Indignació a Alemanya per la gran manifestació antipandèmia de Berlín

Les imatges de dissabte passat al cor polític de Berlín no tenen precedent en la història recent d’Alemanya: uns quants centenars de manifestants, molts amb banderes de l’antic imperi alemany, van tirar a terra les barreres que envoltaven el Parlament federal per abordar les escales de l’edifici històric del Reichstag i intentar assaltar-lo. La policia es va veure superada en un primer moment i posteriorment va aconseguir controlar la situació.

Ja era, no obstant, tard per evitar l’objectiu dels ultradretans i els neonazis: el moviment Reichsbürger –conformat per activistes que neguen l’existència legal de la República Federal fundada el 1949 i asseguren que l’imperi alemany és l’única entitat legítima– va aconseguir la imatge propagandística que estava buscant, i amb ella, la indignació de bona part del país.

«Banderes imperials i un assalt ultradretà davant el parlament suposen un atac inacceptable al cor de la nostra democràcia», va escriure el president federal, Frank-Walter Steinmeier, a la seva pàgina de Facebook. «Qui vulgui protestar per les mesures anticorona o dubtar de la seva necessitat, pot fer-ho públicament. Però la meva compressió acaba on els manifestants es deixen portar pels enemics de la democràcia», afegia Steinmeier amb un estil molt directe, poc habitual en les declaracions públiques del cap d’Estat.

Querdenken 711

El fallit «assalt al Bundestag» no hauria d’haver sigut el moment més destacat de la jornada. La plataforma Querdenken-711 (pensament transversal), originària de la ciutat de Stuttgart, havia tornat a convocar una manifestació a la capital alemanya per protestar contra les mesures preses pel Govern federal i els 16 executius dels estats federats davant la pandèmia.

Després de l’èxit de la seva primera concentració del primer d’agost passat, al voltant de 40.000 persones –segons la policia– van tornar a marxar contra unes mesures que creuen excessives, algunes fins i tot innecessàries, i que consideren que posen en perill l’ordre constitucional.

Aquest tipus de marxes, que es venen succeint des del març passat, atrau un públic extremadament heterogeni i políticament inclassificable. «No consisteixen en actes exclusivament d’extrema dreta, sinó que estan oberts a diferents cercles que coincideixen en el rebuig de les mesures antipandèmia i en la desconfiança cap al govern i la limitació de les llibertats individuals», diu a EL PERIÓDICO Andrea Kockler, analista de l’organització civil Der goldene Aluhut, especialitzada en moviments conspiranoics i ‘fake news’.

En les marxes negacionistes del coronavirus participen, efectivament, militants de les més diverses teories conspiranoiques, gent que rebutja les vacunes, defensors de la medicina alternativa, ciutadans descontents amb la gestió de la crisi sanitària i cansats de la cancellera Angela Merkel –que porta 15 anys en el poder–, i també ultradretans i neonazis.

«Alguns membres del moviment antivacunes utilitzen un símbol nazi que recorda l’estrella groga de David, amb l’expressió ‘no vacunat’ al mig. Pretenen comparar-se així amb els jueus perseguits pel nazisme, cosa que no suposa directament una negació de l’holocaust, però sí que el relativitza», afegeix Andrea Kockler.

Oportunisme ultra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Pràcticament tot l’arc parlamentari es va distanciar de la nova marxa anti-Covid; l’única força política amb representació federal que coqueteja des de l’inici amb aquestes manifestacions és la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD).

«Gràcies a tots els que es van manifestar ahir pacíficament per la llibertat i la democràcia. Els pocs busca-raons no restaran importància a aquest èxit de la protesta ciutadana contra els partits establerts», va escriure al seu canal de Twitter Tino Chrupalla, portaveu federal de l’AfD. Els ultres, dividits i en el pitjor moment dels últims anys, intenten aprofitar la nova onada de descontentament amb la vista posada en les eleccions federals del 2021.