Flick no toca la idea, però sí que altera les jerarquies del Barça

Alguna cosa s’està movent a l’interior, conscient l’alemany que havia d’intervenir per despertar un equip que havia sigut sacsejat amb un contundent 6-1. El tècnic va intervenir per recuperar el liderat amb el balsàmic 3-0 al Llevant aprofitant la inesperada caiguda del Madrid a Pamplona contra l’Osasuna.

Flick va actuar des de la pissarra. Ho va fer recuperant la figura d’un mig centre tradicional en la figura del jove Marc Bernal, una cosa a què havia renunciat, tant al Metropolitano com a Montilivi, on va apostar pel Barça dels cinc davanters, cohabitant Fermín i Dani Olmo de sortida. Convivència que es va truncar bruscament diumenge.

L’enuig de Lamine i Lewandowski

I després va voler deixar el seu segell amb els canvis, prescindint de dos dels tres davanters, assumint el que això implicava. O sigui que Lewandowski i Lamine Yamal marxessin abans de temps del Camp Nou, enfadats tots dos per veure els minuts finals des de la banqueta.

Frustrats tots dos perquè van topar amb la pitjor versió d’ells mateixos contra el Llevant. El polonès només va deixar dues rematades (una a porteria) en els 66 minuts que va jugar. El del planter va firmar tres xuts (cap a porteria) en els 88 minuts que va actuar. «¿Quina reacció? ¿S’ha enfadat Lamine?», es va preguntar el tècnic sabent la resposta.

Però l’alemany, acurat com és gairebé sempre en els seus missatges públics, va evitar el duel dialèctic amb les estrelles, obligats a menjar-se el seu enuig ells mateixos. Com que cap va dir res després del partit, falta confirmar si aquest enuig era únicament per la mesura del seu entrenador. O era, en realitat, una fúria interior perquè no es reconeixen en aquests estranys dies de falta de punteria.

Mentre els davanters s’han quedat a les fosques en els tres últims partits (ni un sol gol de Lamine, Lewandowski, Raphinha ni Ferran coincidint amb la lesió de Rashford), Flick va comprovar que era necessari corregir algunes disfuncions, i greus, que s’havien advertit en el funcionament del Barça. Un equip partit sense fils de connexió entre l’atac i la defensa, que permetia la volcànica i tradicional anada i tornada flickniana.

Bernal aporta ordre i no falla ni una passada

Amb Marc Bernal, el grup va disfrutar de l’ordre i equilibri que no va oferir a Madrid ni a Girona. Ni una sola passada va fallar el jove blaugrana diumenge passat. En va fer 47 contra el Llevant, 47 van ser bones. O sigui, la perfecció més enllà que anotés l’1-0 transformat en un inusual davanter centre, caçant amb astúcia la cantrada precisa d’Eric Garcia. O sigui, el central destre elegit per Flick (ni un minut va estar al camp Pau Cubarsí) va assistir el migcampista: un xut, un xut a porteria i un gol.

En sis dies, i des de la derrota a Montilivi, Flick ha canviat diverses coses perquè no només ha apostat per Marc Bernal, que va viure la seva segona titularitat a la Lliga. La primera va ser a finals de novembre passat contra l’Alabès al Camp Nou. A Balde, per exemple, l’ha desposseït del rol de lateral esquerrà titular, que se suposava que era seu i amb la condició d’intocable.

Després del 4-0 de l’Atlètic (dos dels gols blanc-i-vermells van arribar per la seva banda, desassistit com va quedar per la falta d’ajuda de l’equip), el defensa ja va ser suplent contra el Girona (va suplir Gerard Martín en el minut 63) i ni tan sols es va treure el xandall contra el Llevant assistint des de la banqueta al millor partit de Joao Cancelo.

El portuguès va tenir un excel·lent protagonisme ofensiu, va deixar una assistència a Frenkie de Jong en el 2-0 i es va guanyar els elogis del tècnic. Balde queda com a símptoma i, al mateix temps, com a avís d’aquestes decisions que ha pres l’alemany per agitar un grup que s’està reformulant en plena competició.

Pedri està de tornada

Notícies relacionades

El jutge Santiago Pedraz es fa càrrec de la denúncia contra Laporta pel delicte de blanqueig de capitals

Els 10 grans noms dels Jocs Olímpics d’Hivern

I just la tarda en què tornava Pedri –se li ha fet llarga, molt llarga, aquesta absència al Barça perquè ha afectat, i de manera essencial, el joc de l’equip–, recobrava el liderat (ni una setmana li ha durat al Madrid) a l’espera que els seus davanters trobin l’interruptor per encendre el llum.

Mentre Flick passa del Barça dels cinc davanters al dels dos centrecampistes (Bernal i De Jong), esperant, sobretot, Lamine, que ha passat d’encadenar una ratxa de cinc partits consecutius marcant gols a quedar-se sec en els tres últims.