Les eleccions als EUA es llegeixen en femení plural

Just 100 anys després que es ratifiqués l’esmena 19 de la Constitució nord-americana que va reconèixer que no es podia negar el dret a vot per qüestió de sexe (tot i que a les dones negres se’ls va continuar negant a la pràctica fins al 1965) s’han marcat diverses fites. El més visible ha sigut la històrica elecció com a vicepresidenta de Kamala Harris, primera dona de color que arriba per dret propi a la Casa Blanca, primera amb arrels asiàtiques, primera filla d’immigrants; però hi ha més coses.

Quan prengui possessió el Congrés el 6 de gener hi haurà un número rècord de dones, en espera dels resultats definitius, almenys 140 a les dues cambres segons les dades actualitzades de què disposa el Centre de Dones i Política Americanes de la Universitat de Rutgers. I continuaran infrarepresentades, molt lluny de reflectir la proporció real de les dones en la població, però la marca bat la de 102 congressistes a què es va arribar en les últimes legislatives.

Han sigut, a més, les dones, especialment les negres, les que han col·laborat amb el seu activisme, organització i mobilització a la victòria de Biden en unes eleccions que han superat els rècords de participació electoral en 120 anys als EUA. I la implicació d’aquestes dones negres, a les quals Harris va definir dissabte passat com «l’espina dorsal de la democràcia nord-americana», es considera nuclear en el triomf que Biden s’ha apuntat a Geòrgia i també en estats com Pennsilvània o Michigan, impulsat per àrees metropolitanes de grans urbs com Filadèlfia i Detroit.

Horitzons ampliats i nova normalitat

«La victòria de Harris enterra la pregunta de l’elegibilitat de les dones per a alts càrrecs, un interrogant que va perseguir tant dones com gent de color que van buscar la nominació demòcrata en aquest cicle electoral», explicava la directora, Debbie Walsh, en una nota del centre especialitzat de Rutgers. «Per a dones i nenes de tota condició social i conviccions polítiques, l’ascens de Harris a la vicepresidència àmplia els horitzons del que és possible», afegia.

Walsh també havia esperat amb optimisme moderat des de les legislatives del 2018 que els rècords de candidates i nominades es convertissin en «la nova normalitat» i ara creu que el 2020 ha justificat aquest optimisme. «Èxits com aquests no passen simplement», ha recordat per a afegir: «Requereixen l’atenció dedicada de partits, donants, activistes i votants; i feina dura».

Les dones republicanes

Aquest 2020 és especialment interessant el cas de les polítiques republicanes, les màximes guanyadores en les carreres a la Cambra Baixa. Va ser després de l’onada blava del 2018, en què van arribar a Capitol Hill representants emblemàtiques demòcrates que ara han renovat escó com Alexandria Ocasio-Cortez i la resta de l’«esquadró» (Ilhan Omar, Rashida Tlaib i Ayanna Pressley), i quan els republicans només van aconseguir guanyar un nou escó femení, quan el partit conservador va entendre que tenia un problema amb les seves dones.

Des d’aleshores les ha convertit en una prioritat, buscant candidates que s’allunyessin del seu patró masculí i blanc, invertint milions de dòlars en les seves carreres tant de primàries com en les eleccions generals, i ha aconseguit fruit. Els conservadors van camí de batre la seva marca de representació femenina, amb almenys 27 congressistes a la Cambra Baixa. I almenys 16 són noves representants, una xifra sense precedent entre els republicans, tot i que insuficient per ocultar la xacra de la seva accentuada infrarepresentació.

Blanques, negres i llatines

En termes de vot en aquestes eleccions, segons les primeres anàlisis d’enquestes a peu d’urna, hi ha hagut menys «bretxa de gènere» de la que es va anticipar i tot i que hi ha hagut lleugers moviments com el d’algunes dones conservadores blanques cap a Biden, en molts casos semblen haver-se replicat els paràmetres del 2016. Els canvis han sigut menys dramàtics del que feien preveure les enquestes i es manté el patró històric segons el qual, en eleccions presidencials, fins i tot amb Donald Trump com a candidat, el partit és una força més gran que el gènere.

En la victòria del tiquet demòcrata sí que ha sigut destacable, no obstant, el paper de dones negres i llatines, i no només en qüestió dels abans esmentats activisme i organització, sinó també de vot. Nou de cada deu dones negres han votat per Biden i Harris, mentre que en els homes han sigut vuit de cada 10. I en el cas de les llatines han sigut set de cada deu, mentre que en els homes llatins eren sis.

Notícies relacionades

Dos aliats importants de Putin, afectats per greus malalties

Cinquanta-nou bombardejos en una setmana: així són els atacs massius que Rússia multiplica sobre Ucraïna

La història ajuda a explicar el que passa però també ho fan altres qüestions. Preocupa l’educació. Preocupa el tracte a les minories. I preocupa la pandèmia, en el sanitari però també en l’econòmic. Segons dades del National Women’s Law Center, el nivell de participació de dones en la força laboral dels EUA està en el seu nivell més baix en 32 anys. Eren de dones més del 54% dels 10,1 milions de llocs de feina que s’han perdut des del febrer, quan va començar a colpejar el coronavirus, que s’ha acarnissat amb les minories.

Misogínia i patriarcat

«Com més dones diverses es presentin i arribin a càrrecs, més poden moure les nostres percepcions de lideratge polític», escrivien en un article a The Washington Post les professores d’història Stacie Taranto i Leandra Zarnow. Però les dues recordaven també que als EUA encara «les dones en política confronten una cultura de misogínia que ha sigut una barrera formidable durant massa temps. [...] Sense agitació persistent  i una presa de consciència nacional sobre les arrels patriarcals de la democràcia» prosseguien Taranto i Zarnow, «no s’aconseguirà la paritat en la política ni es canviarà la cultura i arquitectura de gènere de la nostra democràcia».