La detenció preventiva a Corea del Nord: tortures, condicions insalubres i treballs forçats

El sistema de detenció preventiva a Corea del Nord s’ha convertit en un catalitzador de tortures, condicions insalubres i treballs forçats, com ho testifiquen 46 nord-coreans que van ser detinguts o van treballar dins del sistema i que han parlat amb Human Rights Watch (HRW).

En un informe publicat aquest dilluns, HRW descriu els detalls d’uns protocols «arbitraris, violents, cruels i degradants». Els exdetinguts que han patit els abusos de l’opac sistema del seu país coincideixen que, una vegada que són detinguts, surten a un abisme on no saben què els pot passar i del qual alguns no sobreviuen.

El report ressalta que «algunes dones detingudes van indicar haver patit assetjament i agressions sexuals, incloses violacions», per part de diferents funcionaris durant el seu empresonament preventiu. A una de les entrevistades, un agent de la policia secreta la va violar i un altre oficial la va grapejar per sobre i per sota de la roba.

Entre els delictes comesos pels entrevistats figuren el contraban, haver sigut deportat des de la Xina després de fugir del país o posseir un telèfon xinès, que permet parlar amb l’exterior. Sense accés a advocats independents i sense capacitat de protesta, queden a mercè del que dicten les autoritats.

La humiliació com a sistema

Els exfuncionaris consultats per l’oenagé reconeixen que «el maltractament i la humiliació estan considerats un informe crucial del sistema de justícia penal a Corea del Nord». Els detinguts pateixen de cops i pateixen falta de menjar, roba i lavabo. Són amuntegats en unes cel·les amb nul·les condicions d’higiene i absència de calefacció per suportar les gèlides temperatures de l’hivern nord-coreà, que en ocasions arriben als 20 graus sota zero.

Notícies relacionades

Seül acusa Pyongyang de l'assassinat d'un funcionari

Macron insisteix a Xi perquè forci un alto el foc a Ucraïna

Els sentinelles obliguen els presoners a passar hores en les mateixes posicions, de vegades fins a 16 de seguides, segons l’informe que assenyala que si un pres es mou, ell, i en ocasions la resta de companys de cel·la, són castigats amb més cops de puny, puntades de peu o clatellades.

Brad Adams, director de la secció Àsia de HRW, descriu un país on la gent viu amb «por constant» de caure en mans d’un règim on «es pressuposa la culpa» i en el qual «l’única sortida és a través de suborns i ‘enxufes’». Una comissió d’investigació de l’ONU  ja va acreditar el 2014 que les sistemàtiques violacions de drets humans al país asiàtic equivalien a crims contra la humanitat.