la cita mundialista dels eua, canadà i mèxic

L’alegria mexicana esquiva tots els obstacles el primer dia

La capital del país va ser l’escenari de desenes de protestes i bloquejos de col·lectius com els mestres, però va aconseguir finalment despertar l’afició que va omplir les grades de l’estadi.

El col·lapse per mesos d’obres ha propiciat un cert desencant amb el campionat

L’alegria mexicana esquiva  tots els obstacles el primer dia
3
Es llegeix en minuts
CARIDAD BERMEO

Malgrat els dubtes provocats per les protestes del sindicat de professors, que van amenaçar de boicotejar el Mundial, i altres col·lectius al llarg de tot Ciutat de Mèxic, la màxima continua sent certa. Els mexicans saben ambientar una festa. Centenars de milers d’aficionats es van reunir al Zócalo, la principal plaça del país, per veure el partit inaugural i animar la selecció mexicana. La marea verda va arribar després d’una peregrinació d’hores al voltant del perímetre del lloc, tancat a propòsit del campament que han muntat els mestres des de principis de mes.

No obstant, les dificultats per arribar al centre no es van fer evidents a mesura que el sindicat va avançar cap al sud de la ciutat, en direcció a l’estadi Azteca. El calvari va estar a les llargues cues d’accés, que es van prolongar per un perímetre de gairebé un quilòmetre per arribar a la plaça central, on se celebra el Fan Fest de la FIFA més gran de Ciutat de Mèxic.

Els problemes de mobilitat van ser una de les preocupacions més destacades per part dels aficionats a l’hora de planificar la seva arribada. L’Eduardo, de 28 anys, es va decidir per una de les bicicletes públiques per al trajecte de gairebé cinc quilòmetres fins al centre. El jove feia poc més de mitja hora que era a la cua, però encara era a més de 500 metres de l’entrada al Zócalo. "Entenc totes les peripècies que hi ha al voltant [de l’esdeveniment], però sí que estic molt emocionat", explicava.

El sentiment el compartia el Ricardo, de 29 anys, que va viatjar des de Chicago (EUA) per recolzar la selecció mexicana. El mexicà-nord-americà va preferir assistir a la inauguració i un dels partits a Mèxic. No sent il·lusió d’assistir als partits que es faran als EUA. "Per l’ambient. Aquí són més divertits", assenyalava.

La cua d’aficionats es convertia en una massa uniforme que entonava a plens pulmons un cor conegut al món sencer, el mític Cielito lindo: "Ay, ay, ay, canta y no llores, porque cantando se alegran cielito lindo los corazones". La multitud animava els turistes que passaven al costat de la cua com si es tractés dels jugadors que van anar a recolzar. Una desfilada de disfresses mexicanes, des de l’heroi còmic Chapulín Colorado, conegut a l’Amèrica Llatina, fins al gegant de la lluita lliure El Santo, animaven l’espera.

Notícies relacionades

L’entusiasme pel Mundial va escalar lentament en els mesos previs a l’esdeveniment. Segons una enquesta recollida pel mitjà local El Financiero, menys de la meitat dels que hi van participar van expressar interès per la copa. Molta de la falta d’afecció per la competició pot estar enllaçada amb la desil·lusió amb la selecció del país. El 65% no té confiança en l’equip. L’equip ha arrossegat problemes des del Mundial, en el qual va recollir una fita negativa: la primera vegada en gairebé mig segle en què no va superar la fase de grups. A la preocupació per l’acompliment de la selecció s’hi va sumar l’estrès acumulat per les molèsties causades per les obres de preparació per al Mundial. A més, els de la capital han hagut de suportar interrupcions per protestes a tota la ciutat, impulsades per grups que han vist en l’esdeveniment esportiu un escenari ideal per atraure el focus mediàtic o pressionar el Govern.

Però a l’arribar el dia, aquesta falta no es va fer evident. Els aficionats van peregrinar junts, vestits amb banderes i samarretes verdes, barrets i banderes. L’accés al festival va tardar unes dues hores, però es va bloquejar després de l’arrencada de la cerimònia a l’estadi.