Biden recupera el multilateralisme amb els seus nomenaments en política exterior

Després dels últims quatre anys de nacionalisme unilateralista, desconfiança en les institucions internacionals i rebuig de l’intervencionisme a l’estranger, la diplomàcia dels Estats Units es prepara per recuperar aviat les seves essències més tradicionals. El nou president electe, Joe Biden, anunciarà aquesta setmana el nomenament d’Anthony Blinken com a secretari d’Estat, segons ha avançat la premsa nord-americana. Blinken, de 58 anys, és un convençut partidari del multilateralisme, bregat als passadissos de la diplomàcia i amb més nom a les cancelleries estrangeres que entre el gran públic nord-americà. També està molt vinculat a Biden des de fa dues dècades, un dels denominadors comuns de l’equip de Govern que està conformant el demòcrata per agafar les regnes del país el pròxim 20 de gener.  

Biden es disposa a oficialitzar els seus primers nomenaments aquest mateix dimarts, malgrat que la transició continua bloquejada per rebuig de Donald Trump de reconèixer la seva derrota i facilitar el desembarcament en l’Administració dels seus nous gestors. Aquesta actitud ha impedit fins ara que l’equip del president electe pugui rebre informes classificats, pagar salaris o instal·lar-se a les dependències governamentals. Un cúmul de traves que presenta «riscos per a la seguretat nacional», segons han denunciat aquest dilluns un centenar d’ex alts càrrecs republicans de la seguretat. En el manifest insten els seus correligionaris al Congrés a demanar públicament a Trump que «cessi el seu assalt antidemocràtic contra la integritat de les eleccions presidencials». 

Biden no està esperant que s’aclareixin els obstacles per moure fitxa. A més de Blinken, que és jueu i fillastre d’un supervivent de l’Holocaust, es disposa a nomenar Jake Sullivan com a assessor de Seguretat Nacional, un home molt pròxim a Hillary Clinton. Sullivan va treballar al seu costat en el Departament d’Estat com a director de planificació política, i va ser assessor de Biden en seguretat nacional durant la seva etapa com a vicepresident. En aquella època va exercir un paper important en les negociacions secretes que van crear l’acord nuclear amb l’Iran. Un pacte que el president electe pretén rellançar després de la ruptura pilotada per Trump, que ha deixat via lliure al règim dels aiatol·làs per incrementar la seva producció d’urani enriquit. 

Tornar la confiança

També s’ha donat a conèixer el nom de la pròxima ambaixadora davant les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfeld, una diplomàtica negra de 68 anys molt respectada en el Departament d’Estat, on treballa des de fa més de tres dècades. Thomas-Greenfield ha sigut ambaixadora a Libèria, Kenya o el Pakistan, així com responsable de la cartera africana durant el mandat de Barack Obama, i s’espera que miri de tornar la confiança al cos diplomàtic dels EUA, maltractat per les purgues polítiques de Trump i els gestos de desconsideració de l’encara canceller Mike Pompeo.  

Aquests noms auguren un canvi tant en les formes com en el fons de la política exterior. Biden vol donar-li un paper prominent en la seva Administració a fi de reinserir el seu país en les institucions internacionals, buscar consensos davant els grans desafiaments globals i reinstaurar la cooperació amb els seus aliats tradicionals. Particularment amb Europa, que Trump ha castigat amb contínues insolències i guerres aranzelàries. Europa «ha de ser la nostra primera opció, no l’últim ressort a l’hora de fer front als desafiaments que afrontem», va dir l’any passat Blinken durant una conferència a Washington. El pròxim canceller coneix bé el continent, després de passar part de la seva joventut a París i ocupar-se d’aquesta mateixa cartera en el Consell de Seguretat Nacional de Bill Clinton.

Reflectir la diversitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Té també fama de centrista amb certa inclinació envers l’intervencionisme, la mateixa que Biden, que va recolzar la guerra de l’Iraq i va proposar més tard partir el país en tres regions autònomes: una kurda, una sunnita i una altra xiïta. En aquesta transició, el demòcrata va prometre a més conformar una Administració que reflecteixi la diversitat del país i en aquest sentit està complint. La seva campanya ha confirmat que el Departament de Seguretat Interior estarà liderat per primera vegada per un llatí, el cubanoamericà Alejandro Mayorcas; el mateix succeirà amb la Direcció Nacional d’Intel·ligència, que quedarà per primera vegada a càrrec d’una dona, Avril Haines. 

Com a tsar davant el canvi climàtic nomenarà l’exsecretari d’Estat, John Kerry, el mateix que va negociar l’Acord del Clima de París i un dels assessors més pròxims a Biden durant la seva recent campanya electoral.