La doble càrrega de Pochettino

Els Estats Units van ser un dels participants en el primer Mundial de la història, el 1930, però encara passa per ser un dels països amb menor pedigrí en el torneig. L’explicació rau en la llarga absència de 40 anys (va jugar el 1950 i no va tornar fins al 1990) i el buit absolut d’èxits en el seu palmarès. Cap des del tercer lloc de l’edició inaugural entre els 13 països que van iniciar aquella aventura avui multitudinària.

Avui torna a exercir d’amfitrió per segon cop (ho va ser el 1994) amb la voluntat de donar una altra empenta perquè el futbol arreli. Si no és a través de la seva faceta organitzativa, que ho sigui pels resultats de l’equip nacional, a anys llum de la versió femenina, tetracampiona mundial.

Un grup incert

No li resultarà fàcil, per molt que la federació es llancés en braços de Mauricio Pochettino. Els Estats Units són cap de sèrie només per acollir el Mundial, no pel seu potencial. El nivell que ha adquirit és semblant al del Paraguai, davant la qual debutarà a Los Angeles (dissabte, tres de la matinada a Espanya), Turquia i Austràlia. El D és un dels grups més incerts. Carrega, no obstant, amb la màxima pressió.

Pochettino, de 54 anys, va agafar el timó de l’equip després del pèssim resultat de la Copa Amèrica del 2024, que també va organitzar. Els EUA van derrotar Bolívia i van perdre davant Panamà i l’Uruguai. El tècnic va substituir Gregg Berhalter. Estava lliure després d’haver acabat el seu contracte amb el Chelsea i després d’haver sigut entrenador de clubs durant 15 anys (Espanyol, Tottenham i París Saint Germain entre ells), assumia la seva primera selecció.

Pochettino tindrà a les seves ordres el fill del seu predecessor, el migcampista Sebastian Berhalter. Els noms més destacats, no obstant, són els de Christian Pulisic, el davanter de 27 anys del Milan, on va arribar després de jugar durant quatre anys al Borussia Dortmund i quatre més al Chelsea, i Weston McKennie, que també va passar per Alemanya (Schalke 04) i Anglaterra (Leeds) abans d’establir-se com a titular a la Juventus.

Més de 70 jugadors han passat per les mans de Pochettino en totes les convocatòries per modelar un grup del qual s’espera molt més que alguna cosa. No són mitjans el que falta als Estats Units. Ni tampoc gent. De mica en mica va ascendint en el rànquing FIFA. És el 14è. La composició de l’actual plantilla corrobora el seu lent ascens.

La base de 1994

Entre els seleccionats en el Mundial de 1994 hi havia set internacionals jugant a Europa i un a Mèxic (Cruz Azul). El Betis era l’equip amb més llustre, que havia confiat en Tab Ramos, nascut a l’Uruguai. Aquella generació (Marcelo Balboa, Cobi Jones, Claudio Reyna…) van formar la base sobre la qual es va sustentar el creixement de la selecció en aquestes dues dècades. El fill de Claudio Reyna, Giovanni, és a l’equip. L’altre cognom il·lustre és el del davanter Timothy Weah, fill del liberià George Weah, pilota d’or el 1995 i expresident de Libèria fins al 2024.

Notícies relacionades

Shakira i Bocelli obren el Mundial

El Barça vola a Tenerife amb el 2-0 i l’opció de culminar l’eliminatòria

Dels 26 convocats de Pochettino, i malgrat la progressió de l’MLS, hi ha 17 internacionals a Europa i un a Mèxic (América), però ja es llegeixen noms com els de la Juventus (McKennie), el Milan (Pulisic), el Vila-real (Alex Freeman), el PSV Eindhoven (l’exblaugrana Sergiño Dest i Ricardo Pepi), l’Olympique de Marsella (Weah) o el Bayer Leverkusen (Malik Tillman).

Pochettino s’enfronta a un altre argentí, de Santa Fe com ell, i que porta el mateix temps que ell a la banqueta del Paraguai: Gustavo Alfaro, de 63 anys. Va estar al Mundial de Qatar amb l’Equador i va passar per la banqueta de Costa Rica. El primer duel, un amistós disputat al novembre, es va saldar amb victòria dels Estats Units per 2-1.