquest dijous, laxifra més alta de mortsdes de l’inici de la pandèmia el 21 de febrer passat.

Davant les contínues querelles regionals, la majoria que sosté l’Executiu s’ha plantejat unareforma constitucionalper tornar la sanitat al control del Govern central. No s’arribarà al canvi per falta d’una majoria, però la pandèmia ha posat de cap per avall l’afany d’una autonomia més gran de les regions, més pròximes i febles davant les pressions de l’economia real.

Al febrer, el coronavirus va agafar desprevingut el país, a la tardor també, quan la segona onada ha produït més defuncions, contagis i col·lapse de les estructures sanitàries. Itàlia ja no és l’exemple que va elogiar l’Organització Mundial de la Salut, segons admeten en veu baixa les seves mateixes autoritats. «A l’estiu es va perdre el temps i no es va organitzar la sanitat territorial per afrontar la segona onada», ha repetit diverses vegades el ministre de Sanitat,Roberto Speranza, acusant obertament les regions.

Fracàs de l’aplicació

L’aplicacióImmuni per traçar els contagiats de tot el país ha fracassat, no només perquè només uns vuit milions de ciutadans s’han baixat l’aplicació (per ser eficaç haurien d’haver sigut uns 50 milions), sinó sobretot perquè els centres de salut regionals no han comptat amb personal per inserir els codis anònims i automàtics que havien d’informar un ciutadà sobre els contactes amb positius creuats pel camí.

Quan la segona onada finalment va arribar, els nousrespiradors destinats a les ucis del país estaven encara embalats al magatzem nacional. Ho va comunicar el comissari per a l’emergència, Domenico Arcuri, davant els retrets d’unes regions que a l’estiu havien obert ports i aeroports per a unesvacances sense control. Aquells respiradors haurien permès passar de 5.000 unitats a 10.000. Moltes regions ni tan sols els han sol·licitat. Ho repeteixen diàriament els metges: «Els presidents volen més autonomia per tallar cintes i obtenir consensos polítics, peròno estan preparats per gestionar una emergència». Malgrat que la Sanitat transferida representi tres quartes parts dels seus pressupostos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Quan el Govern va decidir introduir la divisió de la península en colors diferents per regió, d’acord amb 21 paràmetres que indicaven la situació pandèmica i la capacitat sanitària d’afrontar-la, algunes autonomies van canviar les xifres. En lloc d’enviar a l’Institut Superior de Sanitat (ISS) el nombre de llits d’uci amb respiradors, que no tenien, van enviar el dels pacients intubats, que eren menys. Ho van fer per no passar de color i patir més restriccions, com va denunciar el mateix ISS.

AlaLlombardia, la pandèmia va evidenciar també que en els últims 20 anys la sanitat pública, en mans de la dreta, ha desmantellat la medicina territorial en benefici delshospitals i clíniquesprivades. A falta d’una assistència pròxima, els malalts de Covid-19 es van amuntegar (i continuen amuntegant-se) als centres sanitaris i els col·lapsen. La regió ha privatitzat aproximadament el 50% de la sanitat i els metges de família denuncien que estan de braços plegats.