Ardern construeix un Executiu divers i gairebé paritari per al seu segon mandat

La primera ministra de Nova Zelanda, la laborista Jacinda Ardern, continua marcant la diferència amb la seva manera de dirigir el país oceànic. Per al seu segon mandat, que va aconseguir el 17 d’octubre després d’arrasar a les urnes amb el 49% dels vots, ha escollit un Gabinet divers i que voreja la paritat: el 40% són dones, el 25% representa l’ètnia maori, un altre 15% l’ètnia dels pobles del Pacífic, i un 15% pertany a la comunitat LGTBI.

Durant la cerimònia en la qual el Govern ha jurat els seus càrrecs, aquest divendres a Wellington, Ardern ha remarcat que els seus ministres «representen Nova Zelanda-Aotearoa», amb referència al nom maori del país, i ha assegurat que governarà «per a tots els neozelandesos».

Dels 20 ministres que integren l’Executiu, cinc són maoris, ètnia a què pertany el 16,5% de la població, amb cinc ministres. Entre ells hi ha Nanaia Mahuta, experta en antropologia social i que s’encarregarà de la cartera d’Afers Exteriors. Mahuta, amb un ‘moko kauae’ –un tatuatge tradicional maori– a la barbeta, ha jurat aquest divendres el càrrec en la seva llengua nativa.

També ho ha fet Grant Robertson, que es converteix en el primer polític que ha declarat obertament la seva homosexualitat a l’ocupar el càrrec de vice primer ministre de Nova Zelanda, a més de mantenir la cartera de Finances, per a la qual va ser nomenat el 2017 durant el primer mandat d’Ardern. Dos integrants més de l’Executiu pertanyen a la comunitat LGTBI.

Aliança amb el Partit Verd

També han jurat altres representants maoris, com Peeni Henari, a Defensa, i de les Illes del Pacífic, Carmel Sepuloni, a Desenvolupament Social, i Kris Faafoi, a Justícia i Immigració. Així mateix Priyanca Radhakrishnan s’ha convertit en la primera dona nascuda a l’Índia que assumeix una cartera governamental a Nova Zelanda, mentre que la maori Marama Davison i James Shaw, colíders del Partit Verd, assumeixen els ministeris relacionats amb la vivenda i el medi ambient.

El Partit Laborista podria haver governat en solitari a l’haver sumat 65 dels 120 escons del Parlament, segons les dades oficials publicades aquest divendres, però Ardern ha optat per mantenir la seva coalició amb els verds, que van aconseguir 10 diputats.

Aquest equip «té perspectives molt diferents, talent, experiència i, com passa en els moments de crisi, un enorme compromís amb el país», ha afegit Ardern en la cerimònia a Wellington davant la governadora general, Patsy Reddy, representant d’Isabel II al país. Nova Zelanda és membre de la Commonwealth i, per tant, la direcció de l’Estat l’ocupa la reina d’Anglaterra.

La primera ministra ha remarcat que la seva prioritat és continuar lluitant contra la pandèmia i rellançar l’economia, enfonsada per l’impacte de la crisi del coronavirus. Igualment, ha promès impulsar projectes d’infraestructures, sobretot la construcció de vivendes socials i la inversió en energies renovables, i traçar polítiques per continuar reduint les desigualtats i la pobresa.

Durant el seu primer mandat, Ardern ha destacat per la seva bona gestió de la pandèmia de la Covid-19 (va tancar el país quan només hi havia sis casos registrats i cap mort) i el tacte amb què va enfrontar la matança de la ciutat de Christchurch de març del 2019, en la qual un supremacista blanc va assassinar 51 persones a dues mesquites. En aquest nou mandat, el repte més important serà continuar mantenint a ratlla el coronavirus i remuntar la pitjor recessió registrada al país en dècades: després d’11 anys de creixement econòmic, el PIB de Nova Zelanda s’ha contret un 12,2% en el segon trimestre del 2020.

Legalització de l’eutanàsia

Notícies relacionades

Jacinda Ardern arrasa en les eleccions de Nova Zelanda

Dones i poder: ¿una altra manera de governar?

En les eleccions del 17 d’octubre, els neozelandesos també van votar en referèndum sobre la legalització de l’eutanàsia. Segons els resultats publicats aquest divendres, els votants s’hi van mostrar massivament a favor, amb un 65,1% a favor davant un 33,7% en contra. La llei sobre l’eutanàsia entrarà en vigor el novembre del 2021 i estipularà que un adult mentalment sa pot demanar una dosi de medicaments letal si té una malaltia incurable que pot provocar-li la mort en sis mesos de manera «insuportablement» dolorosa.

Els ciutadans del país oceànic també van ser consultats per la legalització del cànnabis amb finalitats recreatives, però en aquest cas va guanyar el ‘no’ amb un 50,7% dels vots davant un 48,4% del ‘sí’.