L'odissea de l'opositora bielorussa

Maria Kolesnikova, l’única de les tres dones líders del moviment opositor a Bielorússia que no havia agafat el camí de l’exili, ha evitat seguir els passos de les seves companyes i ser deportada ‘manu militari’ a Ucraïna, tot i que això sí, a costa de ser arrestada. L’activista havia sigut retinguda dilluns al centre de Minsk per uns desconeguts encaputxats que vestien com civils, i havia sigut traslladada per força en una furgoneta a un punt fronterer amb Ucraïna. Abans de travessar la frontera, va trencar el seu passaport per evitar ser admesa al país veí.  

«Maria Kolesnikova ha fet un acte valerós que no ha permès als serveis secrets de Bielorússia expulsar-la a territori d’Ucraïna», ha afirmat el viceministre de l’Interior ucraïnès, Anton Geraschenko. «Tota la responsabilitat per la seva vida i salut recau en Aleksandr Lukaixenko, el dictador de Bielorússia», ha dit.

Fonts oficials a Bielorússia han confirmat l’arrest de l’activista. «Kolesnikova ha sigut detinguda; no puc dir concretament on és, però sí que està arrestada», ha dit Anton Bitxkovski, representant del servei de fronteres bielorús, a l’agència de notícies estatal bielorussa. «Ha sigut detinguda en relació amb les circumstàncies en què intentava entrar a Ucraïna», ha continuat, amb referència a l’acte de fer miques els seus documents de viatge.  

Kolesnikova anava acompanyada de dos activistes més quan va desaparèixer de l’ull públic durant dilluns. Aquestes dues persones l’acompanyaven en el seu periple cap a Ucraïna i en el seu cas, sí que van aconseguir creuar la demarcació fronterera, segons fonts opositores. 

Entrevista de Lukashenko 

I mentrestant, a Minsk, Aleksandr Lukaixenko ha concedit a tres mitjans de premsa russos la primera entrevista des de l’inici de la crisi al país eslau, en què ha reconegut que potser havia ocupat el poder més temps de l’aconsellable, però alhora s’ha negat en rodó a iniciar qualsevol procés negociador amb el comitè opositor.

«Sí, potser hi he estat més del compte», ha dit el cap de l’Estat bielorús citat per Roman Babayan, un dels reporters assistents i director d’una emissora de ràdio moscovita. Malgrat aquesta admissió, la primera en aquest sentit del seu longeu mandat, la porta d’una eventual negociació amb el consell opositor està completament tancada. «No parlaré amb el Consell de Coordinació perquè no sé qui és aquesta gent; no són cap oposició i tot el que suggereixen és una catàstrofe per a Bielorússia i per al poble bielorús», ha dit.

Sobre el recolzament rus, el qüestionat president bielorús se n’ha enorgullit, i ho ha justificat en la necessitat de Moscou de protegir-se de les «ingerències estrangeres»: «¿Saben el que hem conclòs amb l’‘establishment’ i les autoritats russes? Que si Bielorússia cau, la pròxima serà Rússia».    

I de moment, el Kremlin ha donat a entendre que continua recolzant el president bielorús, però que a mitjà termini està disposada a assistir el país veí en un procés de reforma constitucional similar al viscut per Rússia en els últims mesos. Seria, en tot cas, una transició pilotada i ‘dirigida’ des de Moscou que de cap manera satisfarà les expectatives de l’oposició bielorussa. Svetlana Tikhanóvskaia, la líder del triumvirat femení, ja ha respost que esmenar la Carta Magna del país és una necessitat, però que s’ha de fer després de la repetició de les eleccions:  «Entenem que s’ha d’escriure una nova constitució, però després, no abans d’unes noves eleccions».