El clamorós silenci de Putin

Tant Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, com el mateix Putin han explicat en repetides ocasions, en vista de les insistents demandes dels periodistes, les raons per què no han pronunciat una vegada per sempre aquestes mínimes paraules de cortesia, requerides en cada ocasió en què es produeix un relleu polític d’importància. I han volgut aturar qualsevol especulació sobre la possibilitat que Moscou eventualment no reconegui la presidència de Biden, descartant al seu torn que aquesta actitud pugui acabar tenint algun impacte en la qualitat dels contactes futurs russo-nord-americans. 

«Acceptarem qualsevol decisió del poble nord-americà i treballarem amb qualsevol persona que aconsegueixi la confiança del poble americà», va afirmar el president rus diumenge passat al primer canal estatal de televisió. No obstant, va advertir, el missatge de felicitació es materialitzarà d’acord amb el que va anomenar com «tradició», quan un dels aspirants reconegui la victòria de l’altre, o quan els resultats siguin proclamats d’una forma legítima. 

Retard tàctic

Comprovat que es tracta d’un simple retard tàctic, tenint en compte les paraules de Putin, analistes i observadors intenten discernir què és el que pretén el líder rus posposant un gest que, tard o d’hora, s’haurà de produir. «És difícil posar-se en la seva ment, però crec que intenta enviar un missatge de força, de sobirania i d’independència, que no es deixaran acovardir», de cara a una Administració que, com a mínim, serà més hostil que la precedent, valora telefònicament Tatiana Vorozheikina, professora de la Universitat Lliure de Moscou. Una vegada derrotat el seu candidat, al Kremlin «ja només li queda la força», afirma la politòloga.

Notícies relacionades

Biden comença a donar forma a la seva Casa Blanca

Trump assegura que deixarà la Casa Blanca si es confirma la victòria de Biden

Vorozheikina detecta que, des de l’inici de la presidència de Putin, als humiliants anys 90, posteriors a la desintegració de l’URSS, «un intens ressentiment» marca el comportament i el pensament polític del líder del Kremlin, un fet que fins i tot li impedeix mostrar «pragmatisme» en ocasions com aquesta. Per Vorozheikina, «no és una política intel·ligent, perquè tard o d’hora haurà d’assumir el que és inevitable». 

A més, posposant el seu reconeixement, opina la politòloga, el president rus també intenta enviar un missatge en clau interna a la ciutadania russa, en un moment de pèrdua de popularitat per a l’inquilí del Kremlin i, sobretot, de multitudinàries protestes a la veïna Bielorússia contra unes eleccions qualificades de «fraudulentes». «El poder vol destacar que, a partir d’ara, només es reconeixeran els triomfs electorals ‘legals’», és a dir, sancionats per les autoritats, conclou.