Cinquanta-nou bombardejos en una setmana: així són els atacs massius que Rússia multiplica sobre Ucraïna

Més que la destrucció d’habitatges o oficines, els atacs aeris russos sobre civils han tingut com a objectiu les instal·lacions energètiques, per assegurar hiverns de fred i foscor als veïns de les ciutats ucraïneses.

Ara l’objectiu «sembla que també és estendre la por entre la població civil, no deixar-la descansar, que pensin que sortir a treballar, a comprar o portar els fills a l’escola és una cosa molt perillosa», explica un suboficial instructor de Toledo.

L’atac indiscriminat d’objectes voladors –també dels seus trossos, que actuen com a metralla quan són destruïts– té doble efecte sobre la moral de la població, i per fer-ho se centra en la seva característica principal: ha de ser massiu. Diversos analistes de la guerra han previst en mitjans occidentals que Rússia planeja arribar a llançar fins a 2.000 drons i míssils per nit en aquest tipus de bombardejos a distància.

La seqüència es basa en dos factors:

Durada: unes nou hores, entre les 21.00 i les 6.00. Els efectes, a primera hora del matí, provoquen caos a les ciutats.

Armes: combinació de míssils de creuer de disseny especial per fer-se poc visibles al radar, de la classe KH, o Kodiak. Alguns poden arribar a l’objectiu volant a 80 metres d’altura. També míssils de creuer Kliber M14, habitualment llançats per vaixells al mar Negre. Poden participar en l’atac míssils balístics, i s’han vist també míssils supersònics Kinzhal i Zircon. A més, tres tipus de drons en combinació: els Geran 2, copiats dels Shaheed iranians; els Gerbera, que Rússia utilitza més per a l’observació i detecció de senyals de les bateries antidrons ucraïneses, i els drons esquer, amb la forma d’uns o d’altres, fabricats en goma escuma o algun altre material lleuger. Aquests últims s’utilitzen per obligar l’enemic a gastar coets caríssims per respondre a esquers baratíssims.

En tots els casos, com més distància hagin de volar, menys càrrega explosiva portaran.

En els atacs massius aeris de munició rondadora, míssils i drons, els punts de partida són dispersos, «estesos en grans línies per fer molt més difícil la resposta ucraïnesa», explica un dels oficials consultats. No és estrany, per tant, que en una nit d’atac en onada arribin sobre territori d’Ucraïna drons que parteixen de territori rus, de les zones ocupades del Donbàs o l’àrea de Kherson, Crimea i el mar adjacent.

Quan aquests atacs es dirigeixen també sobre instal·lacions militars, l’objectiu afegit és el cansament dels efectius. «Per això per a ells és un alleujament passar 20 dies ensinistrant-se amb nosaltres, perquè són 20 dies en què no han d’estar esperant en qualsevol moment un bombardeig», explica un oficial que ha treballat en les últimes rotacions dels 6.000 ucraïnesos formats a Espanya.

Al revés que a terra, «en aquest tipus d’atacs, l’esforç del que defensa és molt més gran que el de qui ataca», explica l’oficial consultat. L’endemà, les bateries de defensa han de canviar de lloc i de codis, i cal fer una gran renovació logística de munició i de béns destruïts. A l’esforç, a més, s’hi uneix la mobilització de nombrosos recursos de rescat, que es poden veure també saturats per incendis, ensorraments o recollida de ferits en cinc, sis, deu ciutats alhora.

Al llarg d’aquesta guerra d’Ucraïna, els especialistes del costat OTAN es mostren convençuts que en el bàndol rus la vida dels soldats es valora molt menys que en el bàndol occidental.

Qüestió de doctrina. En la primera fase de la guerra, quan els mercenaris de Wagner i els presos alliberats per lleva actuaven al front, els atacs russos terrestres es van generalitzar amb grans quantitats de soldats llançats contra les defenses ucraïneses, intentant esgotar-les tot i el cost en baixes pròpies.

Ara, gairebé quatre anys des de l’inici de la guerra, es deixa notar el pas del temps i l’enorme desgast en vides. La tècnica de l’atac en onada continua vigent, però amb menys contingents. Consultant especialistes de la Cavalleria, Acadèmia d’Infanteria de Toledo i Regiment d’Infanteria Barcelona 63 –els dos últims han estat en contacte amb tropes ucraïneses per ensinistraments a Espanya–, es reconstrueix aquesta seqüència tipus:

1 Concentració de les companyies que portaran a terme l’ofensiva en un punt a, almenys, 15 quilòmetres del front. Es busca generalment una posició fora de la «línia d’extermini», l’àrea d’abast de drons més petits ucraïnesos amb càrregues explosives antipersonal o càmeres d’observació que serveixin de guia a franctiradors.

2 Explicació d’ordres d’operació a oficials i suboficials. Tot i que l’exèrcit rus ha evolucionat, no es deixa lloc a la iniciativa o la improvisació dels caps de pilot, just al contrari de la doctrina que porta a la pràctica la força ucraïnesa entrenada per exèrcits OTAN.

3 Sortida cap al lloc de desplegament. En tots els casos es busca atacar al final de la nit i abans del dia, quan els soldats defensors poden estar més cansats.

4 Desplegament, escolta i intercepció amb sistemes de guerra electrònica. Si és un entorn electrònicament degradat, es prescindeix de drons autònoms i s’utilitzen robots voladors filoguiats amb fibra òptica per a observació del camp de batalla. Comencen a sovintejar els drons terrestres, sobre rodes o sobre erugues, armats amb metralladores de control remot.

5 Enviament d’escamots de reconeixement. Generalment formats per cinc persones, reclutes dels més mal preparats o bé mercenaris estrangers no qualificats. En aquest tipus de preparacions, al contrari d’altres de més específiques d’atac, el personal més exposat inicia l’ofensiva sense que se sàpiga bé on són totes les posicions del defensor ucraïnès.

6 Aquests reclutes reben el foc ucraïnès, que delata així la seva posició i les d’altres defenses. Tret que s’hagin enviat soldats d’operacions especials per sabotejar les defenses ucraïneses –membres de les DRG, unitats de reconeixement i sabotatge–, els reclutes ordinaris del primer grup acaben utilitzats com a esquer. Això explica alguns incidents de rebel·lió de soldats russos al mateix front relatats per fonts ucraïneses sense contrast possible.

7 Foc d’artilleria i drons sobre aquests punts de defensa ucraïnesos.

8 Enviament de carros tortuga (fortificats contra drons amb gàbies de filferro i cadenes) T62, T72 i T80. Enviament d’entre dos i sis vehicles de combat d’Infanteria BMP 1 o BMP 2 de fabricació russa. La primera onada humana surt cap a les defenses ucraïneses silenciosament, per mirar d’obrir bretxa. Generalment, els atacs es poden organitzar per companyies, d’entre 100 i 120 soldats, amb la missió de consolidar el terreny controlat

9 Nous emplaçaments de la defensa ucraïnesa es descobreixen amb la resposta. Enviament de la segona onada de tropa. I la tercera... Cada onada successiva incorpora militars de més experiència i preparació.

De manera semblant a com va respondre Rússia davant l’Alemanya nazi en la II Guerra Mundial, es tractar de basar la potència de l’avanç en un gran cost en baixes. Però en la guerra d’Ucraïna, com que tenen demostrats els fets, «els drons claven els moviments al front», explica un capità instructor espanyol.

La presa d’una posició pot deixar una reguera de morts en les files russes, especialment en les etapes inicials de la guerra, i principalment al front del Donbàs. El comandament rus sembla considerar acceptables percentatges altíssims de baixes. «Si d’una companyia de 110-120 soldats n’arriben vius a l’objectiu 20 o 30, ja els val –comenta l’observador de Cavalleria–. En els exèrcits OTAN, amb una pèrdua del 40% del personal, la companyia passa a ser considera inoperativa».

A terra, l’escassetat de personal disponible per al combat allunya aquesta guerra del seu precedent de la II Guerra Mundial. En aquell conflicte, en territori ucraïnès, l’URSS podia mantenir entre el 200 i 300 soldats per quilòmetrede front. Amb la mortaldat d’avui, «en poden tenir a les zones bones per a ells entre 30 i 40 per quilòmetre», apunta.

El saldo dels atacs aeris no deixa de créixer. Entre el 5 i l’11 de setembre, segons dades oficials ucraïnesos, el país envaït per Rússia va patir 59 atacs aeris de diferent tipus, en els quals van morir 39 civils i 74 van resultar ferits. Els atacs van afectar nou instal·lacions energètiques, cinc infraestructures de transport, 20 edificis o barris residencials i 23 edificis o polígons industrials o d’oficines.